Història
Després de la celebració de la tercera edició, la Barcelona World Race és una regata plenament consolidada que s'ha anat superant a si mateixa cita a cita, el que constitueix una autèntica fita en un context de crisi econòmica global. La regata és la referència mundial de la navegació oceànica a dos, un èxit que ve avalat per la participació de luxe que ha aglutinat en cada edició i pel seguiment massiu que ha tingut.
A falta de les dades finals, les xifres a dia d'avui parlen per si soles. Més d'un milió de persones van visitar l'àrea de la Barcelona World Race durant el mes de desembre de 2014. La pàgina web oficial de la regata ha registrat prop de 3,5 milions de visites i en els canals de xarxes socials s'han assolit gairebé 20 milions d'impressions. Pel que fa a la repercussió mediàtica, s'han dedicat a l'esdeveniment més de 8.000 articles en premsa escrita o en línia, s'han comptabilitzat més de 250 hores de cobertura televisiva, a través de 55 canals en 190 territoris dels cinc continents, i s'han emès gairebé 90 hores de programes en directe a través de www.barcelonaworldrace.org. A més, el programa educatiu escolar ha comptat amb la participació de 31.400 alumnes d'Espanya, Andorra, França i Xile, mentre que el Barcelona World Race Ocean Campus, el programa universitari, ha registrat fins a la data 7.800 alumnes. Pel que fa a THE GAME, la regata virtual de la Barcelona World Race, ha comptat amb 28.090 jugadors de 168 països, amb 487 milions d'impactes a través de les xarxes socials.
El desenvolupament de la vela oceànica de base i el suport als joves navegants, la potenciació de tecnologia pròpia i l'acostament de l'aventura oceànica al públic -amb la pròpia regata i la seva promoció, i a través dels programes educatius i científics i a través de THE GAME– són algunes de les fites de la Barcelona World Race.
A més, el model esportiu pioner de la Barcelona World Race permet transmetre els valors d'esforç i treball en equip, inherents a la navegació oceànica, i s'ha consolidat com una excel·lent plataforma de visibilitat per a les empreses patrocinadores, tant a Espanya com a l'estranger.
Vegeu la crònica de la primera edició
Vegeu la classificació final
Vegeu els màxims registres
Website de la Barcelona World Race 2007/08
Barcelona World Race 2010/11
Vegeu la crònica de la segina edició
Vegeu la classificació final
Vegeu les classificacions dels trofeus de velocitat
Vegeu els màxims registres
Vegeu les notícies
Website de la Barcelona World Race 2010/11
Els rècords
La Barcelona World Race més ràpida ha estat la del Cheminées Poujoulat dels co-patrons Bernard Stamm (Suïssa) i Jean Le Cam (França), vencedors de la tercera edició de la volta al món a dos, en una cita el recorregut de la qual ha estat més curt ja que el pas per l'estret de Cook no era obligat. El duo franc suís ha completat les 23.321 milles nàutiques (43.191,9 quilòmetres) del recorregut teòric, sense fer cap parada, amb un temps de 84 dies, 5 hores, 50 minuts i 25 segons.
En la primera edició (2007/08), a bord del Paprec Virbac 2, el francès Jean-Pierre Dick i l'irlandès Damian Foxall van invertir 92 dies, 9 hores, 49 minuts i 49 segons en completar la circumnavegació.
En la segona edició (2010/11), Jean-Pierre Dick va repetir triomf, aquesta vegada al costat del també francès Loïck Peyron amb el Virbac-Paprec 3. Van completar la circumnavegació en 93 dies, 22 hores, 20 minuts i 36 segons (un dia i 13 hores més que en l'anterior edició).
El rècord de distància navegada en 24 hores el té el Virbac-Paprec 3 de Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, amb una marca de 506,35 milles nàutiques a una mitjana de velocitat de 21,1 nusos, aconseguida en l'edició de 2010 / 11.
