Final amb molt d'esperit

Cinc milles abans de l’arribada, Nandor Fa ja estava cridant exultant d'alegria. Al costat del seu company Conrad Colman, havia aconseguit completar la volta al món, acabar la Barcelona World Race. Malgrat tots els contratemps i totes les dificultats que ha hagut de superar l’Spirit of Hungary durant la regata, l'esperit dels seus tripulants, el més veterà i el més jove de tota la flota de la Barcelona World Race, ha estat més fort i els ha portat a creuar la línia de meta després de 110 dies, 10 hores, 59 minuts i 40 segons de competició extrema al voltant del planeta.

Notícies ABR. 21, 2015 04:03

L'hongarès Nandor Fa, de 61 anys, i el neozelandès Conrad Colman, de 31, han sentit l'arribada a Barcelona com una victòria. Per al patró europeu, la regata de l’Spirit of Hungary es resumeix en "molts problemes, moltes avaries, altes pressions, cenyides, coses impredictibles". Però els han superat tots, un rere l'altre: "Hem hagut de lluitar molt, ho hem manejat tot molt bé com a equip, al costat d'aquest jove". El jove, per la seva banda, després de ser preguntat sobre què havia estat el millor d'acabar la regata, ha respost: "Acabar-la, és clar. Vam salpar a navegar una gran aventura, i hem acabat el que vam començar".

Inici agosarat

"Potser el temps no és el que jo desitjava, 100 dies. El temps que hem fet, 110 dies, no demostra el molt que hem millorat amb aquest vaixell -ha afegit la llegenda hongaresa-. Potser va ser una mica agosarat prendre la sortida sense haver tingut gairebé temps de preparació. Hem pagat el preu, però finalment hem vençut tots aquests problemes i el nostre més profund desig s'ha fet realitat aquesta nit. Fins i tot la jornada d'avui ha estat difícil. Hem començat a celebrar l'arribada a la tarda, però després el vent s'ha aturat, i ens hem sentit molt malament. En Conrad s'ha perdut dins de si mateix, i jo també estava fatal. Més tard hem començat a navegar de nou, i després quan hem vist els primers vaixells que s'acostaven ha estat fantàstic. Uff, quin sentiment d'alleujament".

La rebuda al pantalà ha estat de les més càlides que es recorden, malgrat el frescor de la nit. El director de Relacions Institucionals de l'àrea d'Igualtat, Qualitat de Vida i Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Amador, i el president de la classe IMOCA, Jean Kerhoas, han lliurat les corones d'olivera i les representacions de la bola del món a Fa i Colman, que les han rebut amb orgull. Seguidament la seva emoció s'ha disparat en veure els guanyadors de la regata, Bernard Stamm i Jean Le Cam, skippers del Cheminées Poujoulat, que han anat a rebre'ls al pantalà, igual que Aleix Gelabert i Didac Costa, del One Planet, One Ocean & Pharmaton, quart classificat. L'abraçada i reconeixement entre els patrons ha estat el moment àlgid abans de la roda de premsa.

Gran entesa

"Sempre vaig saber que acabaríem la regata -ha comentat Nandor Fa-, però per a això havíem de seguir tres principis: tolerància cap a l'altre, paciència i simplement centrar-nos en acabar la regata com a la màxima prioritat. Aquestes dues virtuts estaven escrites a la paret de la cabina, tolerància i paciència, i ens han ajudat molt durant el camí. Ha estat dur, hem hagut de lluitar durant tot el viatge però ho hem fet junts i hem construït un gran entesa".

"Vam començar com estranys -ha assenyalat Conrad Colman-, sense saber molt sobre l'altre, però hem suat junts, hem sagnat junts, hem treball junts i ho hem fet funcionar. Ha estat una experiència increïble i ha estat increïble navegar amb  en Nandor".

També Fa ha lloat al seu company: "En Conrad és simplement genial. És molt semblant a mi fa 20 anys, així que per a mi ha estat fàcil entendre d'on venia i el que volia aconseguir. Sí, hem discutit fort però de seguida se'ns passava. Ha estat increïble navegar amb ell. És com el meu germà petit, ell ara és com un germà".

I és que Nandor Fa i Conrad Colman ho han passat francament malament durant la seva Barcelona World Race. De les nombroses proves que han hagut de superar, sempre "a força de treball en equip", segons l'hongarès, una de les principals va ser el problema de bloqueig de la major, que els va obligar a fer una parada tècnica a Nova Zelanda.

"Un sentiment terrible"

Però la major avaria va ser la relativa als cargols de subjecció de la quilla, segons l'esgarrifós relat de Nandor Fa: "De camí a Nova Zelanda ens vam adonar que un dels cargols de la quilla s'havia trencat, i el vam canviar a Nova Zelanda. De nou al Sud, cap al cap d'Hornos, es va trencar un altre cargol. Crec que el material amb què estan fets aquests cargols és defectuós. Mil milles abans d'Hornos estàvem llestos per abandonar el vaixell en qualsevol moment, pensàvem que si es trencava un altre cargol era el final. Vam pensar en aturar-nos a les Malvines o al Brasil. Però després vaig fer molts càlculs i em vaig adonar que estava segura, encara que l'estrès sempre hi era i era molt alt. Des d'aquest moment la quilla sempre l’hem portada inclinada a un costat o un altre, i a cada maniobra controlàvem els cargols. Més endavant vam veure que s'havien trencat tots els cargols d'una part. Va ser un sentiment terrible, esperava un crac i perdre la quilla en qualsevol moment. Gràcies, Déu, per deixar-nos tornar".

Malgrat tots els problemes, Conrad Colman s'ha referit a la bellesa de la navegació oceànica: "Vaig canviar completament tota la meva vida per poder fer això. Vaig seguir la primera edició i la segona, i sabia que volia ser aquí. És fantàstic. És tan bonic estar navegant allà fora, ve ure les postes de sol, les sortides de sol, els dofins que vénen a saludar... I hem fet la volta al món, 50.900 quilòmetres al voltant del globus, d'una forma ecològica".

El mateix repte

Els dos skippers aspiren a poder estar a la línia de sortida de la Vendée Globe, la volta al món en solitari.

"El vaixell està bé -ha indicat el navegant hongarès-, però aquesta regata era molt important per a mi per estudiar-me a mi mateix. Fa 25 anys que vaig fer la meva última volta al món, així que havia de tornar a provar-ho, no sabia si podria fer aquest tipus de navegació, que no és la mateixa que en els meus temps. La navegació ara és més exigent, els vaixells són diferents, l'esperit és més alt. Tenia moltes coses per aprendre. I sí, estic bé, em sento prou fort".

També el navegant neozelandès s'ha mostrat satisfet amb el que ha après: "He perseguit aquest somni durant molt de temps, i aquí he après a empènyer però també a tenir cura de l'equip, he après a aprendre d'una altra persona, a viure amb una altra persona. Ara tinc dues voltes al món i diverses transatlàntiques. Crec que estic en bona posició per tenir un projecte propi. Sóc pacient i sé com convèncer els patrocinadors. M'encantaria poder estar a la sortida de la Vendée amb en Nandor, cada un amb el seu vaixell".