Alex Pella apunta a la Barcelona World Race

El navegant barceloní està preparant la Transat Jacques Vabre en la que navegarà al costat de Lalou Roucayrol en la classe Multi50. Després té un projecte per formar un equip IMOCA per a la propera volta al món a dos. Des de la seva primera i única participació a la Barcelona World Race 2010/11, Alex Pella ha escrit el palmarès més brillant aconseguit per un regatista oceànic espanyol, amb un triomf a la Ruta del Rom i un rècord estratosfèric al voltant del món. El vam entrevistar a pocs dies de salpar de Le Havre.

El 26 d'octubre de 2005, a Salvador Badia, el final de la Mini-Transat va tenir un registre històric: Alex Pella (Barcelona, ​​1972) es convertia en el primer espanyol a guanyar una etapa d'una regata oceànica i el tercer no francès a fer-ho. Alex va donar una lliçó d'autèntic esperit guanyador cosa que ha estat una constant en la seva carrera.

Des de llavors la progressió d'Alex ha estat espectacular. Va començar a nevagar a Class40 i el 2009 va saltar als IMOCA amb l'objectiu de participar a la Barcelona World Race 2010/11 al costat de Pepe Ribes a bord de l'Estrella Damm. Van aconseguir el New York-Barcelona transoceànic Sailing Record, amb 12 dies, 6 hores, 3 minuts i 48 segons i el quart lloc en la volta al món barcelonina, en una regata emocionant en la que van donar lliçons de com superar avaries, ciclons i lesions personals.

El IMOCA 60 - Estrella Damm amb el qual Alex va competir amb Pepe Ribes a la BWR 2011. Foto: Maria Muiña

Alex va continuar navegant en el circuit IMOCA i va tornar al Class40 amb el Tales II, un extraordinari vaixell de disseny i construcció espanyols al que va donar ales amb un 2on a la Transat Jacques Vabre 2013 i després amb una extraordinària victòria a la Ruta del Rom 2014. Amb aquest triomf, el navegant barceloní es va convertir en el primer espanyol a guanyar una regata oceànica. Alex va aconseguir també el rècord de la prova en emprar 16 dies, 17 hores, 47 minuts i 8 segons de Sant-Malo a Guadalupe. El seu mèrit es va engrandir en haver navegat sense ajuda de cap patrocinador.

En aquells dies Alex ja havia començat a navegar en maxitrimaraes. Amb el Prince de Bretagne 80 de Lionel Lemonchois va guanyar la Route des Princes 2013, i el 2015 es va incorporar a l'equip de Francis Joyon a bord de l'IDEC Sport, com a segon patró. Al gener de 2017 va aconseguir un altre èxit espectacular: el Trofeu Jules Verne, amb un registre estratosfèric de 40 dies, 23 hores i 30 minuts i 30 segons al voltant del món. Aquest assoliment li va valer ser triat com "Personatge de l'any" de la nàutica espanyola per l'Associació Espanyola de Premsa Nàutica.

Alex apunta de nou a la Barcelona World Race amb un projecte que ell defineix com "il·lusionant". Però abans participarà de nou a la Transat Jacques Vabre que té la seva sortida el proper 5 de novembre. Ho farà en la categoria Multi50 a bord de l’Arkema al costat del navegant francès Lalou Roucayrol. Després té el projecte de batre el rècord Hong-Kong - Londres amb el Maserati. El vam entrevistar en plena preparació de la travessia de l'Atlàntic a dos.

P: Alex, has brillat en totes les classes oceàniques en què has competit: Minis, Class40, IMOCA, MOD70 i els maxitrimarans de la classe Ultime. ¿En quin t'has sentit més a gust? Hi ha alguna de la qual puguis dir que hagis après més?

R: Gràcies per lo de "brillat"! Només tracte de divertir-me, de seguir gaudint de la meva passió i d'estar en constant evolució. Agradar-me un? És difícil escollir només un. A mi m'agraden les coses difícils, la novetat, i on hi hagi molt tema per aprendre, que el vaixell i el projecte et sobrepassi. Així que cada vaixell, cada projecte ha tingut el seu moment per a mi. Em quedo amb tot.