Barcelona World Race 2007/08
La primera edició de la Barcelona World Race va comptar amb la participació de nou vaixells i 18 navegants procedents de set països: França (9), Espanya (4), Regne Unit (1), Austràlia (1), Estats Units (1), Irlanda (1) i Suïssa (1).
La sortida es va donar a les 13 hores del 11 de novembre de 2007. Deu dies abans es va obrir el Village al Moll de la Fusta de Barcelona, on el públic va poder contemplar de prop els vaixells. Va ser un esdeveniment ciutadà de primer ordre: entre els assistents al Village i els que van seguir la sortida de la mateixa van sumar 500.000 persones i hi va haver 650 vaixells al mar.
El Paprec Virbac 2 del francès Jean-Pierre Dick i l'irlandès Damian Foxall es va convertir en el primer guanyador de la Barcelona World Race, en creuar la línia d'arribada l'11 de febrer de 2008 a les 21:49:00 hores, després de 92 dies, 9 hores, 49 minuts i 49 segons al voltant del globus.
Van completar el podi l'Hugo Boss del britànic Alex Thomson i l'australià Andrew Cape (94d 17h, 34m 57s) i el Temenos II del suís Dominique Wavre i la francesa Michèle Paret (98d 6h 9m 10s).
Crònica de la primera edició
La Barcelona World Race 2007/08, que va sortir de Barcelona l'11 de novembre de 2007, va transcórrer molt lenta fins després de les Illes Canàries a causa de la manca de vent a la Mediterrània i de l'absència dels previstos alisis després de Gibraltar. Després del pas de l'equador, el ritme de la navegació es va accelerar i es va registrar una intensa lluita al cap de la flota, especialment entre el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall i el PRB de Vincent Riou i Sébastien Josse . A l'Atlàntic Sud els navegants van demostrar com amb la navegació en doble es pot portar els vaixells al màxim de les seves possibilitats. A bord de l'Hugo Boss, Alex Thomson i Andrew Cape van batre el rècord de les 24 hores, amb més de 501 milles navegades (928,4 km).
Abans de l'Índic es va registrar el primer abandonament, el de l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Jonathan McKee, que es van veure obligats a retirar-se a Ciutat del Cap a causa d'una avaria a la timoneria. Ja a l'Índic, la duresa dels "quaranta rugents" (la zona de forts vents de l'oest situada per sota del paral·lel 40 º S) va causar tres abandonaments més: el del PRB de Vincent Riou i Sébastien Josse; el del Delta Dore de Jérémie Beyou i Sydney Gavignet i el del Veolia Environnement de Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias, tots ells per trencament del pal. Després d'aquesta cadena d'incidents, el Paprec-Virbac 2 va quedar com a líder destacat, seriosament amenaçat per l'HugoBoss.
Més endavant tres vaixells es van aturar a Wellington per fer reparacions i van haver de romandre al port neozelandès les 48 hores de penalització prescrites pel reglament: l'HugoBoss, el Temenos II de Dominique Wavre i Michèle Paret i el Mutua Madrileña de Bubi Sansó i Pachi Rivero.
La segona meitat de la regata va registrar dos emocionants duels: el que van mantenir el Paprec-Virbac 2 i l'HugoBoss, que va recuperar admirablement part del temps perdut a Wellington, i el del Temenos II i el Mutua Madrileña. La pujada de l'Atlàntic Sud es va realitzar gairebé tota ella amb vents de proa, el que va alentir encara més la regata i va incrementar l'emoció, ja que alguns vaixells van haver de racionar el menjar. El Paprec-Virbac 2 va anar afermant el seu lideratge i a l'Atlàntic Nord va tornar a portar un sòlid avantatge sobre l'HugoBoss. El pas de Gibraltar va ser especialment dur per als quatre primers, que es van trobar amb un fort vent de llevant i un onatge molt dur de proa.
Finalment el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall va creuar guanyador la línia d'arribada davant del Port Olímpic de Barcelona l'11 de febrer de 2008 a les 21:49:49.
