Inspirat per Peter Blake

Conrad Colman (Spirit of Hungary):

"Veiem finalment la llum! Bé, no és la llum al final del túnel però és el centelleig del far del cap d'Hornos! Hem arribat! Deixem enrere el Pacífic, podem girar a l'esquerra i començar a navegar cap a casa. Després de tots els problemes i la frustració que hem hagut d'afrontar per arribar fins aquí, ara tot ens sembla possible.

Emails dels vaixells MARÇ 16, 2015 10:20

En lloc de deixar-nos escapar el més ràpid possible amb una enorme depressió darrere els nostres talons, el vent ha decidit ignorar les previsions i amainar fins als 10 nusos per al nostre pas. El costat dramàtic estava reservat al cel, amb una posta de sol rosa ataronjada que contrastava amb els núvols blaus i grisos de la tempesta que ens perseguia. Amb vents tan lleugers hem pogut fer de turistes i hem passat a només tres milles de la roca, i hem tingut temps de retre homenatge a Neptú i a tots els marins que han navegat per aquí abans que nosaltres.

El cap d'Hornos significava noves aigües de pesca per als baleners de Nantucket, noves rutes comercials per als europeus que buscaven espècies i una nova oportunitat per als marins dels clippers. Però doblar el cap d'Hornos és sobretot una nova esperança, la d'un futur millor amb mars una mica més tranquils.

Vaig començar a somiar en convertir-me en navegant amb els relats d'aventures de Peter Blake, un neozelandès aventurer, ecologista i despietat competidor a la Whitbread (avui Volvo Ocean Race). Sentir la seva veu entre el soroll de la ràdio en plena batalla al Pacífic Sud, entre els icebergs, tenia el do de posar en marxa la meva imaginació de nen, i això encara em segueix motivant ara. Les coses han evolucionat molt des d'aleshores i els directors de regata ens protegeixen més i ens impedeixen jugar massa amb el foc, però la determinació que Peter Blake demostrava és sens dubte comparable amb la nostra filosofia, la de Nandor i meva, en aquesta regata.

'Blakey' va necessitar dos fracassos per arribar a muntar un projecte guanyador. Sempre hi penso. Estic content de poder viure aquesta experiència i de retre homenatge a tots els que han passat per aquí abans. I estic impacient per tornar-hi en un futur!".