Bruno Garcia: "Vull gaudir la regata, viure-la i fer-la viure"

Bruno Garcia és cardiòleg. Tot i això s'enfrontarà, a partir del proper 31 de desembre, per segona vegada al repte d'intentar fer la volta al món. "La primera vegada no ho vaig aconseguir", recorda el barceloní, referenciant la Barcelona World Race 2010/2011, en la qual va participar al costat de Jean Le Cam a bord del Président. Van haver de retirar-se quan el desè dia de competició van trencar el pal.

Entrevistes DES. 11, 2014 13:16

Modest, es defineix com un navegant aficionat, encara que és impossible obviar que compta amb un currículum més que envejable. Navegant en solitari i a dos atresora àmplia experiència recorrent el Mediterrani i travessant l'Atlàntic. I el proper 31 de desembre torna a embarcar-se en un IMOCA 60 amb l'objectiu de circumnavegar el globus. Aquesta vegada al costat del seu germà, Willy Garcia. L'equip, que anunciarà en breu el seu patrocinador, compta amb un vaixell "bastant noble" que ja ha donat dues voltes al món i que va guanyar la primera Barcelona World Race sota els comandaments de Jean-Pierre Dick i Damian Foxall.

Preparat per intentar, una altra vegada, fer la volta al món?

Jo crec que sí, però cal recordar que la primera vegada no ho vaig aconseguir. Però crec que aquesta vegada sí que aconseguiré completar la volta.

Amb què et quedes de la passada Barcelona World Race?

Malauradament m'he de quedar amb què no la vaig acabar. Tot i això vaig aprendre moltes coses i espero que siguin suficients per a aquesta nova edició.

Sou l'últim equip inscrit en la regata, això us deixa en desavantatge?

Sí, clar que sí. Tenim menys temps per preparar-ho tot però, alhora, això també és un avantatge: no tenim tanta pressió. No se'ns pot exigir el mateix que als que porten molt més temps preparant-se.

Com porteu la preparació de la regata?

Bé. Un s'adona que treballant, insistint i pensant es fa camí. I, a més, tenim un súper equip, amb molt bona gent i molt bon ambient al voltant del projecte.

Arribareu a la sortida amb tot a punt?

Jo vull pensar que sí. Evidentment sempre falten coses, però crec que l'essencial sí que estarà llest. L'equip que tenim és molt competent i, a més, molta gent de l’FNOB ens està ajudant i això és molt important. Crec que quan les coses s'acomoden a tu, com sembla estar succeint ara, s'arriba a la sortida acceptablement preparat.

Com han estat aquests últims mesos per a tu? Treball, casa, vaixell...

Han estat mesos molt durs. Molt diferents als que em va tocar passar en l'última edició de la Barcelona World Race. Aleshores me n'anava a França i allà m’aïllava, i així em dedicava cent per cent al vaixell. Aquí he de combinar jornades completament esquizofrèniques i kafkianes. Potser començo amb una sessió a l'hospital, després em toca solucionar temes del vaixell per telèfon, tornar a l'hospital o visitar a pacients i una altra vegada al vaixell; i tot combinat amb veure i estar amb la família.

Essent la vela un hobby per a tu, tens un currículum interessant.

Sincerament penso que és bonic tenir un currículum, com apunteu, interessant, però no és el meu objectiu. Ni tan sols en la meva professió. Al final el currículum és com l'estela del vaixell: defineix el que un fa. És cert que de vegades, quan hi penso, veig que és una estela bonica, que m'agrada i espero que amb els anys es vagi incrementant.

Quines sensacions teniu a bord del vaixell?

No hem tingut moltes ocasions per contrastar sensacions, però de moment són bones. Començo a sentir el vaixell, no del tot, evidentment, però començo a entendre’l i a sentir-lo. Ja havia navegat amb ell a la Volta a Espanya i en algun transport i crec que és un vaixell bastant noble i que transfereix bones sensacions.

Què tal la relació amb el teu germà?

Això serà difícil de respondre [rialles]. Vull pensar que és una relació molt bona. El meu germà és un dels millors regals que he tingut en la meva vida. És un molt bon amic, molt bon germà i a més és un súper navegant. Em fio molt d'ell tant al mar com a la muntanya. Amb ell he fet moltes milles, molts pics, moltes arestes... i la confiança mútua que tenim és fenomenal. Evidentment també té defectes, com els tinc jo, però l'avantatge és que ens coneixem bé. La relació és bona, bona en majúscules.

Què esperes d'aquesta regata?

No ho sé. Espero molt i alhora no tant. Ja tinc la desil·lusió de l'anterior... Per ara, el que estic esperant d'ella m'ho està donant. La preparació és molt educativa i formativa. Estic gratament sorprès pel súper equip que hem format. El nostre capità, Rubén Castells, és un noi fenomenal i un tècnic boníssim; amb ell veig que estem rendint més del que esperava. Però no vull parlar de resultats perquè ni el meu germà ni jo tenim cap tipus de pressió en aquest aspecte. Tenim molta il·lusió per fer alguna cosa bonica. Si podem acabar-la, bé. Si no, almenys fer-ho bé fins a on arribem; no volem fer quedar malament els aficionats, que és el que som. I poc més. Vull gaudir la regata, viure-la i fer-la viure. Ja ho vaig viure en l'anterior edició amb Jean Le Cam. Aquest tipus de regates no només estan per als que naveguem, també estan per a la gent de l'equip de terra i per a aquells que ens segueixen. Siguin molts o pocs, el meu germà i jo intentarem traslladar al públic tota la nostra il·lusió.