Classificació final
- 1. Paprec Virbac 2. Jean-Pierre Dick (FRA) i Damian Foxall (IRL). Arribada: 11 de febrer a les 21:49:00
92 dies, 09 hores, 49 minuts, 49 segons 2. Hugo Boss. Alex Thomson (GBR) i Andrew Cape (AUS). Arribada: 14 de febrer a les 06:34:57
94 dies, 17 hores, 34 minuts, 57 segons (a 2 dies, 8 hores, 45 minuts, 08 segons del primer) 3. Temenos II. Dominique Wavre (SUI) i Michèle Paret (FRA). Arribada: 17 de febrer a les 19:09:00
98 dies, 06 hores, 09 minuts, 10 segons (a 5 dies, 21 hores, 19 minuts, 21 segons del primer) 4. Mutua Madrileña. Javier Sansó (ESP) i Pachi Rivero (ESP). Arribada: 19 de febrer a les 01:18:40
99 dies, 12 hores, 18 minuts, 40 segons (a 7 dies, 03 hores, 28 minuts, 51 segons del primer) 5. Educación Sin Fronteras. Albert Bargués (ESP) i Servane Escoffier (FRA). Arribada: 28 de febrer a les 07:55:02
108 dies, 18 hores, 55 minuts, 02 segons (a 16 dies, 10 hores, 05 minuts, 13 segons del primer) Ret: Estrella Damm. Guillermo Altadill (ESP) i Jonathan McKee (USA)
Ret: PRB. Vincent Riou (FRA) i Sébastien Josse (FRA)
Ret: Delta Dore. Jérémie Beyou (FRA) i Sydney Gavignet (FRA)
Ret: Veolia Environnement. Roland Jourdain (FRA) i Jean-Luc Nélias (FRA)
Màxims registres
Màxima distància en 24 hores
Hugo Boss. Alex Thomson i Andrew Cape
501,3 milles nàutiques
20,9 nusos de mitjana
Entre el 6 i el 7 desembre 2007
Rècord del món per un monobuc de 60 peus homologat pel WSSRC (la marca serà superada en la segona edició de la Barcelona World Race per Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, amb un registre de 506,35 milles nàutiques a una mitjana de velocitat de 21,1 nusos)
Màxima distància en quatre hores
Paprec-Virbac 2. Jean-Pierre Dick i Damian Foxall
110 milles nàutiques
el 7 desembre 2007
Màxima velocitat instantània
Temenos II. Dominique Wavre i Michèle Paret
27,4 nusos
el 14 gener 2008
Barcelona World Race 2010/11
La sortida de la segona edició va tenir lloc a Barcelona el 31 de desembre de 2010. Va comptar amb la participació de 14 vaixells i 28 navegants procedents de vuit països: Espanya (12), França (10), Nova Zelanda (1), Alemanya (1), Estats Units (1), Holanda (1), Regne Unit (1) i Suïssa (1).
A la línia de sortida davant del port de Barcelona es va concentrar la flor i nata de la navegació oceànica amb tripulació reduïda. Allà hi havia Jean-Pierre Dick, el vencedor de la primera edició; Michel Desjoyeaux, l'únic navegant que ha aconseguit guanyar dues vegades la volta al món en solitari sense escales, i altres grans figures consagrades com Loïck Peyron, Dee Caffari (única dona que ha circumnavegat el planeta en solitari sense escales en les dues direccions), Jean Le Cam i Dominique Wavre.
El francès Jean-Pierre Dick va inscriure el seu nom en la història de la regata a revalidar el títol de campió de la Barcelona World Race, aquest cop al costat de Loïck Peyron a bord del Virbac-Paprec 3.
