Conèixer el mar per trobar respostes

"La resposta està en la naturalesa" és el lema del Dia Mundial de l'Aigua d'enguany. Els navegants oceànics bé ho saben i la FNOB seguirà contribuint al fet que la coneguem cada vegada millor per seguir aprenent d'ella.

Notícies MARÇ 22, 2018 09:46

La vela oceànica, i especialment una volta al món, és un banc de proves immillorable per a projectes d'investigació científica amb aquest objectiu. Aquest ha estat des de sempre un dels eixos de treball de la FNOB que amb vista a la propera Barcelona World Race es potenciarà amb nous projectes oceanogràfics i climàtics, per conèixer més la mar, la natura i la vida.

Hi ha una sola aigua a la Terra. Més de 1.380 milions de quilòmetres cúbics (km3) que han perdurat pràcticament inalterables des que es va formar el nostre planeta. L'aigua del mar ocupa el 96,5% d'aquest immens volum, és a dir, uns 1.331 milions de km3.

Tota l'aigua dolça que coneixem prové d'un cicle que s'inicia per l'evaporació de l'aigua dels mars. Aquest procés es genera absorbint la meitat de l'energia del sol que incideix en la superfície terrestre. L'aigua evaporada passa a l'atmosfera on ocupa al voltant de 12,900 km 3, el que suposa el 0,001% de l'aigua del planeta. És una proporció minúscula de l'aigua total, però és vital per a nosaltres: una part d'ella, després de condensar-se o congelar-se, torna a la superfície de la Terra en forma de pluja, neu o calamarsa, i així es permet la vida.

Si a escala planetària el cicle de l'aigua és petit, a escala de la biosfera és enorme, i les seves alteracions, per petites que siguin, tenen un efecte notable: sequeres i inundacions, huracans i tifons, desglaç polar ... són fenòmens on la intensitat i freqüència estan variant notablement i dels que la ciència encara sap poc.

El canvi climàtic està causant una alteració en el cicle de l'aigua que afecta no només a l'atmosfera. La disminució de la massa de gel polar està causant, a més de l'alarmant pujada del nivell del mar, alteracions en els corrents marins de conseqüències encara incertes segons els oceanògrafs, ja que aquests moviments oceànics condicionen tant les precipitacions com la força i la trajectòria de fenòmens meteorològics extrems, i a més són clau per a l'equilibri de la fauna marina.

D'altra banda, fa diverses dècades que la ciència ha comprovat que les aigües del mar absorbeixen CO2 de l'atmosfera, el principal gas d'efecte hivernacle. De fet, l'aigua del mar conté 50 vegades més CO2 que el que hi ha a l'atmosfera. El CO2 és un gas acidificant i es calcula que des de principis del segle XIX, ha causat que el pH dels oceans ha passat de 8,17 a 8,10, i si les emissions de CO2 no paren pot arribar a 7,95 en 2050 (El pH 7 és neutre, per sota de 7 és àcid i per sobre de 7 és bàsic o alcalí). Quan més alcalina sigui l'aigua del mar més capacitat té per capturar CO2, és per això que els científics temen que aquest procés d'acidificació col·lapsi algun dia la capacitat de l'oceà de capturar CO2, el que acceleraria el canvi climàtic amb conseqüències imprevisibles en l'actualitat.

Hem de conèixer més el mar, la seva dinàmica i com reacciona a la contaminació. És imprescindible per trobar respostes i solucions que ens ajudin a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, per tenir cura de l'aigua que és una i vital.