La volta al món del Renault Captur

Nombrosos han estat els contratemps que Jörg Riechers i Sébastien Audigane han hagut de superar durant la Barcelona World Race. La regata del Renault Captur ha estat marcada pels problemes tècnics. Entrant al Pacífic, quan navegaven en quarta posició i lluitant amb el GAES Centros Auditivos pel podi, es van adonar que la pala del timó d'estribord estava danyada i, després d'intentar fer la reparació a bord, el duo franco alemany va haver de dirigir-se a Nova Zelanda per a una parada tècnica, en la qual va perdre 2.000 milles i dues posicions. Pràcticament des de llavors ha regatejat en solitari, i sempre amb problemes de control del vaixell, ja que la reparació no va resultar del tot fiable. Amb perseverança, el Renault Captur ha acabat la Barcelona World Race 2014/2015 en sisena plaça, i ho ha fet després del pitjor pas del cap d’Hornos que es recorda en aquesta regata. Aquesta ha estat la seva gran victòria.

Notícies ABR. 15, 2015 17:44

Primers contratemps 

En les primeres milles de la Mediterrània, el Renault Captur va navegar amb el grup capdavanter, amb l'Hugo Boss, el Cheminées Poujoulat, el Neutrogena i el GAES Centros Auditivos, però va perdre corda quan Sébastien Audigane va haver de pujar a dalt del pal per arreglar una avaria que implicava la drissa de l’espí. Va creuar l'estret de Gibraltar amb unes 80 milles de desavantatge respecte al líder, l'Hugo Boss, i en aquest delicat pas va reportar el primer problema amb el timó. La pala de sotavent, l'única que estava a l'aigua, es va aixecar sola i el vaixell es va anar d’orsada, i poc després es va desviar del canal de separació de tràfic de Tarifa. Per aquesta infracció de les normes de pas a l'estret, el jurat internacional va aplicar-li 20 minuts de penalització.

Entre dos grups

En el primer tram de l’Atlàntic, el Renault Captur va ser el perseguidor dels quatre primers vaixells. Va travessar Canàries entre les illes, unes 60 milles per darrere dels líders, i amb unes 80 milles d'avantatge sobre el One Planet, One Ocean & Pharmaton. Riechers i Audigane van tenir nous problemes amb els timons just abans de Cap Verd, que van travessar amb una original ruta entre les illes, mentre intentaven aguantar el ritme dels primers i distanciaven el seu perseguidor, que alhora era atrapat pel We Are Water. Llavors van triar mantenir-se bastant més a l'Est que els seus contrincants, una decisió “estratègica en un 70%”, perquè la meteorologia semblava que els podia afavorir, i “circumstancial en un 30%”, a causa dels problemes tècnics soferts (el timó i danys en el Codi 5). Van creuar l'equador un dia i set hores després de l'Hugo Boss, mantenint l'opció Est, que els va fer perdre encara més terreny.

A l’Atlàntic Sud, el Renault Captur va navegar en solitari. Mentre per darrere el We Are Water superava el One Planet, One Ocean & Pharmaton, per davant l'Hugo Boss desarborava. Aleshores el duo franco alemany va col·locar-se quart, però el tercer, el GAES Centros Auditivos, li avantatjava en gairebé 500 milles. I és que Jörg Riechers i Sébastien Audigane van haver d'enfrontar-se a un nou problema tècnic, aquesta vegada amb el rail de la major, avaria que els va obligar a abaixar la vela durant unes hores. L'anticicló de Santa Helena no va tenir pietat amb el Renault Captur, al que les circumstàncies l’havien portat a mantenir l'opció més a l'Est que els seus rivals. En ser engolits per l'anticicló, el We Are Water va arribar a la seva latitud i li va retallar distància dia a dia, fins a posar-se a 240 milles de la seva popa. En la latitud del cap de Bona Esperança el Renault Captur va aconseguir agafar el tren de les borrasques i va començar a distanciar-se del We Are Water. Van doblar la punta sud-africana el 28 de gener, unes 500 milles per darrere del GAES Centros Auditivos. Allà va començar la batalla pel tercer lloc.