La segona edició de la Barcelona World Race també és recordada per ser la volta al món de millors resultats de la vela espanyola de tots els temps. La flota nacional va ser la gran revelació, en copar dos calaixos del podi i tres dels quatre primers llocs. Els bimedallistes olímpics Iker Martínez i Xabi Fernández, segons immediatament darrere de Dick i Peyron, es van consagrar com a grans figures de la vela oceànica. Van estar acompanyats al podi per Pachi Rivero i Toño Piris. Immediatament darrere es van classificar Alex Pella i Pepe Ribes. A més, Anna Corbella es va convertir en la primera espanyola a completar una volta al món sense escales, i en la primera a doblar els tres grans caps (Bona Esperança, Leeuwin i Hornos).
Crònica de la segona edició
La Barcelona World Race 2010/11 va sortir el 31 de desembre de 2010, a les 13:00 hores, amb una flota de vaixells espectadors de 450 vaixells. Milers de persones a l'aigua i uns altres quants milers al Moll de l'Expo, les grades de l'Hotel W i les platges de Barcelona, des de la Barceloneta fins al Fòrum, van seguir amb emoció la gran festa de la vela oceànica.
El Mediterrani no va perdonar cap error. Especialment implacable ser el mar d'Alborán: quan l'últim vaixell passava l'estret de Gibaltrar - l 'Hugo Boss -, el Virbac-Paprec 3 estava ja a 330 milles.
El primer tram va ser lent, per la situació de l'anticicló de les Açores més al sud del que és habitual. El Virbac-Paprec 3 i el Foncia van ser els primers vaixells en arribar als alisis del nord-est, mentre la flota s'anava allargant. A l'altura de Cap Verd, va acabar la regata per Jean Le Cam i Bruno García, quan es va trencar el pal del seu Président.
La flota va passar ràpida la zona de calmes equatorials, i tant el Foncia com el Virbac-Paprec 3 es van aturar al port brasiler de Recife per fer reparacions, però poques hores. Van reprendre la regata amb una espectacular cavalcada amb vent del nord-oest de 25 a 30 nusos que va culminar el 22 de gener, quan el Virbac-Paprec 3 va batre el rècord de les 24 hores en monobuc de fins a 60 peus: 506,33 milles (21, 1 nusos de mitjana).
A les portes de l'Índic, el Foncia va trencar el pal i es va retirar a Ciutat del Cap, deixant el segon lloc al MAPFRE, que se situava unes 540 milles per darrere del Virbac-Paprec 3.
L'alerta de gel va condicionar la temuda ruta de l'Índic. Les portes de seguretat van augmentar i van pujar de latitud, de manera que la travessia va ser més càlida i amb més cenyida que l'habitual. El MAFRE protagonitzar una espectacular remuntada a la caça del Virbac-Paprec 3, que navegava en un còmode liderat, però Iker Martínez i Xabi Fernández van perdre terreny quan van haver de reparar un tros d'orsa, trencat per una col·lisió. El Virbac-Paprec 3 es va escapar a més 780 milles abans del cap Leeuwin (la major avantatge que va tenir el líder durant tota la regata). La resta de la flota semblava navegar disputant match races: el Neutrogena va superar el Mirabaudal mar de Tasmània i l'HugoBossva donar caça al GAES Centros Auditivos enmig de l'Índic. Més enrere, el Central Lechera Asturiana, que s'havia detingut a Ciutat del Cap per reparar l'hidràulic de la quilla, va avançar el We Are Water, però després va trencar el pal en el mar de Tasmània; va arribar fins a Wellington amb aparell de fortuna.
L'estret de Cook va agitar la classificació amb les detencions a Wellington. El líder va parar a reparar el carro de la major, i en tornar a la regata tenia el MAPFRE a 150 milles. L'EstrellaDamm i el Groupe Bel també es van aturar, i van ser superats pel Renault Z.E., el Mirabaud i el Neutrogena. Els següents a amarrar a Wellington van ser el Fòrum Marítim Català, el Central Lechera Asturiana i el We Are Water.
