El dia de la paciència i de la tolerància navegant

Nandor Fa i Conrad Colman (Spirit of Hungary)

Nandor Fa:

Ahir a la tarda navegàvem amb un rumb molt nord amb la major i el Codi 0 amb 5-10 nusos de l'est, el que ens manté amb un rang de 40º. Ja és estiu ara. Ahir, mentre reparava el pedestal, vaig poder notar com em torrava al sol. Vaig començar a treballar sota l'ombra de la vela però progressivament el sol va anar caient damunt meu. Em vaig cremar, cosa que no és una sorpresa, tan blanc de pell com sóc, a més, fa una setmana estàvem a l'hivern.

Emails dels vaixells MARÇ 28, 2015 14:10

En algun moment de la nit Conrad em crida per al canvi. No tinc ni idea de quina hora era, tampoc ho sé ara. Ràpidament em vaig fer un cafè-despertador, que em va anar molt bé, i vaig hissar el J1 fent cas al butlletí meteorològic. Mentre estava treballant, vaig veure un estel fugaç. No un qualsevol, era blanc com la neu i més resplendent que qualsevol que hagués vist fins al moment. Ràpidament vaig demanar un desig!

He sacrificat una de les meves samarretes blanques, l'he tallat i m'he fet una coberta per al cap i el coll. Si fa més calor el necessitaré.

El vent es va calmar fins als 2,5-4 nusos, i gairebé no podia ni inflar la vela. Després es va calmar completament i ens vam quedar aturats. Per ara el nostre programa és el conegut com "espectacle d'aplaudiments, cruixits i xiscles", una altra vegada. He d'admetre que el cruixit en aquest cas és el grinyol de les meves dents.

L'AIS és un miracle! Hi havia dos vaixells acostant-se a nosaltres, un des del nord-est i un altre des del nord-oest; fàcilment tots dos podrien haver-se topat amb nosaltres perquè no tenim manera d'escapar. L'AIS ens va alertar, després ens va proporcionar tota la informació del vaixell: d'on ve, on va, velocitat... Després els vaig trucar, pel seu nom, pel canal 16 de la VHF i els vaig demanar amablement evitar la col·lisió. De seguida van respondre a la crida amb el seu nom i el canvi de direcció. Abans, aquí a l'oceà o en qualsevol altra part, això no era així. Això és molt bo.

Avui he batejat el dia com el dia de la paciència i de la tolerància navegant.

27 de març, 16:15 UTC
Posició: 18º21,7’S 29º17,7W

Conrad Colman:

"Quadern de bitàcola del 28 de març
Posició: 17 Graus 37 Sud 029 Graus 13 Oest
Status: Atrapats (Una altra vegada!)

Tot això sembla misteriosament familiar. El sol punxant, el mar brillant com l'oli, la manca d'aquesta preciosa motivació... el vent! En la nostra perllongada fugida del mar d'Alborán al principi de la regata, em vaig sentir com si ens hagués castigat un panteó de déus. Turmentats de nou per miserables ràfegues, el mite grec de Sísif, que va ser castigat a l'Hades, em ve a la ment. Forçat a fer rodar una roca pukol amunt a perpetuïtat, que sempre tornava a caure de nou, segurament Sísif sentiria simpatia pels nostres interminables esforços per seguir el capritxós vent, traient poc fruit de la nostra lluita.

Després de navegar ràpid de través des del cap d'Hornos fins a la costa sud de Brasil, teníem esperances de marcar el nostre nom en aquesta part del recorregut. Tristament, les rodes se'n van sortir d'aquest somni, ja que fa dies que estem atrapats en un espumós embolic de depressions i tàlvegs, una turbulenta zona de transició sense vent net, que s'estén cap a l'est des de la costa al llarg de més de mil milles. Per tant, amb la nostra ruta tallada, no tenim una altra opció més que barallar per avançar lentament, com fent aquajogging en melassa.

Encara que el vaixell s'ha alentit, el nostre ritme a bord ha crescut. Les "calmes" que hem trobat són en realitat un ball lent entre parcel·les d'aire enfrontades, un equilibri dinàmic entre forces oposades. A mesura que l'extrem d'aquests sistemes s'aproa, el terreny guanyat o perdut per qualsevol dels costats fa que el vent faci voltes en cercle, així que virem i trabujem, enrotllem i desenrotllem ad infinitum sota un cel estelat o dies abrasadors. Porto un barret d'ala ampla i capes de crema solar, mentre que Nandor ha esquinçat una samarreta vella i porta un look Laurence d'Aràbia bastant captivador. Hem estat ocupats amb el manteniment també, primer amb la nostra cirurgia de pany en el pedestal del winch, seguida 36 hores després per una reconstrucció completa. El carregador de la bateria de l'estàrter va caure, víctima de la humitat pel nostre problema previ amb els perns de la quilla, però vam posar el cable de la bomba del pantoc en el seu lloc. Principalment, obtenim energia 100% neta del moviment del vaixell via hidrogeneradors, però amb la velocitat caient, necessitem el motor per carregar les bateries. Això és essencial, ja que necessitem alimentar no només els instruments, sinó també la potabilitzadora! Amarats de suor, som increïblement depenents d'aquesta alquímia que a partir del dièsel crea aigua fresca.

Tingueu en compte que totes aquestes maniobres les he fet per la meva banda amb una mà. Durant la meva guàrdia més recent, encara podia enrotllar el solent, posar el génova J1, trabujar i donar-li al molinet per ajustar els backestays... tot amb el braç dret. Quan treballem tots dos, em poso al coffee amb el Nandor però em sento fatal per poder contribuir només d'una banda. Li toca fer la meitat de la meva part també. De totes maneres, ell diu que aquest entrenament en solitari li ha resultat increïblement útil per al seu futur. El dolor en la meva espatlla s'ha reduït a un lleuger doloret i encara que he recuperat la major part del rang de moviment, em fa por haver danyat de debò la copa interna de l'articulació, o el labrum, o haver-hi allargat els tendons. Sento l'articulació com una mà petita en un guant gran. Funciona, però no es pot evitar sentir que hi ha una mica més d'espai del que necessites.

Espero seguir millorant!"