Cap a la igualtat a la vela oceànica

La FNOB està formada per dones i homes que treballen per un objectiu beneficiós per a la societat. Com no podria ser d'una altra manera, respecta les iniciatives a favor d'una igualtat social real, en el dia de la dona i tots els dies. No en va, l'activitat de la fundació se centra en la vela oceànica, un dels pocs esports d'elit en què dones i homes competeixen en la mateixa classificació sense diferenciació de gènere.

Notícies MARÇ 8, 2018 09:19

Tot i això, en tot esport extrem lamentablement les oportunitats d'accés estan encara desnivellades a favor dels homes. La FNOB, des del seu absolut compromís amb la igualtat, ha cregut en el talent esportiu de les dones i ha pogut donar suport i impulsar les seves carreres esportives, amb la satisfacció de veure-les competir en igualtat de condicions, com en el cas de la barcelonina Anna Corbella.

 Les navegants han demostrat amb escreix que al mar el gènere masculí i el femení no es diferencien davant el valor, la resistència, la capacitat de gestió i l'estratègia. Per això competeixen en els mateixos vaixells i en la mateixa classificació. Exemple d'això és la Barcelona World Race, organitzada per la FNOB, que sempre ha comptat amb destacada participació femenina: Servane Escoffier va participar-hi en 2007/08, i Michèle Paret en 2007/08 i 2010/11; en aquella edició hi va haver el primer duo completament femení, format per Dee Caffari i Anna Corbella, qui repetiria en l'edició 2014/15.

Per a la propera Barcelona World Race, que comença el 12 de gener de 2019, ja han manifestat la seva intenció de participar-hi tres dones: la britànica Samantha Davies, la francoalemanya Isabelle Joschke i l'espanyola Pilar Pasanau però pot ser que no siguin les úniques.

El deixant de les pioneres

La Barcelona World Race navega seguint el deixant de les pioneres de la vela oceànica de competició. Al novembre de 1990, Florence Arthaud va sacsejar el món de la regata oceànica en aconseguir una espectacular victòria a la Ruta del Rom, la travessia de l'Atlàntic de Sant-Malo a Guadalupe. La navegant francesa, de 33 anys, va batre el rècord de la prova amb el seu trimarà Pierre 1er.

La victòria de la francesa va ser el començament d'una presència continuada de dones amb grans èxits en l'alta competició oceànica.

A la BOC Challenge 1990-1991 Isabelle Autissier va ser la primera dona a fer una volta al món, quedant en 7a posició tot i patir un trencament de pal a la segona etapa. La francesa va aconseguir el 1994 un altre espectacular triomf en batre el rècord New York - San Francisco, a través del cap d'Hornos. El 1996, la francesa Catherine Chabaud es va convertir en la primera dona que va aconseguir completar una volta al món sense escales en acabar la Vendée Globe, l'Everest de la regata oceànica, en 6a posició.

La presència de dones va començar a ser habitual en les regates oceàniques i en la Vendée Globe 2000/01, Catherine Chabaud es va alinear a la sortida amb la britànica Ellen MacArthur, anglesa de 24. MacArthur va realitzar una regata extraordinària en quedar en segona posició i estar a punt de donar caça al guanyador, Michel Desjoyeaux, en l'últim tram de l'Atlàntic Nord.

El 2002, MacArthur va aconseguir la victòria en la Ruta del Rom. 12 anys després de Florence Arthaud, una dona pujava al capdamunt de la cèlebre transatlàntica i ho feia amb una total superioritat sobre la resta dels participants, majoritàriament masculins.

La navegant britànica no va acabar aquí i va passar als multicascs i, al juny de 2004, va batre el rècord de absolut de l'Atlàntic Nord (en solitari i amb tripulació). Un any després, amb 71 dies i 14 hores, va polvoritzar el rècord de la volta al món en solitari, que en aquells dies ostentava Francis Joyon, superant-lo en més d'1 dia i 8 hores.

El 2008, va ser una altra britànica, Samantha Davies, qui va deixar una regata per al record en aconseguir un extraordinari quart lloc a la Vendée Globe 2008, amb el Roxy, un vaixell de dues generacions anteriors als nous de l'època. Davies ha manifestat el seu interès a participar en la propera Barcelona World Race.

Un any després, la també britànica Dee Caffari, va trencar esquemes en donar la volta al món en solitari sense escales, d'est a oest, en contra dels vents dominants. Caffari va completar el 2009 la Vendée Globe i es va convertir en la primera dona en fer la volta al món en solitari sense escales en els dos sentits. A l'any següent es va unir a Anna Corbella a la Barcelona World Race.

Corbella ja s'havia convertit en la primera dona espanyola a realitzar una Mini-Transat i amb Caffari va aconseguir ser la primera a completar una volta al món sense escales. A Espanya, Pilar Pasanau l'any passat es va convertir en la primera espanyola a completar dues Mini-Transat.

Són innombrables els exemples de dones han demostrat en les regates oceàniques que poden competir a un nivell igual o superior al dels homes. Si no hi ha més èxits femenins és per una raó estadística: la presència masculina és aclaparadorament superior en nombre. Això ha de canviar i sens dubte ho farà, alhora que s'aconsegueixi una igualtat social real entre els dos gèneres en la societat.