Xarxes i trons per a l'Spirit of Hungary

Nandor Fa i Conrad Colman expliquen, en els seus respectius diaris de bord, com han estat les últimes hores per a l'Spirit of Hungary. Mentre Fa relata el la sort que han tingut en xocar contra una xarxa que els ha obligat a parar i revisar el vaixell, Colman explica la remuntada de l'Atlàntic descrivint les condicions amb què estan bregant.

Emails dels vaixells MARÇ 20, 2015 10:23

Nandor Fa:

"Hem tingut molta sort fa només una hora. Per descomptat, colpejar amb alguna cosa pel camí que no causi massa desperfectes al vaixell és, de per si, ser afortunats. Estava assegut a fora sota el sostre –com a mínim sempre hi ha alguna cosa que necessita ser ajustada–, quan de sobte el vaixell ha baixat fins als 5 nusos de velocitat des dels 13, i jo m'he colpejat el cap a la bombolla amb l'impuls. Immediatament he sabut que havíem xocat amb alguna cosa, no sabia què ni amb què. He saltat cap a la part posterior per veure els timons, afortunadament no hi havia cap problema allà. He recollit la 'hidro' perquè no danyés, i després he començat a tirar de l'orsa. Ha sortit sense problemes, però seguíem quiets en el lloc. He trucat a C perquè m'ajudés, havíem de fer unes maniobres de nou. S'ha vestit en el moment, he enrotllat l'estai. Ni tan sols hem pogut agafar prou velocitat per orsar el vaixell. Al final ho hem fet, i ens hem aturat completament uns segons. Hem estat pacíficament a la deriva durant 10 segons, quan he vist un enorme paquet de xarxa sense remordiments. No simplement qualsevol tipus irregular de la que sigui, sinó una rectangular i simètrica, en forma de maó, quelcom encoixinat que mesurava uns 1'5 x 3 metres, fet de corda blau cel i d'uns quants centímetres de gruix. Ja estava pràcticament plena de petxines així que no es va perdre ahir. Si no hagués colpejat la quilla, un dels timons hauria estat la víctima i també podria haver danyat la 'hidro'. Una cosa, potser no ara, ha colpejat l'orsa també, perquè la vora posterior estava una mica danyada."

Conrad Colman:

"Estem al bell mig dels 40 rugents i sembla que estiguem de vacances. En el nostre descens de l’Atlàntic sentíem un formigueig esperant arribar a aquesta latitud, a punt per fer front als mars del sud, els vents forts de l’oest i la trobada de nou amb els albatros planejant. En el camí de tornada tot això ja sembla antiquat. Encara tenim els nostres solitaris companys alats, però ben aviat faran mitja volta cap a les grans onades del sud. Tenim 35 nusos de vent que quan t’esquitxen la cara amb aigua a 17 graus et donen una sensació càlida i afectuosa, sobretot després de les tones d’aigua freda i ensopidora que ens han caigut a sobre durant les últimes setmanes. De fet, és increïble la velocitat amb què hem passat del sud congelat a climes més temperats.   

Ara estem a la meitat de la costa argentina i em puc imaginar els gauchos a cavall, guiant els seus ramats amunt i avall de la pampa. Uns veïns molt diferents després d’algunes setmanes amb pingüins atlàntics rere les nostres espatlles! Avançar en direcció nord significa que hi ha un tipus d’energia diferent de l'atmosfera. Hi ha menys d’aquella força elemental i aclaparadora... ara és més sospitosa, voluble i elèctrica!
Ahir a la nit vaig gaudir del millor espectacle lluminós de la meva vida quan un llampec amb forma de forquilla va brillar durant hores, il·luminant els núvols d’un horitzó a l’altre. Estranyament n’hi ha molt poques d’aquestes, si n’hi ha, cadenes de trons i em vaig sentir com si estigués mirant una pel·lícula d’acció sense volum. Veia els flaixos, però no sentia les explosions.

Estic estirat a la cabina i estava comprovant l’ajustament de les veles quan, al cel, s’hi ha fet de dia; llargues sèries de llamps cremant alhora per crear flaixos que duren menys d’un segon.  Amb diversos focus actius al mateix temps les veles són, alternativament, d’un blanc brillant o una silueta negra perfilada contra el flaix que arriba des de darrere. He hagut de ‘gaudir’ cada flaix diverses vegades, ja que cremaven dins les meves retines i podia veure detalls nítids, com ara el logotip de Harken en el cabrestant, fins i tot amb els ulls tancats.   

Potser demà faré alguna cosa més mundana, només per barrejar les coses. Aniré a l’oficina de correus!"