El disputat quart lloc, per a Aleix Gelabert i Didac Costa

El One Planet, One Ocean & Pharmaton dels co-skippers catalans Aleix Gelabert i Didac Costa ha aconseguit el quart lloc de la Barcelona World Race 2014-2015 en creuar la línia d'arribada davant de l'Hotel W de la capital catalana a les 23:12 i 9 segons hora local.

Notícies ABR. 8, 2015 23:35

Gelabert i Costa han aconseguit cobrir les 23.321 milles (43.191,9 quilòmetres) del recorregut teòric en 98 dies, 9 hores, 12 minuts i 9 segons. La distància real que ha recorregut el One Planet, One Ocean & Pharmaton ha estat de 27.791 milles, a una mitjana d’11,77 nusos (21,79 km/h). Han aconseguit completar la volta al món sense fer cap parada tècnica.

Han arribat 14 dies, 3 hores, 21 minuts i 44 segons després del vaixell vencedor, el Cheminées Poujoulat de Bernard Stamm (Suïssa) i Jean Le Cam (França), que va arribar el 25 de març, a les 18:50h i 25 segons, hora local.

Un extraordinari rendiment

Aleix Gelabert (37 anys) i Didac Costa (34) han conquistat una treballadíssima quarta plaça que té gust a victòria, després d'una disputada lluita fins a la Mediterrània amb el We Are Water dels germans Bruno i Willy Garcia. Per a ambdós és la seva primera volta al món, però han demostrat tenir fusta de veterans. L’excel·lent preparació de la regata, amb unes 8.000 milles d'entrenament durant l'any previ a la sortida, i les seves experiències oceàniques prèvies els han valgut per treure un rendiment extraordinari del seu vaixell, el més longeu de la flota. Aleix Gelabert, arquitecte de formació, ja coneixia perfectament la classe IMOCA 60, donat que va formar part de l'equip de terra que va preparar el GAES Centros Auditivos de la passada edició de la Barcelona World Race, patronejat per la britànica Dee Caffari i la catalana Anna Corbella. Pel que fa a Didac Costa, l'excedència del seu lloc de bomber ha servit per complir el seu somni esportiu i demostrar el seu nivell després de la seva experiència en la classe Mini, en la qual va completar, entre d’altres, la Transat 650 de 2011, on també participava Gelabert. Costa s'ha imposat al seu antic company, Bruno Garcia, al costat de qui va aconseguir un tercer lloc al Gran Premi d'Itàlia el 2013.

Una embarcació que engrosseix la seva llegenda

L'IMOCA 60 One Planet, One Ocean & Pharmaton té una àmplia i exitosa història a l'esquena: amb aquesta suma quatre voltes al món. Botat com a Kingfisher l’any 2000, va ser el vaixell amb el qual Ellen MacArthur va aconseguir batre el rècord de l'Atlàntic de Plymouth a Newport en 2000, alçar-se amb el segon lloc a la Vendée Globe 2000/01 i aconseguir la victòria a la Ruta del Rom 2002. Va ser després l’Educación Sin Fronteras amb el qual Albert Bargués i Servane Escoffier van fer la seva primera volta al món sense escales, a la Barcelona World Race 2007/08. En la segona edició de la volta al món a dos, Gerard Marín i Ludovic Aglaor van navegar amb aquesta embarcació, rebatejada com a Fòrum Marítim Català.

Un quart amb gust de victòria davant d'uns durs rivals

El quart lloc sol ser agredolç, encara que no en aquest cas. Per a Aleix Gelabert i Didac Costa, l'objectiu era acabar la regata (cosa gens fàcil). L'enorme mèrit de ser els primers després del podi és probablement inesperat, encara que molt merescut. La seva acurada preparació i el seu esperit competitiu els han portat a aquest lloc d'honor. A més, la persecució del We Are Water al Pacífic i l'intens match race que han protagonitzat a l'Atlàntic han suposat una motivació extra per superar-se i treure el màxim rendiment del vaixell.

Un altre estímul extra ha estat el seu paper com a plataforma per a la conscienciació ambiental, en qualitat de testimonis únics dels impactes del canvi global sobre l'oceà. Més enllà de l'aventura esportiva, han col·laborat durant la volta al món en diversos projectes d'investigació oceanogràfica, que s'emmarquen en l'acord entre la Fundació Navegació Oceànica Barcelona i la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO (COI-UNESCO), el lema de la qual és "One Planet, One Ocean".

L'arribada del cinquè classificat, el We Are Water, s'espera demà, dia 9 d'abril, a partir del migdia.

Primeres impressions després de creuar la línia de meta

Valoració

Aleix: “Estem molt contents d'haver arribat, satisfets d'haver-ho aconseguit i molt emocionats.

Didac: “Sí, sí, estem molt contents i hem aconseguit el que ens havíem proposat: acabar la volta al món. A més ho hem fet bastant ràpid, així que estem molt satisfets. Hem gaudit molt durant tota la regata, ha estat fantàstic”.

Problemes?

Aleix: “El que hem dit és el que ens ha passat. No tenim res greu que ens hagi passat. Petits problemes, cosetes que es van trencant i hem anat reparant, però res greu.

Didac: “Ha anat molt bé. Jo estic content de com ha anat. Sempre hi ha discussions, és evident, però crec que ha estat molt satisfactori i ha anat bé”.

La lluita amb el We Are Water

Aleix: “Al final li hem tret unes quantes hores però si mires el global del que és la volta al món és molt poquet. Ha estat molt divertit poder estar amb ells colze a colze i veure fins a l'últim moment qui arribava primer; ha estat molt just”.

Didac: “Sí, estem sorpresos pel vaixell. No pensàvem que podríem anar tan ràpids i arribar en aquesta posició, poder portar el ritme que hem portat. És el que ens hem trobat i per això estem contents. És una sorpresa més el poder haver anat ràpids amb aquest vaixell i ser aquí on som”.

Com us sentiu ara?

Aleix: “Ens sentim igual, no sé com ens ho esperàvem. Esperàvem molta il·lusió en l'arribada i sí, estem molt contents. I no em sento diferent, la gent diu que canvia després de fer la volta al món però jo em sento igual, ja t'ho diré d'aquí a uns quants dies”.

Didac: “Potser sento que tinc més ganes de navegar. És un món que descobreixes i t'entren més ganes de continuar i navegar amb aquests vaixells”.

Sobre el temps final de regata

Aleix: “Nosaltres a l'inici dèiem de fer-ho en 100 dies i al final han estat 98, ens hem aproximat bastant, no està malament. La veritat és que de menjar ja anàvem també justos, així que ja està bé així. Ha estat una casualitat, però és més o menys el que vam calcular”.

Didac: “Sí, de menjar anàvem justos... A mi em ve de gust prendre una orxata”.

La relació a bord

Aleix: “Ens ha anat molt bé. La veritat és que ja ens coneixíem des d'abans. Sempre hi ha opinions dispars a bord però ho parles i t'acabes entenent. La convivència ens ha anat molt bé”.

Els records

Didac: “Hi ha molts moments a recordar. Sobretot els passos importants com Hornos, el Gran Sud, quan comences a anar ràpid, quan vam fer unes 400 i escaig milles en 24 hores... Tot això ho vas recordant... La Mediterrània ara, quan hem arribat... Hi ha molts moments que recordarem”.

Aleix: “Jo em quedaria amb el match race que hem fet amb el We Are Water. I bé, el cap d'Hornos que és una cosa personal, en ser la primera vegada que naveguem allà et fa una il·lusió especial. I quan ens vam trobar amb el We Are Water i des d'allà, en què hem anat de la mà”.