La volta al món del One Planet, One Ocean & Pharmaton

Aleix Gelabert i Didac Costa han impressionat amb la seva volta al món. Els catalans han anat a més a cada milla i han signat un dels més bells episodis de la Barcelona World Race 2014/15. Quarts a la classificació, són el tercer equip d'aquesta edició que completa la circumnavegació sense aturar-se. La seva regata és un model digne de ser pres com a referència en qualsevol projecte de volta al món. Han demostrat conèixer el vaixell al mínim detall, amb una posada a punt envejable fruit d'un entrenament ben planificat i incansable.

Notícies ABR. 8, 2015 16:52

Aleix i Didac han navegat amb l'antic Kingfisher i l'han portat a l'Olimp dels velers oceànics. Aquesta és la quarta volta al món del veler que el gabinet Owen-Clarke Design va concebre per a Ellen MacArthur l’any 2000, i ha competit davant de vuit unitats del 2007 i 2014 quedant en quarta posició. Han demostrat la qualitat de la seva preparació i constitueixen una realitat tangible de què els navegants de la classe Mini són la millor pedrera per a la classe IMOCA.

De la Mediterrània a l'Atlàntic, dins de la normalitat

Després d'una sortida complicada, Aleix i Didac van arribar a Gibraltar en cinquena posició amb unes 60 milles d'avantatge sobre el We Are Water, i ho van fer també per sota del rècord del Virbac-Paprec 3 de l'anterior edició.

A l'Atlàntic, van virar cap al Sud sobre el meridià 11º W. En el moment de fer-ho, el We Are Water es trobava a més de 100 milles i tenien el Renault Captur unes 50 milles per la proa.

Van anar aproximant-se al nord de les Canàries mantenint les distàncies. Aleix i Didac van decidir passar entre Fuerteventura i Gran Canària, com el Renault Captur, però el vaixell franco alemany va anar accelerant i quan va superar l'arxipèlag estava a més de 100 milles de distància de la seva proa.

El We Are Water va decidir deixar l'arxipèlag per l'oest, de manera que la lluita entre els dos va quedar més referenciada quan ambdós vaixells van tornar a compartir longitud i rumb al nord de Cap Verd. En aquell moment, el We Are Water se'ls havia aproximat a 60 milles. Va seguir menjant milles fins que el 12 de gener, sobre la latitud 5º N, Bruno i Willy Garcia els van avançar.

Endarrerits a l'Atlàntic Sud

Des de llavors, el We Are Water no va deixar de prendre distància progressivament amb els alisis del SE, mentre el Renault Captur se'ls escapava també, molt més a l'est. Al sud-oest de l'anticicló de Santa Helena, quan van començar a virar definitivament cap a l'Est, el vaixell de Jörg Riechers i Sébastien Audigane es trobava a més de 500 milles i el We Are Water a unes 176 de la seva proa.

Aleix i Didac van baixar molt més al sud que els seus perseguits. Van celebrar el seu bateig en els Quaranta Rugents a l'Atlàntic, sent els que més van baixar de tota la flota, ja que van arribar als 45º S, al límit de la zona d'exclusió, abans de doblar el cap de Bona Esperança. Quan ho van fer el We Are Water es trobava unes 530 milles al seu N-NE.

Durant tota la travessia de l'Índic, Bruno i Willy Garcia se'ls van anar escapant i el 8 de febrer, quan el We Are Water es trobava al mig de l'Índic, els avantatjava en més de 1.025 milles.

Gran Sud, gran remuntada

Però des d'aquest dia, Aleix i Didac van començar a retallar milles al seu predecessor. Va ser una intensa batalla gairebé sempre al límit de la zona d'exclusió que va començar en sistemes meteorològics diferents. Quan van doblar el cap Leeuwin, el We Are Water estava a 800 milles i en un sistema de baixes pressions més a l'est, però el One Planet, One Ocean & Pharmaton va anar navegant sempre una mica més ràpid.

