Un repte de cap a cap per al Renault Captur

Només atracar al Portal de la Pau de Barcelona, als peus de l'estàtua de Cristòfor Colom, l'alemany Jörg Riechers, encara a bord del Renault Captur, ha respost amb un contundent i sonor “sí!” a la pregunta de si aquesta volta al món havia estat més dura del que havia imaginat. El seu company de fatigues, el francès Sébastien Audigane, ha recordat el pas pel cap d'Hornos com el punt més emocionant de la regata. No és per menys, ja que es van enfrontar a les condicions més difícils que es recorden al mític cap en les tres edicions de la Barcelona World Race.

Notícies ABR. 16, 2015 17:59

Els skippers Anna Corbella i Gerard Marín (GAES Centros Auditivos), Aleix Gelabert(One Planet, One Ocean & Pharmaton) i Bruno i Willy Garcia (We Are Water) han rebut els sisens classificats de la volta al món a dos a la seva arribada a Barcelona. El Renault Captur ha hagut de ser remolcat dins del port en arrossegar des de fa temps problemes amb el generador elèctric i no poder, per tant, engegar el motor.

Joan Colldecarrera, adjunt a la presidència de l'Autoritat Portuària de Barcelona, i Xavier Amador, director de Relacions Institucionals de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport del Ajuntament de Barcelona, han fet lliurament de la corona d'olivera i la representació de la bola del món a Riechers i Audigane després que aquests brindessin amb sengles ampolles de cava Gramona, que han rebut de mans dels germans Garcia, cinquens classificats de la regata.

Una prova de resistència des de la sortida

La regata de Riechers i Audigane ha estat complicada de cap a cap. Amb una estimació d'arribada a Barcelona per ahir a la nit, el duo germano-francès, que es va enfrontar a forts vents de cenyida durant tota la seva remuntada del mar Mediterrani, ha recorregut les últimes 100 milles fins a l'arribada a Barcelona sense vent. I en la última hora ho ha fet, a més, amb vent canviant, fluix, i acompanyat de pluja. Però la casualitat ha volgut brindar-los un somriure. Després de creuar la línia d'arribada el cel s'ha buidat i el sol els ha guiat en la seva entrada a port. “Quan vam entrar a la Mediterrània ens vam trobar amb vent de cenyida de 30-45 nusos, així que vaig dir ‘moltes gràcies, molt amable; això és exactament el que volia veure’. Condicions de tempesta amb vent de proa per als últims dies. I al final, per fer-ho una mica més picant, no hem tingut vent. Ha estat genial, és a dir, tres dies amb vent de cenyida i condicions horroroses i després gens de vent. Vam dir, ‘d'acord, mai, mai, mai no arribarem a Barcelona’. No sé què hem fet malament. Alguna cosa, com una força superior, volia que estiguéssim 110 dies a la mar!”, ha comentat Riechers de forma irònica i amb un somriure en el rostre.

Audigane també s'ha referit a la duresa d'aquesta volta al món: “És difícil competir quan hi ha danys al timó. La parada a Nova Zelanda va ser difícil, però el més difícil, i alhora el més satisfactori, va ser el Cap d'Hornos. Hi havia una gran depressió amb 70 nusos a Hornos. Ens vam esforçar al màxim per mantenir-nos dempeus, no va ser possible fer res, ens vam ficar a l'interior del vaixell, vam tancar la cabina i van ser unes 150 milles molt difícils”.
Riechers, que ha completat la seva primera volta al món, ha dit: “Només va haver-hi un dia, o potser dos que jo recordi, en què podíem dir “Oh, això és fàcil, això és bonic, així és com volem que sigui”. Però no, a cada moment hi havia alguna cosa que es trencava, que havíem d'arreglar [...]. Solament la quilla era el que ens quedava, i de sobte vam escoltar uns sorolls graciosos. Jo vaig dir ‘mira, què ha estat?’. I va ser la quilla. Havíem sentit aquests sorolls des de Nova Zelanda, així que no tenim res al 100%. Ha estat una regata a l'estil MacGyver”.

Però les peces que realment van marcar el destí d'aquest duo van ser els timons, com ha apuntat Riechers: “Des del començament vam tenir greus problemes amb el sistema d'aixecament dels timons. Això es va accentuar després de les illes Cap Verd. Amb el Codi 5 hissat i 35 nusos de vent el timó de sotavent estava aixecat, el vaixell va donar un gran cop de pantoc, vam trencar el Codi 5 i vam estar de costat durant deu minuts i després, als oceans del Sud, el vaixell va ser, simplement, difícil de dirigir tot el temps. Hi havia molta pressió, la majoria de les vegades portar el vaixell a mà era impossible. Havíem de navegar amb el pilot automàtic tota l'estona. A la fi estrenyíem molt per estar amb els tres de davant, especialment amb el GAES Centros Auditivos, i crec que els timons van acusar la fatiga. Mirant el timó, crec que era vell, del 2008, així que havia cobert ja moltes milles i nosaltres el vam estrènyer; havíem de fer-ho per seguir amb els altres vaixells. Crec que simplement va dir ‘Ok, n'he tingut prou. Jo me'n vaig. Fi de la història’.”

No obstant això, la Barcelona World Race ha estat molt positiva per a l'alemany, que s'ha mostrat encantat d'haver tingut a Audigane com a company: “Definitivament, he après com vull que sigui el meu nou vaixell. Això ja significa moltes coses: com hauria de rendir, i com hauria de navegar. El millor punt d'aquesta regata és –i és la raó per la qual estic realment content d'haver-la fet– que he après a navegar en el Sud, perquè és un animal completament diferent de qualsevol altra navegació. I sé que les regates es guanyen i es perden a l'Atlàntic. […] Als moments difícils vam mantenir l'esperit d'equip i també als moments baixos [...]. Estic molt content d'haver navegat amb ell”.