A la primera meitat del Pacífic, el MAPFREva realitzar una impressionant remuntada i es va col·locar a 8,3 milles del vaixell francès, que després va tornar a escapar-se. Darrere d'ells, el cicló Atu va colpejar de gairó el Renault Z.E. i de ple el Groupe Bel i l'Estrella Damm. Després el We Are Water es va trobar amb el pitjor temporal de la regata, a 800 milles d'Hornos, i va trencar la botavara. El Central Lechera Asturiana va salpar de Wellington el 31 de març a 4.700 milles del We Are Water, però quatre dies més tard va trencar una quaderna i va haver d'abandonar tornant a Nova Zelanda.
L'aproximació a Hornos, Patagònia xilena, va ser dura per a tothom. El líder va arribar al cap amb el MAPFRE a menys de 70 milles, però els espanyols van haver fondejar unes hores a la Illa Nova per un problema a les drisses, el que va fer que el Virbac-Paprec 3 se'ls escapés de nou. El Renault Z.E. va doblar tercer assetjat pel Neutrogena, a qui li fallava una hidràulic després d'un dur temporal. El Groupe Bel, cinquè, va detectar un moviment anòmal de la quilla i va anunciar la seva recalada a Ushuaia. El Mirabaud va superar un dur temporal amb Michéle Paret malalta i va entrar a l'Atlàntic en plena lluita amb totes les forces amb l'Estrella Damm. Per darrere, el GAES Centros Auditivos va atrapar l'HugoBoss, amb problemes en el rail del pal i en les veles. El següent en doblar el cap va ser el Fòrum Marítim Català, i l'últim va ser el We Are Water, a més de 5.700 milles del líder, amb la botavara trencada i trinqueta i tormentí a manera de vela major.
A l'Atlàntic, el Virbac-Paprec 3 va donar una magnífica lliçó d'estratègia en remuntar l'anticicló de Santa Helena i va posar més 540 milles entre la seva popa i la proa del MAPFRE. En els doldrums la diferència va disminuir a 110 milles; però en l'hemisferi nord, de nou, el líder es va escapar i va arribar a Gibraltar amb 280 milles d'avantatge. Després del Renault Z.E., la lluita pel quart lloc va ser tancada entre l'Estrella Damm i el Neutrogena, sols després que el Groupe Bel anunciés la seva retirada des d'Ushuaia i que el Mirabaud patís el trencament del pal i abandonés cap Mar del Plata.
El retorn a la Mediterrània va ser senzill però molt laboriós per al Virbac-Paprec 3 i el MAPFRE, mentre que el Renault Z.E. i l'Estrella Damm van patir un terrible temporal de llevant. Des cap de la Nau a Barcelona les calmes es van fer presents per gairebé tots.
Classificació final
- 1. Virbac-Paprec 3. Jean-Pierre Dick (FRA) i Loïck Peyron (FRA). Arribada: 4 d'Abril de 2011 a les 10:20:36
93 dies, 22 hores, 20 minuts, 36 segons 2. MAPFRE. Iker Martínez (ESP) i Xabier Fernández (ESP). Arribada: 5 d'abril de 2011 a les 09:17:35
94 dies, 21 hores, 17 minuts, 35 segons 3. Renault Z.E. Pachi Rivero (ESP) i Antonio Piris (ESP). Arribada: 8 d'abril de 2011 a les 06:47:36
97 dies, 18 hores, 47 minuts, 36 segons 4. Estrella Damm. Alex Pella (ESP) i Pepe Ribes (ESP). Arribada: 8 d'abril de 2011 a les 08:45:59
98 dies, 20 hores, 45 minuts 5. Neutrogena. Boris Herrmann (GER) i Ryan Breymaier (USA). Arribada: 10 d'abril de 2011 a les 15:13:25
100 dies, 03 hores, 13 minuts6. GAES Centros Auditivos. Dee Caffari (GBR) i Anna Corbella (ESP). Arribada: 13 d'abril de 2011 a les 07:17:18
