Anna Corbella: "Hem navegat tant junts, que Gerard i jo ja pensem igual"

Anna Corbella, dona, primera espanyola a fer la volta al món a vela sense escales i sense assistència. Aquest títol, que no acaba d'agradar a la patrona del GAES Centros Auditivos, no deixa de ser una perfecta carta de presentació per a la navegant catalana, que afronta la seva segona circumnavegació després de completar amb èxit, en sisena posició, la Barcelona World Race 2010/2011.

Entrevistes NOV. 12, 2014 11:18

Corbella va començar la seva carrera en vela lleugera. Campiona d'Espanya de 420 en categoria femenina el 1999 i de la classe 470 el 2000. D'aquí a la Mediterrània i a l'Atlàntic, sempre a bord d'un Mini. El 2009 dóna el salt a la classe Fígaro i el 2011 compleix la gesta de circumnavegar el globus amb la britànica Dee Caffari.

 

"Estic nerviosa, però més segura que en la meva primera volta. Ara sé on vaig i què m'espera". La barcelonina competirà en aquesta tercera edició de la regata al costat del gironí Gerard Marín. Ella, pausada; ell, impulsiu. I entre tots dos, el GAES Centros Auditivos, un vaixell "ràpid i còmode" amb el qual esperen donar la volta al món en menys de 100 dies.

 

Com et sents estant ja tan a prop de la sortida?

Comencen els nervis perquè ja queden poques setmanes, molt poc temps, i comences a veure tot el que no podràs fer. A la llista sempre queden coses que dius ‘això ja no em dóna temps a fer-ho'. Però sé què m'espera. Això em dóna un punt més de seguretat, no tinc tanta por. Tot i que els nervis hi són.

 

Què creus que us quedarà sense fer o preparar?

Ens hauria agradat tenir més temps per navegar i provar coses noves, sobretot el tema d'electrònica. De totes maneres, hem après molt en aquests últims mesos, de manera que no em puc queixar, i encara tenim temps per fer alguna cosa més.

 

Deies abans que saps què t'espera. Com resumiries la teva anterior Barcelona World Race?

Va ser, per a mi, un descobriment. Sobretot pel que significa navegar pel Sud amb un IMOCA 60. Ho recordo amb intensitat. L'Atlàntic ja el coneixia i també aquest tipus de vaixells, però guardo un record molt fort i molt bo del Sud.

 

Tens algun repte o desig personal abans de la sortida?

Aquest any m'agradaria celebrar cap d'any. És clar que no ho celebraré el dia abans de la sortida, però sí que vull poder fer una festa de comiat amb els meus amics i celebrar que estem a la sortida, que ja és molt.

 

Què és el que més por et fa de cara a la regata?

El que més por em fa de tot és, simplement, trencar, sobretot alguna cosa gran. Les coses que menys controles són les que es poden trencar. Jo tinc obsessió amb timons, pal i quilla. Si hi ha una avaria en qualsevol d'aquests tres elements, tens un problema greu, no pots fer absolutament res.

 

I el que afrontes amb més il·lusió?

Tot. El projecte. La regata. Em porto i m'entenc molt bé amb Gerard. Hem crescut junts dins d'aquest projecte i hem arribat al punt de ser, els dos, un quan estem a bord. Formem un bon equip i tinc moltes ganes de navegar amb ell en aquestes condicions. Encara que això ho dic ara, quan porti un mes navegant segur que la cosa canvia [entre rialles].

 

Com sou com a equip?

Som un equip molt equitatiu. Procurem que un no mani més que l'altre. Ens entenem molt bé, hem navegat tant junts que ja pensem igual. A més, hem tingut carreres molt similars. Primer vela lleugera, després la classe mini, i vam fer junts la Transat AGR 2012 a la classe Fígaro. Al principi discutíem bastant, vèiem les coses diferents i teníem formes de navegar dispars. Però tant de temps navegant junts fa que tinguis el mateix criteri que el teu company. Al final el que vols és que el vaixell vagi ràpid i no es trenqui, és un objectiu compartit.

 

En la presentació del GAES Centros Auditivos vas dir que eres el fre de l'equip.

Bé, més que el fre, potser sóc el seny. Gerard és molt impulsiu, sempre dóna el cent per cent. Això de vegades pot ser contraproduent. A vegades passa tan ràpid una escota que l'ha de tornar a passar perquè no ho ha fet del tot bé o perquè no ha pensat bé en com deixar-la. Si darrere hi ha algú que li digui 'espera, espera’, és encara millor. Cal saber gestionar molt bé tots els esforços i cal tenir cap. Però aquesta rapidesa també pot ser molt bona. En un moment determinat ell pot passar un escota volant mentre jo encara penso en el com i on. Això pot ser determinant en segons quines circumstàncies. Sóc més el fre de Gerard que del vaixell.

 

Com et defineixes com a navegant?

Crec que sóc serena. I no m'agrada que em guanyin, encara que potser no sigui tan competitiva com Gerard. M'agrada que el vaixell vagi ràpid i sóc sensible amb ell. Noto si va bé, si va carregat... Però em falta l'energia, les ganes d'estar per al que faci falta, que té Gerard. Jo sóc més pausada, penso molt i de vegades trigo massa a fer les coses.

 

Quines sensacions t'ha deixat fins el moment el GAES Centros Auditivos?

Comparat amb el vaixell de l'última edició és més ràpid, també més còmode. I és igual de fiable. Aquest vaixell ja ha donat dues voltes al món i pot, tranquil·lament, donar-ne una tercera.

 

Ets la primera dona espanyola que ha donat la volta al món sense escales i sense assistència...

És un títol que porto amb orgull, però no hauria de ser notícia que una dona doni la volta al món. És clar que si hi ha una primera n’hi haurà una segona. Però em sembla trist que això sigui notícia, és com si tinguéssim algun handicap a l'hora de donar la volta al món. Sí, pot ser que tinguem menys força, però això no ens resta res. Quan navego no penso en aquestes coses. M'agradaria veure més dones donar la volta al món com jo, això sí.

 

Objectiu: acabar la regata en menys de 100 dies?

Menys de 100 dies és un objectiu realista. En l'última edició la vaig acabar en 102 dies, però hi havia portes de gel molt al nord i havíem de passar per Nova Zelanda. Aquest any no passem per l'estret de Cook però encara no sabem on hi haurà la zona d'exclusió. Amb aquest vaixell i navegant amb Gerard crec que sí que podem donar la volta en menys de 100 dies.