P: La teva evolució oceànica és una mica de manual: vas començar al Mini per saltar a Class40 i després al IMOCA i als Ultime. Creus que és un model que es pot adoptar a Espanya o només té sentit en un país com França?

R: No ... Jo he estat autodidacta, no surto ni d'un centre de formació, ni d'alt rendiment, ni d'una comissió, o alguna cosa semblant ... Nosaltres venim de navegar en família. Sempre dic que si estic on estic és pel meu entorn, la meva família i els meus amics. Dic això per no crec que en la meva activitat hi hagi una carrera d'un navegant igual a una altra.

Però entenc la teva pregunta, i si miro a enrere, sembla que la meva carrera aquest pre-dissenyada, però res d'això. Sempre he funcionat segons les oportunitats. Estic on estic per la feina del dia a dia. Pel que fa al país, cal seron estigui l'activitat.

Alex, "Le Diable Espanyol" a la seva arribada a Savador de Bahia, guanyant l'etapa llarga en la seva segona Mini Transat

P: Quin creus que va ser el valor que vas aportar a un projecte com el de l'IDEC Sport? Quina va ser la teva relació amb Joyon?

R: És molt difícil parlar d'un mateix. Quan em va trucar Francis, jo estava en un moment molt bo, i em va donar una gran part de responsabilitat del projecte amb moltíssima llibertat, tant en el treball diari en terra com després a l'aigua. Això immediatament em va fer sentir molt còmode, em va donar confiança i crec que vaig aconseguir contagiar aquesta confiança i il·lusió a la resta de l'equip. Sincerament aquesta ha estat la meva gran aportació al grup. Al final: dos anys fantàstics a bord de l'IDEC Sport. Francis és un marí únic i irrepetible i una persona realment extraordinària. He gaudit i après moltíssim al seu costat. Seguim molt lligats, de fet tenim projectes junts de futur.

P: I ara que estàs preparant la Transat Jaques Vabre, amb l'equip Arkema a bord d'un Multi50? Què tal les teves sensacions en aquest trimarà? I amb Lalou i l'equip? Quin objectiu us heu marcat per a la regata?

Alex a bord del Multi 50 Arkema de Lalou Roucayrol, amb el qual disputés la Transat Jacques Vabre 2017. Foto: Vicent Olivaud.

R: Sí, un altre multibuc, un Multi 50. Aquests vaixells són ràpids i molt divertits. És també per a mi una experiència nova ja que vaig debutar en aquesta classe. Pel que fa a concepte, el vaixell és molt semblant a les meves anteriors experiències en multibucs però en més petit, més manegable, més nerviós, més humit, i per descomptat molt més inconfortable ... El meu adaptació al Arkema Team ha estat molt ràpida, ja que no disposem de molt de temps.

Jo arribo aquí a substitució de Karine que es va lesionar durant la qualificació. He de dir que em sento molt ben acollit per Lalou i tot l'equip. Aquest és un equip familiar, amb gent apassionada, en ell em sento súper còmode. Lalou té una enorme experiència en aquest tipus de vaixells i coneix a la perfecció el seu, això em fa la vida molt fàcil a bord.

Objectius ... Com sempre donar el màxim, gaudir i passar bons moments al mar.

P: A més de tota la teva activitat en grans regates i rècords oceànics, durant la temporada d'estiu, fas moltes regates a bord del Galvana?

R: Sí, és un gran complement a la meva activitat. Això em permet sortir una mica de la vela oceànica pura, i tornar a navegar al costat dels meus germans i els nostres amics en un dels vaixells familiars. A més és una forma de retenir-se a casa perquè si no estaria sempre fora. La veritat és que seguim gaudint molt del Galvana, tant en regata com creuer.

El Galvana en regata durant el Trofeu Panerai - Copa del Rei de clàssics 2017. Foto: Guido Cantini

P: La teva carrera hauria estat la mateixa si no haguessis dominat l'idioma francès?

R: No ho sé ... però segur que ajuda. Com he dit abans cal anar on estigui l'activitat i integrar-se al màxim. Almenys això és el que jo faig.

