Victor Sagi: "El millor de la Barcelona World Race encara ha d'arribar"

Per a un publicista enamorat de l'esport, dirigir la campanya de publicitat d'una volta al món és tot un al·licient, si aquesta volta al món és la Barcelona World Race i el publicista és barceloní i un dels pioners de la vela oceànica espanyola, l’al·licient es converteix en passió. És el cas de Víctor Sagi, president de Dribbling Publicitat, tercera generació de, com ell defineix, "publicistes i esportistes". Està liderant un projecte de comunicació publicitària obert i innovador per a la tercera edició de la volta al món a dos, i la seva opinió sempre aporta una càrrega emocional que sedueix als que des d'anys el coneixem.

Santi Serrat l'ha entrevistat.

Entrevistes MARÇ 24, 2014 01:00

La campanya publicitària de la tercera edició de la Barcelona World Race va a fer un salt innovador: entrarà de ple en el cor de la ciutat  divulgarà la ciència oceànica i implicarà al món dels joves universitaris en el missatge. Consolidada al escenari de la vela oceànica internacional, la volta al món a dos s'enfronta aquest any al repte d'arribar encara més al ciutadà: que aquest incorpori definitivament la gran aventura oceànica al seu imaginari social, que vibri com mai amb la peripècia dels que abandonen els seus molls per no tornar sense haver deixat l'Antàrtida per estribord. Al timó del projecte està un publicista de renom i un dels pioners de la vela oceànica espanyola: Víctor Sagi.

El 2007 arranca la Barcelona World Race, una regata 100% espanyola, i en poc temps es col·loca a l'elenc de les grans regates al costat de la Vendée Globe i la Volvo Ocean Race...

Jo em considero un dels promotors de la idea de la Barcelona World Race. Sempre he subscrit la idea de crear a Barcelona una regata oceànica "nostra". La idea de navegar a dos va venir de forma natural: faltava una volta al món a dos sense escales. El fet que aquesta regata pertanyi a Barcelona és per a mi ... Una passada ! Quan parlo de la Barcelona World Race estic convençut que és un dels esdeveniments esportius més importants de Barcelona. La meva missió com a publicista és fer que els altres la trobin tan genial com jo.

Com aconseguir-ho?

La Barcelona World Race és navegació oceànica a dos i, des del meu punt de vista, té tres facetes: l'esportiva, la tècnica i l'emocional. L'esportiva és el seguiment de la classificació, les estratègies... que és una cosa fascinant però que afecta principalment als que sabem navegar; la tècnica fa referència a les noves tendències tecnològiques, materials, dissenys.. i interessa als amants de la tecnologia; l'emocional és la més important des del punt de vista publicitari: poder comunicar alegria, tristesa, por ... és la nostra principal estratègia per apropar-nos al gran públic i el cavall de batalla per poder competir ambel futbol. Hem de connectar amb el segment de població que entengui que la vela és un esport fantàstic.

La propera edició de la Barcelona World Race s'integrarà en el cor de la ciutat, a la Rambla. Creus que és una forma d'acostament que comunicarà al ciutadà aquestes emocions, la gran aventura de la volta al món a vela?

En la tercera edició és magnífic que la regata s'estengui temàticament des de la Plaça de Catalunya al Portal de la Pau al llarg de totes la Rambla fins arribar als vaixells. Crec que aquest any farem un pas més perquè els barcelonins facin més seva la Barcelona World Race. És la seva volta al món i els navegants són els seus herois. La vela és un esport difícil de seguir, no hi ha un estadi, ni un circ romà... hauríem de passejar els navegants en un autobús descobert pels carrers de la ciutat per fer que la gent es pregunti "Què està passant aquí ? I aquests qui són?... Són els que van a donar la volta al món des de Barcelona". La Barcelona World Race li deu molt a la "marca Barcelona", i ara el prestigi de la "marca Barcelona World Race" està retornant a la ciutat el que aquesta li ha prestat.

Les telecomunicacions i les xarxes socials ens poden ajudar-hi...

Les xarxes socials són molt útils per difondre missatges, però el nivell dels continguts és molt baix, no n'hi ha prou amb inundar amb informació, el repte és donar una informació que faci vibrar... El nivell de comunicació i d'impacte que aconsegueixes amb els mitjans habituals és més influent: el teu diari, la teva emissora de ràdio, de TV... i aquí estem encara en una tremenda inferioritat. Les tecnologies de comunicació si són imprescindibles, cal aprofitar-les per acostar el que passa en l'oceà al gran públic. Tenim l'avantatge que els navegants estan sempre en regata, l'aventura mai acaba: mengen, dormen... sempre en regata. Qualsevol activitat que facin a la mar té els continguts esportius, tècnics i emocionals que abans comentava, tot és notícia.

Aquest any, el projecte de comunicació publicitària de la regata és molt especial, passa per obrir-lo a joves estudiants. Això també ajudarà a obrir la vela oceànica al gran públic?