Lluita pel podi

En el primer tram de l'Índic, Riechers i Audigane van aprofitar-se de l'anticicló que va empassar-se al GAES Centros Auditivos i van apropar-se més al vaixell d'Anna Corbella i Gerard Marín, i el 2 de febrer només 160 milles separaven els dos vaixells, mentre que el We Are Water estava gairebé 800 milles enrere. Un cop passat l'anticicló van tornar les condicions reals del Gran Sud i el GAES Centros Auditivos i el Renault Captur van haver d'anar fent ziga-zaga amb vents portants al límit de la zona d'exclusió, trabujant cada cert temps. Corbella i Marín van poder tornar a escapar-se. Unes 260 milles els separaven quan van doblar el cap Leeuwin, el segon dels tres grans caps de la volta al món, i a l'entrada a l'oceà Pacífic aquesta distància es va anar ampliant i reduint segons les condicions de vent de cada vaixell.

La parada tècnica i el pas d’Hornos

El Renault Captur es va veure obligat a acomiadar-se de la quarta plaça i de la lluita pel podi quan el 17 de febrer es va adonar que la pala del timó d'estribord estava danyada. Riechers i Audigane van fer una reparació a bord, amb un mitjó, però van veure que a partir de 20 nusos de vent i en determinats rumbs perdien el control del vaixell, així que l'endemà van posar rumb a Nova Zelanda, a Wellington, per fer la reparació. Van estar a port 30 hores, i quan van tornar a regatejar havien perdut 2.000 milles i dos llocs, superats pel We Are Water i pel One Planet, One Ocean & Pharmaton.

Amb unes 600 milles els avantatjava el One Planet, One Ocean & Pharmaton quan el Renault Captur va tornar al Pacífic, disposat a recuperar les posicions perdudes. Però la meteorologia no el va acompanyar i va anar perdent terreny. A més, Riechers i Audigane van comprovar que el timó no era del tot fiable i seguien amb problemes de pèrdua de control del vaixell.
En aquestes condicions, van haver de posposar la persecució, i encara més en arribar al cap d’Hornos, que van passar amb les pitjors condicions mai viscudes a la Barcelona World Race, amb puntes de vent de 70 nusos i onades molt grans. Una ratxa els va tombar el vaixell i van entrar en mode supervivència… i van sobreviure.

Difícil remuntada de l’Atlàntic i del Mediterrani

Contents de deixar el Gran Sud, Riechers i Audigane van enfrontar-se a un Atlàntic Sud complicat, amb vents lleugers i de cenyida, mentre que, mil milles per davant, el We Are Water i el One Planet, One Ocean & Pharmaton navegaven amb condicions favorables, concentrats en el seu particular match race, en la batalla pel quart lloc. El Renault Captur va desmarcar-se de la resta de vaixells quan va triar remuntar l’Atlàntic Sud molt a prop de la costa brasilera, però la seva era ja una batalla en solitari, i va haver de patir dies d’encalmades. Quan el Cheminées Poujoulat, l'antic vaixell de Jörg Riechers, que havia estat preparant durant un any, creuava la línia d'arribada de la Barcelona World Race en primera posició, el Renault Captur s'aproximava a les calmes equatorials. Finalment el 28 de març va tornar a l'hemisferi nord i va iniciar una llarga cavalcada cap a l'estret de Gibraltar, que va creuar el 12 d'abril. 

El mar d’Alboran tampoc no va posar-li-ho fàcil, amb vents forts de cenyida, i a més a més van tenir un problema amb una vela i es van veure obligats a tornar enrere, fins a una zona amb menys vent, per pujar a dalt del pal. Per a Jörg Riechers i Sébastien Audigane, la Mediterrània ha estat també una prova de foc, que com totes les altres ha sabut superar.