Languages
© 2007 Barcelona World Race
I van anar
passant les hores i fins i tot algun dia sencer fins que la parella
franc-espanyola va poder fer la seva entrada a Barcelona, en el matí del 28 de
febrer. Van arribar a primera hora al Port Olímpic, i perquè l'arribada tingués
l'èpica que requeria una aventura semblant un problema hidràulic a la quilla va
estar a punt de trair-los quan no faltaven ni 100 metres perquè creuessin la
línia meta. El propi Bargués va reconèixer que si una cosa així els arriba a
succeir un mes abans, haurien hagut d'abandonar la regata.
El tram entre
Gibraltar i Barcelona, que l'Educación sin Fronteras va cobrir en 4 dies, 2
hores i 10 minuts, ha estat un dels pitjors glops de la regata per a Bargués i
Escoffier. Ells temien l'estret de Gibraltar punt negre segons les anotacions
del tripulant català, però allà no van passar destrets. El pitjor els esperava
una vegada superat el mar d'Alborán. Ells, que havien creuat l'Índic, que havien
doblat Hornos i ascendit per tot l'Atlàntic, havien de suportar l'absència de
vent al mar que millor coneixien: la Mediterrània.
Van decidir navegar al
costat de la terra i deixar l'illa d'Eivissa pel seu costat Oest -tots els
vaixells ho han fet així a excepció del primer, el Paprec Virbac 2-, i van anar
ascendint lentament, cenyint la majoria del temps fins a arribar al ralentí al
Port Olímpic. El seu final de regata es va produir a les 06:55 GMT del dia 28 de
febrer. Van invertir un total de 108 dies, 18 hores, 55 minuts i 2 segons a una
velocitat de 9,45 nusos. El total de milles recorregudes va ascendir a 27.892,
el tercer equip en fer més distància.
© 2007 Barcelona World
Race
De l'última nit al mar, no obstant això, Bargués
guarda un record inesborrable. Qualsevol hagués maleït la seva sort, però
l'experimentat tripulant espanyol va preferir positivar les coses i admirar el
que tenia davant de si. Mai en la seva vida no havia vist la Mediterrània en una
calma semblant. Va considerar que era afortunat en poder passar en aquestes
condicions l'última nit de la regata, sense vent, en la foscor, embolicat en una
estranya boira i sense cap soroll que pertorbés el seu descans. Això era: no
podia fer cap altra cosa que descansar fins que, amb l'alba, el vaixell avancés
el que poc que els faltava fins a Barcelona.
En l'arribada, l'alcalde de
la ciutat els estava esperant per testimoniar-los la seva admiració, el mateix
que altres destacades personalitats de la vida social i política de Barcelona,
el mateix que molts aficionats a la nàutica i el mateix que un dels seus
adversaris a la Barcelona World Race, Bubi Sansó (Mutua Madrileña), que no es va
voler perdre l'ocasió de saludar els seus amics.
Realçant el missatge del
vaixell de Bargués, l'alcalde es va referir en el seu parlament a què si
l'educació és llibertat -slogan que figura a les veles-, "vosaltres ens heu fet
més lliures amb el vostre compromís, esforç i treball". El tripulant català, que
completava així la seva segona circumnavegació, va donar les gràcies i va
afirmar que no tornarà a fer cap altra volta al món, però que li agradaria
"tornar l'any 2020 amb els meus néts a acomiadar els participants de futures
edicions de la regata".
Amb l'arribada del cinquè classificat, la
Barcelona World Race ha completat la classificació dels cinc vaixells
supervivents. La cerimònia de lliurament de premis, que tindrà lloc el dia 8 de
març a l'edifici Forum de Barcelona, posarà el fermall d'or a l'esdeveniment amb
la presència dels 18 participants. Tornaran a trobar-se tots junts després de no
fer-ho des de l'11 de novembre, el dia de la inoblidable sortida del Port
Olímpic.
