Bernard Stamm: "Navegar a dos és una experiència enriquidora"

El patró suís Bernard Stamm és un bon coneixedor dels alts i baixos del món de la navegació oceànica. Ha patit al llarg de la seva vida diferents contratemps en alta mar, però és un dels patrons més ràpids, durs i talentosos del món. 

Entrevistes NOV. 5, 2014 16:28

Durant el Nadal de 2013, després d'acabar la Transat Jacques Vabre en quarta posició, Stamm va ser donat per desaparegut a bord del seu IMOCA 60 durant la travessia de tornada a casa des de Brasil. El patró va arribar a reconèixer haver "nedat per salvar la vida" en el que no va dubtar a descriure com un rescat increïble. Un any abans, durant la Vendée Globe de 2012, el suís va ser desqualificat i no va poder acabar la volta al món en solitari després de rebre ajuda, sense haver-la demanat, quan va haver d’aturar-se al sud de Nova Zelanda per fer reparacions a la seva embarcació. Un altre episodi delicat en la seva carrera va succeir durant la Transat Jacques Vabre de 2011, quan el Cheminées Poujoulat de Bernard Stamm i Jeff Cuzon es va mig enfonsar després de patir una col·lisió de proa amb un contenidor.

 

Però no tot han estat males experiències per Stamm. En el seu haver compta amb la participació en nombroses regates d'altura, 10 travessies transatlàntiques i cinc voltes al món proclamant-se vencedor, en solitari, de la Around Alone de 2013 i la Velux Five Oceans de 2007.

 

Stamm s'enfronta ara al repte de circumnavegar el globus al costat de l’experimentat navegant francès Jean Le Cam. Tots dos regatistes navegaran a bord de l'IMOCA 60 Cheminées Poujoulat, formant la que sens dubte és una de les parelles més a tenir en compte en les quinieles dels possibles vencedors d'aquesta volta al món a dos i sense escales.

 

Tot i que superar la mala sort de la Vendée Globe és un dels principals objectius del suís, no deixa d'apuntar que la Barcelona World Race 2014/2015 suposa per a ell un repte fascinant al mateix temps que enriquidor.

 

Quin és l'objectiu dels vostres entrenaments?

 

Nosaltres, realment, no parlem d'entrenar. És una qüestió de navegar i anar deixant-ho tot preparat per quan arribi el moment. Per progressar necessitem que estigui tot llest, que tot funcioni i saber fins a quin punt podem forçar el vaixell. Ara estem posant a punt els sistemes i altres perquè quan comencem a forçar la marxa tot vagi bé i el vaixell aguanti.

 

Llavors, la segona fase d'entrenament comença ara al novembre?

 

Com més ens acostem al dia de la sortida, més podrem anar tractant al Cheminées Poujoulat com a un veritable vaixell de regates. De moment, només estem posant tot a punt, ajustant i treballant en detalls. Per exemple, en coberta encara tenim alguns trossos de caps antics. Així que estem organitzant coses com aquestes per després poder començar a forçar una mica més el vaixell.

 

Quins són els vostres punts forts en comparació amb els rivals?

 

Crec que tant Jean com jo som molt tècnics. Això vol dir que som capaços de preparar-ho tot encara que el rellotge corre en contra nostre. Si no, no ens seria possible prendre la sortida. Hi ha massa obstacles que superar i moltes coses per corregir... No crec que ho puguem solucionar tot abans de la sortida. Hi ha moltes coses que segur no hem vist i amb les que haurem de lluitar durant la regata. Així que aquí rau la nostra fortalesa, en l'aspecte tècnic. Per sort tenim molta experiència en aquest tipus de navegació. El nostre handicap: la manca de temps.

 

Tots dos heu tingut decepcions al mar. Això us fa dubtar de la vostra carrera professional? O per contra us fa tenir més determinació que mai?

 

Tothom té mals moments. Per a nosaltres és més una qüestió d'accidents. Encara que, per descomptat, són decebedors també. Mai he cregut que, per a mi, això fos una cosa predeterminada, com una carrera professional amb fites i altres. Mai ha estat una mica planejat, tot ha anat succeint al meu voltant. Si treballes en aquest tipus de projectes estàs obligat a estar motivat per complet. Si no, no ets capaç d'enfrontar-te a aquests reptes.

 

Quins objectius teniu per a aquesta regata?

 

Sempre és el mateix. En aquest tipus de regates es ve a guanyar! Si no, simplement seria sortir a fer una passejada per pura diversió. Estic segur que aquest no és l'objectiu de Jean i definitivament tampoc el meu. Si volgués sortir a navegar per plaer no ho faria en una embarcació tan complicada com aquesta. Som aquí per competir. No per guanyar, però sí per intentar-ho.

 

La presència de Jean modificarà la teva forma de navegar?

 

És clar, estic obligat a modificar-la. Quan navegues amb algú has de adaptar-te a aquesta persona i viceversa... Per fer les coses bé, tots dos hem d'estar calmats. Però a poc a poc aprenem l'un de l'altre i ens adaptem. És clar que si navegués en solitari seria d'una altra manera, però aquí tinc el suport de Jean.

 

Quines diferències hi ha entre vosaltres?

 

Jean és de cabells foscos i té rínxols, jo sóc ros i de cabells ondulats... Hi ha moltes diferències. Jean és més calculador. Jo sóc més instintiu. Però bé, ja veurem què passa. Tot i això crec que tenim més coses en comú que no diferències.

 

Per què la Barcelona World Race?

 

Perquè una regata a dos és una experiència enriquidora. Aquests vaixells estan dissenyats per donar la volta al món. Les travessies transatlàntiques no són suficient per als IMOCA 60. A més els monocascs estan fets per al Gran Sud i aquesta és la meva part preferida de la navegació oceànica. En competicions com la Route du Rhum, que és un esprint, encaixen millor els multicascos, però jo sóc més de vaixells tècnics com els monocascs. Per això estem aquí. Tres mesos de navegació. És un projecte complicat però una experiència fantàstica.

 

Com va ser la teva recuperació després de l’"accident"?

 

Hi ha diverses coses. Primer t’has de convèncer a tu mateix que no va ser culpa teva. Si tens algun dubte que ets part culpable ja no és possible seguir endavant. Després, aconsegueixes donar-li un enfocament més professional, ho analitzes tot en detall. El per què, el com va succeir. A més necessites suport. No pots superar-ho sol. Hi ha el suport del patrocinador, l'equip, la Fundació, del propietari del vaixell, que entén per què es va trencar... I després de tot això, arribes al punt en què et dius a tu mateix que tens l'energia suficient per enfrontar-te a un nou repte tot i saber que pot acabar de forma molt diferent a la prevista.

 

Segueix sent la Vendée Globe el teu Sant Grial?

 

Sí, perquè és la més complicada d'aconseguir. No hi ha lloc per als errors. Hi ha coses que et poden succeir en qualsevol lloc però aquí l'home i la màquina tenen l'obligació d'aconseguir donar la volta al món sense escales, i sense l'ajuda de ningú. Això fa que la preparació i la pròpia regata siguin molt més complicades. Seria més fàcil si l'objectiu no fos guanyar. Si vols guanyar, tot és més difícil. Cada vegada que he fet això, ha estat una veritable regata al voltant del món. Cada vegada es tracta més d'acostar-te al veritable esperit de la navegació i dominar tu mateix el vaixell.