El 15 de febrer el Renault Captur va anunciar que tenien la pala del timó danyada i al cap de tres dies, el 18 de febrer, Jörg Riechers i Sébastien Audigane, incapaços de reparar de forma adequada a bord, no van tenir més remei que arrumbar cap a Wellington per a una reparació més completa. La parada tècnica del Renault Captur va coincidir amb el registre més alt de velocitat en 24 hores d'Aleix i Didac en tota la regata: 17,8 nusos entre el 18 i el 19 de febrer.

Quan el Renault Captur es va reincorporar a la regata les seves opcions de lluita estaven molt minvades; la seva recalada a Wellington va donar el quart lloc al We Are Water i el cinquè al One Planet, One Ocean & Pharmaton. Quan això va ocórrer, els germans Garcia es trobaven al sud de Nova Zelanda, i Aleix i Didac s'havien aproximat a 360 milles.

En endinsar-se al Pacífic, ambdós vaixells van començar a navegar en el mateix sistema meteorològic, però el We Are Water va estar durant dos dies en el sector de pitjor angle del vent. El 23 de febrer a la matinada, el We Are Water havia completat la seva vuitena trabujada en 48 hores, per cap del One Planet, One Ocean & Pharmaton, que s'havia aproximat a 240 milles, amb mitjanes de gairebé 17 nusos de velocitat.

La caça va seguir implacable en la immensitat del Pacífic, encara que el We Are Water va aguantar el ritme; però el 3 de març Aleix i Didac van tornar a retallar distàncies i es van abalançar sobre Bruno i Willy en aproximar-se a Hornos.

El We Are Water va doblar el mític cap el 7 de març a les 22:06 UTC; el One Planet, One Ocean & Pharmaton ho va fer tan sols 4 hores i 55 minuts després. En aquell moment, el vaixell dels germans Garcia es trobava a unes 50 milles de la seva proa. Aleix i Didac sortien del Gran Sud signant una remuntada de 975 milles.

Match race a l'Atlàntic

A l'Atlàntic Sud, Aleix i Didac van continuar retallant milles. Navegant en el mateix sistema meteorològic, els dos vaixells van marcar estratègies paral·leles i va ser per velocitat que progressivament el caçador va donar caça. El dia 15 de març, navegant amb els alisis del SE els dos vaixells es tenien a vista i es van treure fotos. Aquesta nit, el One Planet, One Ocean & Pharmaton va culminar la seva remuntada i va superar en la classificació al We Are Water. Després d'un autèntic match race fins als doldrums, ambdós vaixells van intercanviar de nou les seves posicions, i el One Planet, One Ocean & Pharmaton va aconseguir recuperar la quarta posició i travessar l'equador per davant. La travessia dels doldrums va ser lenta per a tots dos amb llargues hores a una mica més de 2 nusos de mitjana. El One Planet, One Ocean & Pharmaton ser el primer en arribar als alisis del nord i quan ho va fer avantatjava al seu perseguidor en 119 milles teòriques. Amb plens alisis Aleix i Didac van aconseguir posicionar-se unes 160 milles a sobrevent dels germans Garcia i amb unes 200 milles teòriques d'avantatge, que van anar mantenint de mitjana fins que van virar cap a l'Est.

En aproximar-se al vent lleuger del golf de Cadis, l'efecte acordió va tornar a apropar el We Are Water per la popa, però van aconseguir travessar l'estret de Gibraltar amb els seus perseguidors a 60 milles per la popa.

La travessia del mar d'Alborán va ser molt dura, amb llevant de més de 35 nusos i mar de proa molt amenaçadora per al material i esgotadora per a les maniobres. El We Are Water va haver de buscar resguard al golf d'Almeria per posar el turmentí i desembolicar les drisses, i allà va perdre 30 milles i la possibilitat de seguir batallant al One Planet, One Ocean & Pharmaton la quarta plaça.