102 dies, 19 hores, 17 minuts7. Hugo Boss. Vouter Werbraak (NED) i Andy Meiklejohn (NZL). Arribada: 21 d'abril de 2011 a les 22:49:23
111 dies, 10 hores, 49 minuts
8. Fòrum Marítim Català. Gerard Marín (ESP) i Ludovic Aglaor (FRA). Arribada: 22 abril de 2011 a les 19:17:24
112 dies, 07 hores, 17 minuts 9. We Are Water. Jaume Mumbrú (ESP) i Cali Sanmartí (ESP). Arribada: 12 maig 2011 a les 18:58:32132 dies, 04 hores, 58 minutsRet: Président. Jean Le Cam (FRA) i Bruno García (ESP): desarboladura a Atlàntic Nord -Illes Cap Verd
Ret: Foncia. Michel Desjoyeaux (FRA) i François Gabart (FRA): trencament de la part superior del pal a Atlàntic Sud - Cap de Bona Esperança
Ret: Groupe Bel. Kito de Pavant (FRA) i Sébastien Audigane (FRA): danys en la quilla a Cap d'Hornos
Ret: Mirabaud. Dominique Wavre (SUI) i Michèle Paret (FRA): desarboladura a Atlàntic Sud - Argentina
Ret: Central Lechera Asturiana. Juan Merediz (ESP) i Fran Palacio (ESP): danys estructurals en el casc en Pacífic Sud - Nova Zelanda
Classificacions de los trofeus de velocitat
En aquesta edició es van establir trams entre les longituds dels passos naturals obligats. A cada tram es va associar un "trofeu de velocitat", és a dir, una classificació en funció del temps que emprés cada vaixell en cobrir-lo, independentment del lloc de la classificació en que ho fes.
Trofeu de la Mediterrània Nord - Sud: Barcelona - Gibraltar: 538 milles nàutiques
1. Virbac-Paprec 3 (3d 7h 55m)
Trofeu de l'Atlàntic Nord - Sud: Gibraltar - cap de Bona Esperança: 6.023 milles nàutiques
1. Virbac-Paprec 3 (23d 5h 40m)
Trofeu de l'Índic: cap de Bona Esperança - estret de Cook: 6.599 milles nàutiques
1. Virbac-Paprec 3 (20d 7h 10m)
Trofeu del Pacífic: estret de Cook - cap d'Hornos: 4.720 milles nàutiques
1. MAPFRE (12d 08h 20m)
Trofeu de l'Atlàntic Sud - Nord: cap d'Hornos - Gibraltar: 6.391 milles nàutiques
1. Estrella Damm (27d 11h 55m)
Trofeu de la Mediterrània Sud - Nord: Gibraltar - Barcelona: 538 milles nàutiques
1. Neutrogena (2d 21h 13m)
Màxims registres
Màxim nombre de milles navegades en 24 hores
Virbac-Paprec 3. Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron
506,35 milles nàutiques
21,1 nusos de velocitat de mitjana
Entre les 11 hores del 21/01/2011 i la mateixa hora del 22/01/2011
Des del 39 º 15.79 'S / 18 º 16.63' W i el 36 º 43.51 'S / 28 º 29.83' W
Marca reconeguda pel Consell Mundial de Rècords de Velocitat a Vela (WSSRC) com la millor marca de distància recorreguda per un monocasc de 60 peus. Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron van superar així oficialment la marca establerta per Alex Thomson i Andrew Cape assolida durant la Barcelona World Race 2007/08 (501,3 milles a una mitjana 20,9 nusos)
Màxima velocitat mitjana en 30 minuts
Mirabaud. Dominique Wavre i Michèle Paret
22,9 nusos
El 07/02/2011, entre les 17:30 i les 18:00
Fites de l'edició 2010/11
Dee Caffari aconsegueix la seva tercera volta al món sense parar.
Anna Corbella és la primera dona espanyola a fer la volta al món sense parar, a dos i en regata.
Pachi Rivero és el primer espanyol que completa dues edicions de la Barcelona World Race.
Per primera vegada un equip espanyol puja al podi d'una regata al voltant del món: MAPFRE (2n) i Renault Z.E (3r).