Admiració en la benvinguda a Aleix Gelabert i Didac Costa

El One Planet, One Ocean & Pharmaton ha rebut la calor de l'afició que ha seguit dia a dia la impressionant regata d'Aleix Gelabert (Blanes, Girona, 1977) i Didac Costa (Barcelona, 1980). En atracar al Portal de la Pau, els han recollit les amarres els seus companys Jean Le CamAnna CorbellaGerard Marín i Pepe Ribes. Ha estat un moment que ha prolongat l'emoció ja viscuda a la mar, quan després de creuar la línia d'arribada de la Barcelona World Race en quarta posició els seus familiars han pujat a bord per abraçar-los. "Gràcies per haver vingut. Aquest és un moment fantàstic", ha assegurat Gelabert al pantalà. "Espero que us ho hagueu passat bé seguint-nos, nosaltres sí que ens ho hem passat bé navegant", ha declarat somrient Costa.

Notícies ABR. 9, 2015 02:55

Després del tradicional brindis amb cava, els patrons del One Planet, One Ocean & Pharmaton han estat rebuts al podi pel director de Relacions Institucionals de l'àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esport de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Amador; el president de la Reial Associació Nacional de Creuers, Jesús Turró; la brand manager de Pharmaton, Andrea Juez, i la relacions públiques de Consumer Health Care de Boehringer Ingelheim Espanya, Susana Laguna, i Joan Alsina, president del Club Vela Calella, sota el gallardet han navegat Aleix Gelabert i Dídac Costa.

"Estem molt contents d'haver arribat, satisfets d'haver-ho aconseguit i molt emocionats", ha dit Aleix Gelabert, i Didac Costa hi ha afegit: "Sí, sí, estem molt contents i hem aconseguit el que ens havíem proposat: acabar la volta al món. A més ho hem fet bastant ràpid així que estem molt satisfets. Hem gaudit molt durant tota la regata, ha estat fantàstic".

En la seva primera volta al món, tots dos patrons han explicat que no han tingut cap avaria greu i que en general han tingut bones condicions, però tot i així el rendiment del vaixell els ha sorprès. " Nosaltres, a l'inici, dèiem de fer la regata en 100 dies i al final han estat 98, ens hem aproximat bastant, no està malament. La veritat és que de menjar ja n'anàvem justos", ha comentat Gelabert.

La lluita amb el We Are Water

Com moments més emocionants, Costa ha assenyalat "els passos importants com Hornos, el Gran Sud, quan comences a anar ràpid, les 400 i poques milles en 24 hores, el Mediterrani i l'arribada", mentre que Gelabert es queda amb "el match race amb el We Are Water".

La lluita entre el One Planet, One Ocean & Pharmaton i el We Are Water ha estat la més llarga i renyida de la regata. Gelabert ha reconegut: "Hem estat molts dies lluitant amb el We Are Water. Al principi els anàvem atrapant a poc a poc i vas creient que els pots passar. Quan els avançàrem sempre pensàvem que ens tornarien a atrapar. Ens va ajudar molt la nostra estratègia en els doldrums [calmes equatorials]. Allà els vam treure avantatge, que ens van anar retallant a poc a poc i sempre dèiem 'ai, ai, ai, que ens atrapen'. En l'estret estàvem a 60 milles i pensàvem: 'Encara ens donaran un ensurt'. Així que hem estat mirant les classificacions cada quatre hores fins al final".

En efecte, la disputa del quart lloc ha estat sempre de guant blanc i fins i tot es parlava de possible empat; així els hauria agradat acabar als germans Garcia. Gelabert ha coincidit en part: "Sí que ens hagués agradat arribar molt junts amb el We Are Water a la línia d'arribada, que haguéssim creuat a 10 segons l'un de l'altre, sempre que nosaltres fóssim els de davant. Jo voldria destacar la gran regata que han fet Bruno i Willy Garcia. Es van posar a preparar un mes abans de la sortida i ara són aquí a punt d'arribar sense parar. Tenen moltíssim mèrit".

Primeres experiències

Sobre la seva experiència al Gran Sud, Costa ha destacat "les condicions d'ona i vent sostingudes, que són ideals per fer moltes milles, córrer ràpid i treure-li partit a aquests vaixells".

"Allà gaudeixes per aquestes condicions, perquè vas ràpid, però també és dur, es passa malament pel fred i la humitat", ha afegit el seu company.

