Trucant a les portes del cel

Guillermo Altadill (Neutrogena):

El Neutrogena llisca sobre les onades a 23 nusos, la lluna està a dalt de tot i es veuen perfectament les onades platejades. Porto els auriculars de musica i sona Bob Dylan (Knocking on heaven's door). Vaig pensant en les meves coses: la sort que tinc de fer això, els meus fills, els meus amics, com seran els dies que ens resten per la proa i com han sigut els que ens queden al deixant. Tambe intento imaginar-me com serà la regata quan comenci el Sud, aquelles nits en què ja no pots escoltar música, ni pensar en les teves coses, on l'oceà, les ones i el vent reclamen la teva atenció i l'única música que escoltes és l'estrident violí de l'eixàrcia, els tambors dels impactes del buc amb les onades o el rugit del lleó quan el timó cavita. Mentre, Dylan continua cantant-me a l'oïda i penso que ja n'hi ha prou de pensaments i de cavil·lar en allò que encara no ha passat; ara el que haig de trobar és la porta de l'hemisferi sud i fer que el Neutrogena vagi més ràpid.

Guillermo Altadill

Atlàntic 007 28 N

27 24 W

Emails dels vaixells GEN. 10, 2015 21:25