Deslizarse en el atlántico

El Spirit of Hungary deja Madeira por la popa

Posició: 32º 30' N i 15º 39' W
Milles restants: 783

Les illes Cap Verd? Aigua passada! Les illes Canàries? Molt per darrere! Madeira? Al nostre pas! Quan m'encarregaven una missió impossible, la meva mare sempre deia: "Bé, com es menja un elefant?" pregunta a la qual jo responia, obedientment, "trosset per trosset". Com el petit activista que era, l'hauria d'haver renyat per promoure el comerç il·legal de marfil i parlar d'aquesta manera davant d'un vegetarià, però ja sabeu a què em referesc. La nostra llarga remuntada cap al nord s'ha dividit, tallat, en petits trossos per les cadenes d'illes que ens hem trobat i ara l'última està darrere nostre. Resten poc més de 500 milles fins a Gibraltar i després cap a Barcelona.

Emails dels vaixells ABR. 14, 2015 21:19

És curiós, veient disminuir l'illa de Madeira a la nostra deixant em vaig transportar a l'any 2009 quan vaig veure per última vegada això mateix des del meu Mini en l'inici del tram cap al Brasil. En aquell temps jo partia cap a la meva aventura més gran fins a la data, i ara estic tornant de la meva aventura més gran, una mica canós i cansat del món, però encara amb el mateix desig i amor a la vida al mar. Deixant Madeira amb el Mini em vaig quedar impressionat per la vasta extensió del blau que havia de travessar (sense mapes, com vaig descobrir més tard) i em vaig sentir bastant petit amb l'Atlàntic estenent-se davant meu. Ara, després d'haver acumulat unes quantes regates transatlàntiques i unes quantes entregues, i haver fet la volta al món en dues ocasions, l'Atlàntic em pareix una d'aquestes petites peces d'elefant. Pesat però fàcilment manejable.

Ara, havent lliscat a sotavent de l'última illa, estem arribant a mars suaus sota un cel assolellat. Les condicions suaus ens han permès hissar la nostra major i afanyar-nos sense posar massa tensió en el nostre danyat sistema de quilla. Amb velocitats altes i ara estem experimentant el nirvana en alta mar, la Glisse! Que significa "relliscades" en francès, i queda refelctit en les llargues ones i els quilòmetres que se surten, sense resistència, per la nostra popa. Oui, oui. Ca Glisse busqui mon ami.

Conrad Colman