La primera volta al món pot ser un punt d'inflexió en la vida d'un regatista, en l'aspecte personal i en el professional, però els skippers del One Planet, One Ocean & Pharmaton no senten un gran canvi. “No sé si hem canviat en fer la volta al món”, ha dit Costa. “Ja ens ho diran amb les setmanes”, ha postil·lat. Gelabert ha reconegut canvis físics: “Estem una mica més prims, això sí. Però mentalment, no ho sé”.

Costa ha admès: “Crec que ens hem quedat una mica curts de menjar. Quan estàvem encalmats o estressats amb el We Are Water necessitàvem menjar més perquè passés més ràpid”. “Portàvem menjar per a 100 dies, però hi ha dies que et ve de gust menjar més del que toca. A més hem tingut un ritme alt de maniobres amb el consegüent desgast físic. Al final, fins i tot ens pot haver anat bé per a l'operació bikini!”, ha bromejat Gelabert.

Un vaixell fiable

El rendiment del One Planet, One Ocean & Pharmaton ha anat de menys a més, com ha apuntat Costa: “Al principi vam ser més lents que durant la segona meitat. A poc a poc, vam anar agafant confiança i anant més ràpid. El vaixell ha respost molt bé. Per a una primera experiència ha anat bé anar amb aquest vaixell tan provat. Potser amb un vaixell més ràpid o més potent no hagués estat tan segur”.

En una regata oceànica, no tot és guanyar, i tots els projectes tenen cabuda, en opinió de Costa: “Amb un vaixell vell també es pot fer un bon paper. Arribar el quart o l'últim també té mèrit. Et presentes a la Vendée Globe amb un vaixell vell i també pots fer un bon paper. Amb un vaixell nou potser tens més pressió d'estar davant. M'agrada la idea d'agafar un projecte senzill i fer un bon paper, igual que agafar un projecte gran.”

Gelabert, per la seva banda ha estat taxatiu: “Jo prefereixo estar davant i amb un vaixell ràpid, però és clar que aquesta experiència ens ha servit molt per aprendre. Si ens haguessin deixat l'Hugo Boss o el Cheminées Poujoulat, potser fins tot ens hauríem fet mal”.

Per a Costa, aquesta experiència els ha permès créixer com a navegants: “Tens més previsió de les coses. El vaixell el portàvem molt millor al final: els canvis de veles, l'estratègia, com ens situàvem respecte als altres vaixells... Quant a la meteorologia, mai havíem navegat amb tanta informació meteorològica. Sobretot ha estat molt profitosa la part de la regata en què hem navegat junts amb el We Are Water. També vas aprenent a cuidar el vaixell, reparar- lo, mantenir-lo...”

Tots dos coincideixen que no canviarien res de la seva preparació. “Sempre havíem pensat que ens havíem quedat curts de preparació, però vist el resultat, potser millor no canviar res”, ha dit Gelabert. “Això sí, com més naveguis abans d'una regata, millor”, ha postil·lat Costa.
Respecte a la seva relació a bord, Gelabert ha relatat que s'han avingut molt, “encara que com en totes les parelles hi ha hagut desavinences, que resols parlant-ho perquè pels dos l'objectiu és que el vaixell vagi el més ràpid possible”.

Intensitat i energia

Costa ha tingut paraules d'elogi per al seu company en ser preguntat per què li hi havia sorprès més d'ell: “La intensitat que té. Té molt clar el seu objectiu i és molt voluntariós, no es distreu i va directe a aconseguir-ho. És molt positiu”.

Sobre alguna sorpresa negativa en la convivència amb l'altre, Gelabert ha dit rient: “Aquí no es pot dir”. El de Blanes ha destacat de Costa la seva “energia incansable i inacabable”. “No sé d'on la treu”, ha confessat, “si mengem el mateix, i no ha parat a cap moment de fer córrer el vaixell, mirar la meteo, fer maniobres...”

Els dos skippers repetirien l'experiència “sens dubte”, en paraules de Gelabert. Preguntat per si tenia el permís de la seva dona, la doble medallista olímpica Natalia Via-Dufresne, per fer una altra Barcelona World Race, ha respost sense dubtar: “Potser la faci amb ella”.

Costa ha anat més enllà: “El treball de bomber m'agrada, però això m'agrada més. I la volta al món en solitari és la modalitat que més m'atreu”.
Però abans de pensar en propers reptes, Aleix Gelabert i Didac Costa s'han guanyat “dutxar-se, canviar-se de roba, fer olor de net i sopar”. Aquests són els desitjos que ha expressat el gironí, mentre que el jove barceloní ha dit: “A mi em ve de gust prendre'm una orxata”.