Una Vendée d'èxit per a una classe en ascens

Aquesta edició de la Vendée Globe ha constituït un èxit esportiu i humà que demostra la bona salut i estimulants perspectives dels IMOCA. La propera cita: la Barcelona World Race 2018.

Articles MARÇ 16, 2017 10:00

Per primera vegada en la història 18 solitaris han creuat la línia d'arribada de la Vendée Globe. És una dada d'èxit, ja que dels 11 que no ho han aconseguit situen la taxa d'abandonaments en un 38%, una de les més baixes (35% el 2004, el 38% el 2000), molt lluny del 63% de retirats de 2008. Tot un bon símptoma de la capacitat competitiva dels vaixells de la classe, que ha presentat el ventall d'edat més ampli de la seva història: 18 anys entre el St Michel-Virbac, de Jean-Pierre Dick (2015) i el TechnoFirst, de Sébastien Destremau (1998). Els més de 50 dies de diferència entre el propi Destremau i el vencedor, Armel Le Cléac'h, són un lapse de temps notable que no obstant això no és excepcional en la volta al món sense escales: el 2000 la diferència entre el primer i el últim va ser de 65 dies.
La diferència d'aquest any es deu principalment a l'espectacular increment de velocitat dels foilers. Armel Le Cléac'h, amb 74 dies, 03 hores, i 35 minuts, i Alex Thomson, amb 74 dies, 19 hores i 35 minuts han superat en quatre dies l'anterior rècord de François Gabart, mentre que Destremau ha registrat un temps similar al dels vaixells de la seva generació en anteriors edicions. Els foilers han superat definitivament la seva prova de foc i es configuren ja com un factor de disseny inamovible per als futurs vaixells
Un altre aspecte destacable és la baixa proporció d'avaries de pals: quatre caigudes (el 13,5% de la flota) contrasten amb les vuit que van haver en 2008 (un 27% de la flota). També les quilles són molt més segures: tres abandonaments per avaria en aquest apèndix vital, un 10% que contrasta amb el 20% del 2012, l'anus horribilis de la quilla que va motivar el canvi en el reglament d'aquest apèndix i en el dels pals. Aquests canvis han demostrat doncs ser efectius.
La gran amenaça dels velers oceànics segueix sent l'aclaparadora taxa de col·lisions amb OFNIS: quatre dels 11 abandonaments ha estat provocats per les col·lisions amb objectes flotants no identificats; i també els grans animals marins són perillosos, com la col·lisió d'un catxalot amb l’IMOCA de Kito de Pavant, que li va originar una greu avaria a la quilla i la pèrdua del vaixell. El problema està ja tan estès que origina una dosi extra d'estrès als solitaris, la majoria dels quals asseguren que dormen amb els peus cap a la proa per evitar lesions a les cervicals en cas de col·lisió. (Vegeu el tremend vídeo de la col·lisió de Kito de Pavant amb un catxalot)
L'altre gran èxit d'aquesta Vendée Globe és l'esportiu i humà. Els 18 arribats han constituït un rècord històric i han proporcionat bellíssimes històries esportives, com l'emocionant mà a mà entre Le Cléac'h i Thomson, la gran regata de Jérémie Beyou i el matx race a tres entre Jean-Pierre Dick, Yann Elies i Jean Le Cam. També hem presenciat lluites èpiques contra l'infortuni, com el rescat de Kito de Pavant i l'aparell de fortuna de Conrad Colman, que són exemple de resiliència i saviesa oceànica.
La forquilla d'edats també és un símptoma de la bona salut de la flota. Entre els 66 anys (a la sortida) de Rich Wilson i els 24 d'Alan Roura, s'ha establert un rècord de diferència d'edat. La flota d'enguany ha acollit a quatre de més de seixanta anys que han pujat lleugerament la mitjana a una mica més de 44 anys. Un altre bon exemple de les possibilitats d'expansió de la classe IMOCA a tots els graus de veterania i inexperiència.
Per a la vela oceànica espanyola, aquesta Vendée Globe ha estat estimulant. Didac Costa ha entrat a l'Olimp dels navegants: el bomber barceloní ha recollit el testimoni del recordat José Luis Ugarte i ja és el segon navegant espanyol que ha acabat l'Everest de la vela. La seva regata és un altre bell exemple de capacitat de gestió, potencial esportiu, físic i humà. Didac navegava com a ambaixador de la Barcelona World Race 2018 i la seva volta al món serà un referent per a la segona gran prova del calendari IMOCA que ja escalfa motors.