Cubells: esportius i utilitaris

Bruno Garcia (We Are Water):

Aquests dies hem coincidit fàcilment, Willy i jo, sense forçar les converses, en què aquest oceà, anomenat Pacífic per Magallanes fa molts anys, és un món ple de contrastos. Potser penseu que hem arribat a aquesta conclusió per la gran quantitat de ruixats que hem vist, aprofitat, patit i fotografiat.

Emails dels vaixells MARÇ 7, 2015 12:17

Amb ells, les coses canvien vertiginosament. Passes de tenir un sol radiant a estar sota un núvol negre amb pluja intensa, fins i tot de vegades amb calamarsa. Sembla com si passessis d'una primavera fresca a un incòmoda tardor hivernal.
Però això no ha estat el que més ens ha sorprès. El contrast el portem nosaltres mateixos a bord, i té per nom: "Cubells". Sí, sí, els cubells, el que esteu llegint.

En tenim dos. De fet en teníem tres, i aprofito per assenyalar que no són tants per això de donar la volta al món en un vaixell. Però com passa, fins a les millors famílies, un ens va abandonar en les calmes equatorials, segurament sospitant quin era el seu recorregut previst. I els cubells tenen nom propi, els vam batejar en algun moment de la regata.

Bé doncs, la qüestió és que coneixent els nostres cubells del vaixell, un es fa la idea del que és el contrast. Començo per el Ferrari. És una galleda íntegrament de carboni, que ha de pesar uns... 150 grams, jo què sé. Voreres arrodonides, acabats impecables i de corbes perfectes, ni molt pronunciades ni molt brusques. Amb un acabat Pininfarina, com si fos un cotxe. Intueixo qui ho va fabricar, i el punyeter treballa finament i acuradament. Vaja, una joia res més veure-ho, i no diguem en sospesar-lo. El seu company, que no tenia nom, és una galleda normal. Tan normal com el que trobaries en una obra qualsevol amb restes de ciment i amb alguna esquerda en les vores anunciant el seu declivi. També li vam posar nom: és el 127. Està fet d'una barreja de goma negra com el betum i uns filaments com de lona, ​​que no sabem què aporten. Sorprèn que aparegui a bord d'un bòlid en què se sacrifica el pes sigui com sigui, ja que a simple vista un ja veu que necessitarà les dues mans per transportar-lo.

127 i Ferrari conviuen al vaixell distribuint-se les tasques. No cal que entri en detalls. I tots dos són aquí, al meu costat, suportant els cops de pantoc en les ones.
A veure si és cert que ben aviat poden convertir-se en "Cape Horniers".