Conrad Colman: "Encara ens queden moltes preguntes per contestar"

Conrad Colman és el navegant més jove d'aquesta edició de la Barcelona World Race. Prendrà la sortida amb 31 anys al costat de l’hongarès Nandor Fa, que amb 61 serà el més veterà de la flota.

Entrevistes DES. 15, 2014 17:00

A bord de l’Spirit of Hungary, "la tercera filla de Nandor", Colman té com a objectiu "acabar la regata i no ser últims". El vaixell, de nova construcció, encara guarda molts secrets per a aquests dos navegants que formen una parella que representa, en certa manera, quatre països. Nandor és hongarès i Conrad Colman té doble nacionalitat, és neozelandès i nord-americà, i viu a França.

Colman es va unir al projecte de Nandor fa poc més de trenta dies. De moment, només han navegat junts en una ocasió, i amb vents de proa: durant el transport del vaixell des de Trieste fins a Barcelona. "Es tracta d'un vaixell nou, no coneixem fins a quin punt el podem forçar", recorda Colman sense abandonar l'optimisme que el caracteritza.

Conrad, només has realitzat una travessia amb Nandor i va ser amb vents de cara. Com afecta això a la teva preparació de la regata?

Sí, és cert, ens falten hores a bord però he navegat molt amb vents de popa durant la meva carrera. He donat la volta al món i he navegat en solitari; sé que Nandor i jo podem fer front el que ens anirem trobant. Crec que per ser un bon mariner cal tenir tota l'experiència del món. Navegar en qualsevol condició ha de ser una cosa natural. Has de saber reaccionar quan cal. Així que ara tenim previst sortir i trabujar tot el possible. La setmana que ve esperem tenir temps per fer-ho, i si ho aconseguim, em veureu passejant pel pantalà com un zombi.

És interessant la dupla que formes amb Nandor. Sou diferents en certs aspectes però compartiu punts de vista i objectius.

Als dos ens agrada mantenir-nos fora de la línia del 'normal'. Nandor és el primer navegant no francès que ha completat una Vendée Globe i jo vull ser el primer kiwi en fer-ho. Tots dos hem estructurat les nostres vides al voltant d'aquesta idea. Mai hem treballat en grans projectes, som molt flexibles i pràctics. I això, que no sembla important, serà clau. A més ens hem ajuntat el més jove i el més veterà de la flota. Un kiwi-americà i un hongarès. Amb una llengua mare totalment diferent. Tot i això, treballem i ens entenem molt bé perquè tenim punts de vista molt semblants. S'ha donat la casualitat que formem una gran parella.

Et sents neozelandès, americà, francès ...? Tens doble nacionalitat però vius a França i el francès sembla ja la teva llengua materna.

La veritat, no ho sé. Estic molt orgullós de poder dir que sóc tot això alhora. Vaig créixer a Nova Zelanda però també em sento orgullós de ser americà. I ara, tot i no ser francès, penso i somio en francès. I la meva promesa és francesa. Estic content perquè em considero un home capaç d'aprofitar el millor de cada un d'aquests llocs. Els kiwis som coneguts per fer molt amb poc; Estats Units és un país gran i excitant, i molts d'aquests dos aspectes els pots trobar a la Bretanya francesa.

Nandor i tu compartiu objectiu a llarg termini. Però tu necessites créixer com a navegant. Quin paper jugaràs a bord de l’Spirit of Hungary?

És cert que podria haver algun tipus de lluita d'interessos, ja que jo busco que la Barcelona World Race em faci créixer com a navegant. Tinc una mentalitat molt competitiva i estic acostumat a aconseguir bons resultats però tinc clar a què he vingut. Comprenc que per Nandor el vaixell és com la seva tercera filla. Seria, per la meva banda, imprudent sortir a per totes sense respectar el vaixell. A més, es tracta d'un IMOCA 60 nou, no coneixem fins a quin punt podem forçar-lo. Tots dos tenim clar que l'objectiu és acabar i no ser últims. Volem millorar el vaixell i la nostra forma de navegar. Perseguim els dos el somni de la Vendée Globe i Nandor, de moment, està un esglaó per sobre meu: ell ja té un vaixell.

Què creus que us oferirà la regata?

La nostra primera setmana al mar serà dura i difícil perquè no sabem què passarà. Seria genial poder seguir l'estela del Cheminées Poujoulat i Hugo Boss perquè 25.000 milles són massa si vas l'últim, i aquest no és el nostre objectiu. Ens agradaria navegar amb el grup capdavanter, però no volem trencar res. Encara ens queden moltes preguntes per contestar.