Gerard Marín, menys explosiu i més reflexiu

Treballa a fons amb Anna Corbella per la seva segona Barcelona World Race. Tots dos són un bon exemple de l'anomenada evolució perfecta cap a la navegació en solitari i a dos. Experts en la Classe Mini, i amb una Barcelona World Race en el seu haver, es van presentar l'any passat com a complementaris. Gerard, el "explosiu", assegura ara haver guanyat reflexivitat, un atribut que ha après de la seva companya .

Notícies FEB. 10, 2014 10:26

Si hi ha un paradigma en vela oceànica és que l'evolucióque porta fins a la classe IMOCA passa per Minis i els Figaro. Anna Corbella i Gerard Marín són un magnífic exemple d'això, amb l'excepcióque s'havien saltat la classe Figaro quan van completar la Barcelona World Race 2010/11, que per a tots dos va ser la seva primera volta al món.

En la seva preparacióper a l'ediciód'enguany van recuperar aquesta assignatura pendent i van participar el passat mes de maig a la Transat AG2R (Concarneau - Saint Barth), la regata transatlàntica de la Classe Figaro. Ho van fer a dos, ja clarament implicats en la seva preparacióper a la pròxima Barcelona World Race. Gerard, per la seva banda, encara va tenir temps per retornar a la seva llorejada carrera a la classe Europa assolint el Campionat del Món en 2012.

Amb dues participacions en la Mini-Transat ( 2007 i 2009 ), Gerard va saltar al món IMOCA en la passada edicióde la Barcelona World Race amb el Fòrum Marítim Català. El cas d'aquest figuerenc de 32 anys és l'escenificacióde la "piràmide" perfecta, i l'estén a la base fins als seus fonaments en la vela lleugera, quan de l' Optimist va passar al Europa i, sempre en solitari, d'aquíals Minis. Téclar el que li ha aportat cada classe: " La vela lleugera m'ha donat confiança a aconseguir resultats. Quan ets jove aixòés important, veure que treus profit de l'esforçen la competició; lluites vaixell contra vaixell, el ritme de la regata és intens i els resultats són immediats. En vela oceànica hi ha moltíssims més factors: has d'aprendre maniobres molt complexes i saber reparar el teu vaixell pels teus propis mitjans."

Per Gerard, la piràmide Mini, Figaro i IMOCA és idònia: "Amb el Mini tintrodueixes a la vela d'altura en un vaixell molt dur i que s'assembla molt al IMOCA. El ritme de les regates és molt alt i has d'aprendre molt béa gestionar el material i les maniobres. El Figaro és més explosiu, en ser un monotip has de treballar molt la velocitat del vaixell i la pressióés molt alta. Peròl'IMOCA és realment molt dur, és un vaixell que costa molt dominar."

Des del passat estiu, Gerard i Anna estan lliurats a fons en la preparaciódel GAES per a la Barcelona World Race 2014/15. A la base de Barcelona, el treball és meticulós i inclou una optimitzacióde diverses parts vitals del vaixell: "Hem fet millores a la quilla i el pal. Tenim previst fer una travessia de l'Atlàntic que ens serviràper optimitzar encara més el vaixell i referles polars. El nostre objectiu ara és trobar una configuracióvèlica que s'adapti a les nostres característiques."

Quines són aquestes característiques? El maig passat s'autodefinien Gerard com més explosiu i Anna més reflexiva. Ara, després de mesos d'entrenament, manifesten que tots dos han adquirit característiques un de l'altre: "Potser ara jo m'he tornat més reflexiu i l’Anna és una mica més impulsiva. De totes maneres, a bord, ens hem dividit les responsabilitats, i l’Anna és la que porta la informàtica i prendràles últimes decisions."