De fred, fils i punt de creu

A tots ens marca la infància, o més aviat la joventut, i per què no dir-ho, algunes fotos. Una d'elles és una del llibre d'Isidre Martí sobre la Whitbread, on surt Miquel López Piqueras, el petit dels germans, reparant un espinàquer a bord amb una màquina de cosir. Jo volia ser com ell, bé, caram!!, encara vull ser com ell. Doncs bé, ahir el vaig emular una miqueta.

Emails dels vaixells FEB. 9, 2015 20:45

I és que ahir, dins d'aquest congelador va haver-hi un petit taller de veleria per a reparacions i ajust de veles, tendals, parapets i altres teles. Evidentment, gens que revesteixi la importància dels bons de Nandor i Conrad, als qui aprofito per saludar, ja que a hom li reconforta tenir marins d'aquesta talla en el deixant.
Tornem al taller. Quan comença el fred és quan veritablement t'adones que aquests bòlids estan dissenyats per córrer pel mar, però no perquè la personeta o personetes que els habiten estiguin confortables. M'explico, sabeu aquells forats que comuniquen la cambra de proa (veles) amb la cabina central, i aquesta amb els passadissos de popa, ara plens de veles i el llast mòbil? D'acord, doncs aquestes obertures amb el moviment, llegiu cops de pantoc, clavades de proa i cops que ens dóna l'oceà sense previ avís, de l'ordre de 90-100 vegades per minut, es converteixen en enormes laringes que expel·leixen i inhalen l'aire d'un costat a un altre.
És a dir, encara que sembli mentida, dins del vaixell, amb tot tancat hi ha corrent d'aire!!, o sigui, vent. I aquesta meravella de la dinàmica de fluids coincideix que es percep molt més si l'aire és fred. A més, a l'equador, la cadència de cops de pantoc era de 90-100 en una setmana. Doncs bé, amb Willy, que reitero és molt apanyat, ahir darrere de les veles ens vam dedicar a ajustar algunes teles, velcros, lones i encaixos per tancar, en la mesura del possible, aquestes goles amigues que ens expel·leixen el seu alè gèlid com a gemecs d'un vaixell. Que, dit sigui de pas, ens està sorprenent de tan noble i fort que és. I és que clar, convé recordar-ho, si els comptes no em fallen, aquest ja ha estat per aquí almenys en tres ocasions més. I si la memòria no m'enganya, no havia portat calefacció a bord. Potser no la toleri.
Bruno, des del We Are Water