Una peça sotmesa a molta pressió

Els carros d’ancoratge dels sabres de la major, que s’han trencat al Virbac-Paprec 3, tenen una doble missió. Igual que els carros normals, mantenen el gràtil de la vela a prop del pal. Però els que tractem aquí tenen, a més, una segona i difícil tasca: servir de punt de suport i sostenidor dels sabres. Alguns mals moviments derivats d’aquesta segona funció són els que propicien els seus trencaments o els dels mateixos sabres.

Articles JUL. 25, 2012 16:07

El principal problema que obliga el Virbac-Paprec 3 a parar a Wellington és el trencament d’alguns carros del gràtil de la major. Concretament els que serveixen d’ancoratge als sabres de la vela més important del barco. Per saber què són i com treballen aquestes peces conegudes en el món de la vela com a battcar (apòcope de l’anglès ‘batten’, ‘sabre’, i ‘car’, ‘cotxe’, o ‘carro’ en aquest cas) és important repassar l’evolució dels gràtils de la vela major.

Al principi els gràtils (vora d’atac de la vela) eren una simple verga de cap que s’introduïa en una canal del pal, tal com encara avui funcionen les veles de proa que corren per dins del perfil de l’estai. Més tard aquest sistema va ser reemplaçat per patins (petites peces de plàstic lligades a la vela que corren per la canal del pal, que fan que els carros de sabres s’anomenin per analogia també patins) que van millorar, sobretot, les maniobres d’hissada i arriada. Actualment, en velers d’altes prestacions, aquest sistema ha estat suplantat per un rail al pal amb carros de rodaments (als quals es fixa la vela) que pugen i baixen, a l’estil dels que s’usen per a l’escota de la major. Ja més recentment, per afavorir el perfil d’ala de la vela, s’han introduït els carros que incorporen una segona missió: servir d’ancoratge per als sabres.

Els sabres de la major són responsables de donar a la vela el perfil alar desitjat. Però solen generar un problema. Suporten molta pressió a l’extrem de proa i sovint deterioren i fins i tot trenquen la vela a l’extrem en què van fixats, dins d’un reforç. Aquesta ha estat la raó per la qual es van crear els carros que, a més de servir per mantenir el gràtil al costat del pal, serveixen d’ancoratge dels sabres.

Mentre els carros treballen en el sentit per al qual han estat creats, retenir el gràtil contra el pal davant una força regular, com la que rep en navegació normal, no hi sol haver problemes. Aquests apareixen en situacions per a les quals no van ser dissenyats. Una de molt corrent és el fimbrament. En aquests casos el carro es comporta respecte al seu rail com un tren que està sent sacsejat lateralment, tot i que això en un IMOCA 60 no passa amb la violència i persistència necessàries perquè el ‘tren’ descarrili. Una altra situació compromesa es crea a les empopades que requereixen obrir i embossar molt la major o en trabujades. En els dos casos la gran pressió sobre el centre del sabre es trasllada multiplicada i en forma de palanca a l’extrem on està ancorat. És llavors quan el sabre pressiona el costat del carro on hi ha la vela, cap a proa, i el costat oposat cap a popa. Així es crea una força, una torsió entre el carro i el rail que pot fer que un d’aquests dos o la mateixa punta del sabre es trenquin.