P: El teu triomf a la Ruta del Rom va ser el primer que va aconseguir un navegant espanyol en una regata oceànica. Et sents reconegut? T'ha facilitat les coses per aconseguir patrocini amb altres projectes?

R: Pot ser, el reconeixement és sempre molt divers. La Ruta del Rom és un esdeveniment molt important a França, jo la vaig guanyar en la classe petita i més nombrosa, sense patrocini i amb un vaixell dissenyat i construït a Espanya. Això va tenir un gran impacte en el món de la vela Bretona. Des de llavors estic molt sol·licitat per equips i navegants Bretons. Estic navegant amb els millors, amb gent súper interessant i també molt diversa. Noto que això m'ha fet progressar moltíssim. Jo estic molt còmode a Bretanya, el respecte que tenen cap a mi és mutu. Allà em puc expressar al màxim com marí. No obstant això, no tinc un projecte personal des de la Ruta del Rom. Ara estic en una posició ben diferent a la de fa uns anys enrere. És molt més probable que un patrocinador vingui cap a mi per muntar un projecte, que no a l’inrevés.

P: ¿Quin consell principal donaries a un novell espanyol per forjar-se una carrera com a regatista oceànic?

R: Doncs ... Es em fa difícil donar consells ... Diria que cal gaudir amb el que un fa, trobar el teu lloc, i ser honest i exigent amb un mateix.

Evidentment a Espanya l'arrencada és difícil perquè el món del mar és molt desconegut per a la gran majoria de la nostra societat. Però cal anar a per el que un sent, sempre valorant el riscos. El millor, és que fins al moment, un sempre és lliure d'escollir el seu camí.

P: La teva participació a la Barcelona World Race de 2010/11 a bord de l'Estrella Damm amb Pepe Ribes va estar plena de moments molt emocionants. Quins recordes i com els recordes després de més de sis anys?

R: Sí, van haver molts ... Doncs d'entrada quan ens van donar l'oportunitat d'estar en un gran equip, aquest va ser un gran moment. Després, tota la preparació costat de l'equip i per descomptat la pròpia Barcelona World Race en què vivim tot tipus de situacions. Una gran experiència per a mi.

P: A la remuntada de l'Atlàntic vau tenir un duel memorable amb el Neutrogena de Boris Hermann i Ryan Breymaier. ¿Va consolidar aquesta lluita la vostra amistat?

R: Je je je ... Nosaltres hi veníem de lluny, i de situacions difícils que vam aconseguir superar. Amb Boris ens vam conèixer en aquesta edició de la Barcelona World Race i sempre vam mantenir el contacte. Després vam coincidir en dues temptatives de batre el rècord de la volta al món a bord de l'IDEC Sport. És un bon amic i seguim molt en contacte.

P: Creus que estaràs a la propera Barcelona World Race 2018/19?

R: M'agradaria, seria un plaer tornar a disputar aquesta fantàstica regata. També us dic que per a mi és un luxe disputar una regata que surt i arriba des de casa. Així que seria fantàstic.

P: Com va el teu projecte?

R: Tinc diverses propostes, és una mica aviat per poder anunciar-vos alguna cosa. En tot cas totes són il·lusionants ... Sempre vaig pas a pas i ara em centro en la Transat Jacques Vabre, entre Le Havre i Salvador Bahia amb sortida imminent, i després, per gener, al rècord de la Ruta del Te entre Hong Kong i Londres a bord del MOD 70 Maserati. Encara que no estigui sovint a casa, segueixo molt de prop les notícies de la FNOB, així com de l'evolució dels projectes que van a estar involucrats.

P: ¿Què opines del format de la regata: dues etapes amb parada a Sydney i possibilitat de canviar de co-skipper?

R: Al meu entendre, em sembla encertat. Per a mi aquest canvi s'adapta a l'evolució de la classe IMOCA. Això sens dubte va a donar entrada a gent nova a la classe, en un moment en què sembla que hi ha un canvi de generació en la mateixa.

Alex Pella en RR.SS:

FACEBOOK: https://www.facebook.com/AlexPellaOficial/

TWITTER: @AlexPellavalette

INFORME ROBINSON: https://www.youtube.com/watch?v=ed9pL7FIYoY