Emoció a l'arribada del GAES Centros Auditivos a Barcelona

Molt calorosa ha estat la benvinguda que han viscut al Portal de la Pau Anna Corbella i Gerard Marín, després de circumnavegar el globus a bord del GAES Centros Auditivos en 91 dies, 5 hores i 9 minuts i classificar-se en tercer lloc de la Barcelona World Race. Familiars, amics i centenars de seguidors de la regata han esclatat en aplaudiments i aclamacions quan l'IMOCA 60 ha aparegut al port de Barcelona. A la proa del vaixell, el duo català ha encès les bengales i ha somrigut, i després s'ha ruixat de cava, feliç i emocionat.

Notícies ABR. 1, 2015 23:23

Bernard Stamm, Guillermo Altadill i José Muñoz han donat la benvinguda als tercers classificats de la Barcelona World Race, conscients dels sentiments que estaven experimentant. De fet, Marín només tenia ganes de baixar del vaixell per agafar en braços a Janna, la seva filla de set mesos.

A l'escenari han estat rebuts per l'adjunt a la presidència del Port de Barcelona, Joan Colldecarrera; la gerent de l'Institut Barcelona Esports, Iolanda Latorre, i el president de la Reial Associació Nacional de Creuers, Jesús Turró, que els han fet entrega de les preceptives boles del món i les corones de llorer, conjuntament amb Antonio Gassó i Conchita Gassó, de l’empresa GAES Centros Auditivos.

Durant la roda de premsa, Gerard Marín ha dit que està "molt content" amb el resultat i l'experiència, "excepte per alguns errors". Especialment, ha afegit, "vam perdre el ritme al cap de Bona Esperança, vam decidir creuar el front i allà vam perdre de dos a tres dies, i després ens va parar un anticicló només a nosaltres. Més tard la parada tècnica del Neutrogena ens va donar vidilla, però sabíem que en Guillermo premeria".

"Nosaltres no podíem prémer molt i teníem unes veles tocades -ha aclarit Corbella-, i vam tenir la mala sort que va entrar el vent en què necessitàvem aquestes veles. Però és veritat que el Neutrogena ens ha ajudat a anar ràpids, amb el butlletí de posicions teníem sempre l'emoció de veure on eren el Guillermo i el José".

En comparació amb la seva primera volta al món, Marín ha destacat que aquesta circumnavegació ha estat més fàcil especialment per la companyia: "Amb l'Anna hi ha molt de feeling, hi ha hagut discussions perquè estàs cansat i és normal de vegades saltar".

Corbella, per la seva banda, ha assenyalat que "el saber on vas i el que passarà marca una diferència brutal" i ha explicat que si en la seva primera volta al món li van sorprendre les condicions i l'ambient del Gran Sud, en aquesta ocasió han estat els problemes tècnics, "que desgasten molt físicament perquè els soluciones quan estaries descansant".

També per a Gerard Marín aquesta volta al món ha estat dura per la quantitat de reparacions que han hagut de fer: "La veritat és que hem tingut molts de problemes, petits i que es podien solucionar, però molts: veles, enrotlladors, caps... Cada dia teníem cosetes. Això ve amb el ritme de regata".

En aquest sentit, Corbella s'ha referit a la seva lesió de genoll: "A l'Atlàntic, quan anàvem de cenyida i el vaixell botava molt vaig cometre l'estupidesa de fer una cosa sense aguantar-me amb una mà, i en un cop de pantoc més fort del que és habitual vaig saltar i vaig caure a uns metres amb la cama malament. Els primers dies vaig ser un zero a l'esquerra, m'asseia i li cridava a Gerard 'Vinga, vinga, molt bé!' És difícil fer repòs amb aquest mar creuat i el vent de cara, a la Mediterrània ja no teníem onada però sí més maniobra de canvis de veles, així que Gerard ha demostrat que està capacitat per fer una Vendée Globe".

"Seria el següent pas però sé que és complicat. Això sí, si passa el tren l’agafaré", ha admès el seu company.

Sobre el ser una de les poques dones que ha fet dues voltes al món sense escales en regata (només ho han aconseguit Ellen MacArthur i Dee Caffari), la barcelonina ha estat molt sincera: "Em diu poca cosa, perquè sento que el meu mèrit és el mateix que el del Gerard o el del José [Muñoz, present a la primera fila]. El meu mèrit és el mateix que el de qualsevol home de la regata".

A preguntes dels periodistes, els tripulants del GAES Centros Auditivos també s'han referit a la seva relació a bord. Segons ha valorat Corbella, "el millor de Gerard és que és una persona que ho dóna tot, va sempre al cent per cent. Quan calia reparar alguna cosa, es bolcava. No és gens mandrós i té molta energia. El dolent d'ell... ho deixaré dins del vaixell".

El navegant gironí, per la seva banda, valora de la seva companya "la serenitat que aporta" en moltes situacions: "Jo sóc més impulsiu, em perden les ganes d'avançar. A vegades, parar un moment i reflexionar és important, sobretot en una regata en què la pressa no té sentit".