El bony de Conrad Colman

Ensurt a bord d l'Spirit of Hungary: una ona va aixecar el vaixell, Conrad Colman va perdre l'equilibri i va entrar a la cabina amb el cap per davant. El neozelandès, semi inconscient pel cop, va ser assistit per Nandor Fa, qui meticulosament es va assegurar que no hi havia més mal que un gran bony al front del seu company i l'entumiment propi d'un cop tan fort. Encara que en la foto Colman estigui somrient, li va costar més d'una hora recuperar el seu característic bon humor.

Emails dels vaixells MARÇ 22, 2015 10:53

Nandor Fa:

"Em vaig treure el vestit sec, vaig anar al llit, i estava a punt d'arreglar el coixí, quan vaig sentir un gran cop i les queixes de Conrad. Vaig saltar, Conrad estava tirat a terra en una postura retorçada, en silenci. Ja no gemegava més.
Vaig tractar d'ajudar al Conrad -tal com havíem après- mentre parlava amb ell. Ja estava conscient, però no completament. Tenia un morat al front, i no podia aixecar el seu braç esquerre.

A poc a poc em vaig adonar que l'embarcació s'havia clavat en una onada, ell va lliscar, i va entrar a la cabina amb el cap primer, en comptes d'amb els peus per davant. Sospito que el front va tocar terra en primer lloc, i a continuació les espatlles i els braços. Necessitàrem una mitja hora per revisar al Conrad de dalt a baix, i identificar que res s'havia trencat o torçat; només era el dolor.

En el seu front té un bony de la mida de la meitat d'un ou. Quan vaig prendre la foto, ja era capaç d'esbossar un dèbil somriure.
Li vaig donar una tassa de te amb mel que havia fet per a mi, i ho vaig deixar reposar a terra durant una hora".

Conrad Colman:

"'És com muntar en un cavall de marrada o en una muntanya russa. És intens. Requereix concentració al 100%, no només portant el vaixell, sinó que també quan et mous per ell. El moviment és molt violent. No hi ha un patró d'ona en aquests moments, són curtes i vénen juntes el que fa que la cavalcada sigui incòmoda.'

Aquestes paraules no són meves, vénen de l'equip femení Team SCA de la Volvo Ocean Race, però descriuen a la perfecció la tarda d'ahir. Com esperàvem, el vent va créixer del NW amb l'acostament de la concentrada depressió que ens ha estat perseguint en els últims dies. Finalment, el front fred va trencar amb ràfegues de 40 nusos i un diluvi que va remoure les aigües amb fumejants crestes blanques. Sempre hi ha un canvi abrupte en la direcció del vent seguint un front fred. Després, amb un vent nou del SW vam poder alleujar les escotes i començar a virar cap al nord, de través. De totes maneres, com en la cita de dalt, el vaixell va colpejar de forma horrible sobre les ones creades per la intersecció dels nous vents amb el patró abans establert per les ones. Intentàvem que el vaixell no colpegés i, per contra, vaig ser jo. Venint de la cabina, un particular i llarg cop va fer que perdés la meva adherència, em va patinar la mà, i em va llançar i cap contra la sentina.

Vaig aterrar sobre l'espatlla esquerra i sobre el cap, vaig dislocar-me l'espatlla i em vaig fer un bony al cap de la mida d'un ou. Vaig cridar per Nandor, que va córrer des de la seva llitera per ajudar-me a seure. Quan vaig intentar girar el cap vaig veure'm obligat a estirar-me de nou, en confusa agonia. Ja m'havia dislocat l'espatlla dreta i m'ho van haver de reparar quirúrgicament el 2012. Només esperava poder evitar aquesta sort una altra vegada amb la meva nova lesió. Tinc un bon rang de moviment però em dol molt i tinc una significativa sensació de debilitat en l'articulació.

Per sort tenim condicions clements per als pròxims dies però Nandor haurà de realitzar les maniobres tot sol, jo només sóc capaç de prendre escotes però no de manejar els gigres de moment. Serà un bon entrenament per a la seva Vendée Globe però espero poder recuperar ràpidament per al final. No m'agrada quedar relegat al paper de simple llast, i amb un dolor terrible!"