És imprescindible implicar la gent jove, inculcar-los l'afició ala vela, al mar, des de molt petits. Referent a això, els èxits del Programa Educatiu de la regata són extraordinaris i, a poc a poc, estan creant aquesta cultura que ens falta i que abans comentava. Els que ens hem dedicat a la vela hem d'obrir portes, i aquest és un dels objectius del projecte amb la Universitat Pompeu Fabra: obrir un concurs per fer participar els estudiants en la campanya de publicitat de la regata. Dribbling, la meva agència, està molt involucrada en el món de la vela, fonamentalment pel meu perfil de regatista oceànic, es tracta d'obtenir noves òptiques, noves formes d'entendre la transmissió de valors i els joves apassionats per la comunicació ens poden aportar nova saba i, sobretot, un lloc de reflexió.

Com han assimilat la idea ? Coneixien molts la Barcelona World Race ?

Són estudiants que encara no han treballat en publicitat. Els hem passat un briefing amb els valors associats a la regata i per a la gran majoria d'ells era una cosa totalment nova. D'aquí a poc tindrem els resultats. Des de Dribbling coordinarem la campanya. La publicitat ha canviat molt i aquestes aportacions ens enriqueixen i estar oberts és imprescindible per créixer, per forjar un futur millor... Mai he pensat que temps passats van ser millors: el millor és el que està per venir i, en el cas de la Barcelona World Race, encara més.

Un dels pioners

Un dels pioners

Victor Sagi pertany a aquells "bojos" - en les seves pròpies paraules - als quals la vela oceànica espanyola tant deu. Fa més de tres dècades es van llançar a l'Atlàntic armats amb un sextant, una corredissa i uns quants sacs d'arròs per enfrontar-se a un món d'herois anglosaxons i francesos a través de l'Atlàntic. La presència espanyola a l'oceà en solitari va començar el 1968, quan Julio Villar va salpar de Barcelona per donar la volta al món i va tornar al cap de més de quatre anys al port de Lekeitio, mentre, a França, Bernard Moitessier s'havia convertit en el segon heroi nacional després d'Éric Tabarly. Uns anys més tard, Jordi Riera va travessar l'Atlàntic en solitari i el seu deixant va ser seguit per Joan Guiu Enric Vidal els qui, el 1976, van ser els primers espanyols en la llavors mítica OSTAR, la regata a través de l'Atlàntic en solitari. Dos anys més tard, Joaquim Coello va participar a la Ruta del Rom amb el seu propi disseny, el Gundrun IV. I és en l'OSTAR de 1980, on apareix un joveníssim Víctor Sagi amb el seu Swan 47 de sèrie, acompanyant Joan Guiu i José Luis Ugarte en la gran clàssica de l'Atlàntic Nord.

Això sí que és tenir perspectiva... Les coses són molt diferents ara a les regates oceàniques?

Jo he tingut la sort d'haver viscut la vela quan tot era molt divertit, prevalia el factor aventura i tot era molt complicat. No hi havia suport de terra, no hi havia psicòlegs, les comunicacions eren per ràdio i precàries (a l'OSTAR vaig estar 20 dies sense parlar amb ningú), no hi havia seguiment per satèl·lit, ni tracking... Actualment no és més fàcil ja que en haver més suport tècnic hi ha més pressió per al navegant, però crec que ara és tot molt millor, la tecnologia proporciona una major seguretat i al mateix temps permet connectar amb el públic perquè visquin l'experiència... No ets més "autèntic" per jugar-te la vida.

Quin paper va jugar la por en la teva experiència en l'Ostar? Tenies clar on et ficaves?

Vaig prendre la decisió de participar de forma sobtada, just després d'una conferència sobre Chay Blyth al Reial Club Marítim de Barcelona. Ho tenia clar, però hi va haver moments en què vaig pensar "aquest cop t'has passat, per què et fiques en aquests embolics?" Però la veritat és que estàs fent alguna cosa que coneixes i que domines, i encara que en alguns moments ho passes malament, queden compensats per la immensa satisfacció d'haver superat teu propi repte.

Vas pensar en convertir-te en professional de la vela oceànica ?

A Newport em vaig fer molt amic de Tom Grossman, el patró del Kritter VII , el trimarà que em va abordar a la sortida - per cert , reconocióque la culpa havia estat seva - i parlant de la possibilitat de que em dediqués professionalment em va comentar: "El primer que has de fer és canviar de país, ves a viure a França o Gran Bretanya". I tenia raó. Per aquell llavors, a Espanya, als navegants oceànics no se'ns feia ni cas. Tot el contrari que a França o al món anglosaxó. Els que ens dedicàvem a la vela oceànica érem "rars", ens ho muntàvem com podíem amb els nostres propis mitjans. Així que per ser professional havia de canviar de país, reestructurar la meva vida i en aquell moment prengui la decisió de no fer-ho. Crec que vaig encertar.

Ara és diferent ?

Les coses han canviat però continuem arrossegant grans llasts. Aquí el futbol acapara l'atenció de tots els mitjans de comunicació i perquè un esport creixi en popularitat, els mitjans de comunicació han de divulgar. La vela és un esport difícil d'explicar; tothom entén un partit de futbol o una carrera de Fórmula 1, i tots s'atreveixen a parlar-ne al bar... D'altra banda, aquí no sabem crear herois com a França; allà en tenen cura i aquí som més destructius, és una qüestió de cultura: si Rafa Nadal es lesiona ja ho donem per acabat.... i ja veus...