Jean Le Cam: "La nostra complementarietat hauria de donar valor afegit"

És un habitual en les regates de volta al món en solitari, però és gairebé la seva primera experiència en una volta al món a dos. Jean Le Cam ho explica de manera clara: "Ja vaig estar present en la passada Barcelona World Race amb Bruno Garcia, però al cap de deu dies vam trencar el pal. Així que en realitat no compta com a experiència". Ara el triple vencedor de la Solitaire du Figaro i cinquè en la passada Vendée Globe s'embarca amb Bernard Stamm. Com serà la convivència a bord d'aquestes dues grans figures de la vela oceànica és una de les grans incògnites d'aquesta edició.

Entrevistes DES. 8, 2014 19:51

Com s'ha format el vostre equip?

Una mica per casualitat, es va presentar l'oportunitat. Bernard va poder llogar el vaixell de Jörg Riechers, el Mare, per a aquesta Barcelona World Race, i buscava un tripulant. Jo tenia moltes ganes de tornar. L’FNOB va iniciar el contacte, i aquí estem.

En quin punt de la preparació esteu?

No hem tingut molt de temps de preparar el vaixell. És important poder navegar bastant a bord, impregnar-se d’ell, entendre com funciona. A més aquest vaixell ha tingut tres diferents propietaris, persones de forta personalitat [Michel Desjoyeaux, Iker Martínez i després Jörg]. Cada un d'ells ha aportat la seva part, és important entendre per què s'ha fet cada modificació i per qui.

Us heu repartit els papers en la preparació?

Tot ha vingut bastant natural. Jo m'he encarregat més de les veles, d’alguns aspectes ergonòmics, mentre que Bernard s'ha ocupat de tota l'electrònica, dels instruments de navegació. Ara realment treballem junts, estem intercanviant molt.

El fet d'embarcar-se amb algú tan experimentat és un avantatge... Però potser també signifiqui un risc, un possible conflicte?

Si succeeix és que no hem estat molt intel·ligents. El pitjor en una tripulació és que un dels dos tingui un ego desmesurat. A partir del moment en què respectes la paraula de l'altre estàs preparat per escoltar, i això és una oportunitat per progressar de manera magnífica.

Què vol dir això?

Amb Bernard, no sempre tenim les mateixes maneres de fer. Hem decidit comparar els nostres mètodes i parlar entre nosaltres. I sovint el més eficaç és una barreja de les nostres dues formes de treballar. Aquesta confrontació, si està ben gestionada, només et pot enriquir. És la màgia de navegar a dos.

Això vol dir que heu de ser capaços de trobar un compromís...

Estem acostumats a això. Coneixes algú que visqui en parella i que no hagi d'arribar a algun compromís? No seria realista. Serà similar, només que la parella que formem durarà només tres mesos. L'objectiu del joc serà trobar el punt òptim a partir de l'experiència de cada un.

Quins són els vostres punts forts?

Per començar tenim dos cervells i quatre mans, això facilita les coses. Després, els dos som competidors. Sabem que el nostre punt fort són les ganes de guanyar. Si tenim els mateixos objectius, les coses es fan més fàcils.

Suposo que cada un té competències específiques.

A priori, no. Hem de ser capaços d'escoltar-nos per prendre les grans decisions de mutu acord. La veritat és que si no som capaços de posar-nos d'acord sobre el que hem de fer no podem esperar fer un bon resultat.

Per a dos navegants acostumats a anar en solitari, és en qualsevol cas un gran repte.

Ens poseu una etiqueta falsa. A mi m'encanta la navegació a dos: entre les transatlàntiques Jacques Vabre i les AG2R en Figaro, he fet un munt de milles a dos. I Bernard no és un ós solitari. Som gent normal. També és agradable poder compartir. Quan marxes a navegar a dos, que siguin cinc dies o tres mesos en realitat no té importància. L'objectiu és sempre el mateix: treure el millor del teu vaixell.