La navegació pel Gran Sud (3): Hi ha més gel o és que ara el detectem?

Totes les evidències científiques apunten a una relació directa entre l'acceleració del desglaç de l'Antàrtida i el canvi climàtic. No obstant això, encara falten dades per poder avaluar amb precisió el perill del gel abocament a l'oceà i si aquest es desplaça cap al nord, cap a latituds relativament càlides on abans era molt difícil trobar-lo. D'altra banda, les tecnologies de detecció per satèl·lit mostren la presència de gels en el recorregut de les regates de volta al món. Hi ha una relació directa entre increment del gel detectat i l'augment del gel flotant real? Falten dades climàtiques i científics que ho corroborin i els regatistes del Gran Sud es perfilen com a agents científics de molt valuosos.

Articles FEB. 25, 2013 01:00

La primera part del debat La navegació pel Gran Sud: les portes de gel i el canvi climàtic que es va celebrar el passat 5 de febrer al Centre d'Interpretació Barcelona World Race va versar sobre la relació que el canvi climàtic pot tenir amb la presència de gel en els oceans del sud. Aquest el tercer article de la sèrie de la taula rodona que va congregar, al costat de representants dels mitjans de comunicació especialitzats, Jorge Luis Valdés, director de Ciències de l'Oceà de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO, amb el navegant Joan Vila i el meteoròleg Marcel Van Triest. [Veure els vídeos complets del debat]

glaciar Pine Island

La detecció d'icebergs via satèl·lit ha motivat la imposició de "portes de gel" per limitar el descens dels regatistes de voltes al món com la Vendée Globe i la Barcelona World Race a zones perilloses. D'altra banda, la ciència presenta ja des de fa anys dades tangibles de l'evidència del canvi climàtic que està afectant de manera especial al gel dels casquets polars. Des del punt de vista de les regates al voltant del món, Joan Vila va expressar un punt clau: "No sabem si hi ha més gel o que és que ara el detectem més."Marcel Van Triest va corroborar l'opinió de Joan i va afegir: "No tenim suficients dades climàtiques per poder avaluar si ara el gel puja més al nord. Sembla evident que hi ha més desglaç. Però Fins a quin punt puja a latituds més càlides? No ho sabem amb certesa. A més cal tenir en compte que fa tan sols 30 anys que fem regates al voltant del mut. No és suficient per fer comparacions." 

Encara que no hi ha dades que relacionin encara d'una manera directa l'escalfament del planeta amb l'increment de la presència de gel a la ruta dels regatistes a l'hemisferi sud, sí que va quedar en evidència que l'Antàrtida es desglaça de forma accelerada i grans masses de gel queden a la deriva en els oceans del sud. Així ho va assenyalar Jorge Luis Valdés a la conferència que va impartir al principi del debat i en l'entrevista que va concedir a aquest lloc web [veure l'entrevista i el vídeo de la seva intervenció]. L'oceanògraf espanyol va assenyalar: "Per ara, els glaciòlegs es resisteixen a fer una connexió explícita entre el despreniment de gel a l'Antàrtida i el debat sobre el canvi climàtic però sens dubte és el més probable. En ciència el que es necessita són més observacions per esbrinar si la freqüència dels esdeveniments està canviant, i per què."

 

Evolución del famoso iceberg B-15

Evidències tangibles del canvi 

El director de Ciències de l'Oceà de la COI-UNESCO va aportar dades tangibles que mostren de manera rotunda el que està passant. Alguns d'ells parlen per si mateixos de la gravetat de la situació, com que la península antàrtica s'ha escalfat 3 º C de mitjana al llarg dels darrers 50 anys i que aquest increment de temperatura ha estat la causa del col·lapse de diverses plaques de gel, com la Larsen B que en desintegrar-se, el març de 2002, va llançar al mar unes 500 tones de gel. Valdés va donar una perspectiva global d'aquests fenòmens: "És cert que aquest tipus de glaceres pateix un cicle natural on augmenten les seccions flotants de la glacera fins que es desprèn un iceberg, de manera que la descàrrega de gel a l'oceà és un procés normal en les glaceres de l'Antàrtida. No obstant això, sota un escalfament global prolongat la seva freqüència i magnitud podrien augmentar, ocasionant una major contribució a l'augment del nivell del mar i un risc a la navegació." 

"Explosión" del B-15J

Referent a això també van impressionar les fotografies i imatges obtingudes pels satèl·lits mostrades per Marcel Van Triest. En concret les de l'evolució del famós iceberg gegant B-15 i dels seus fragments més grans. Marcel va mostrar les pantalles amb els resultats del servei de detecció, resultats que va estar compartint en directe amb Joan Vila i Loïck Peyron durant la navegació pel Gran Sud del maxi-trimarà Banque Populaire V en el passat Trofeu Jules Verne. S'hi veu l'espectacular fragmentació del gegant de gel i com aquesta va afectar la ruta del multibuc pel Pacífic Sud. Marcel també va mostrar les impressionants fotografies de la "explosió" del B-15 J (un dels fragments del famós B-15) un fenomen que els que té a veure amb la tensió interna de l'estructura cristal·lina del gel que els científics estan estudiant (veure les fotografies).

Un camp de necessària col·laboració 

En el debat va quedar de manifest la singularitat del recorregut de les regates al voltant del món i el valor que els vaixells i els seus navegants poden aportar en forma de coneixement en actuar com a sensors de variables difícils d'obtenir en aquestes aigües tan allunyades de la navegació, com la salinitat i la temperatura. També es va demostrar que les tecnologies de detecció que s'apliquen en aquestes regates per motius de seguretat poden aportar, i de fet ja han aportat, dades fins ara desconeguts sobre l'evolució de les masses de gel. 

El problema de l'evolució del gel flotant és complex ja que la seva fosa depèn de molts factors com la temperatura de l'aigua i la salinitat, però també la intensitat de l'onatge ja que l'agitació de l'aigua que envolta el gel. En aquest terreny hi ha encara un llarg camí científic que recórrer i tal com va assenyalar Jorge Luis Valdés l'esport de la vela oceànica pot aportar dades molt valuoses: "El fet que tots els vaixells de la pròxima edició hagin de portar sensors de salinitat i temperatura ens donarà una visió bidimensional d'aquests paràmetres en una regió de l'sabem molt poc. Això, igual que l'objectiu "zero emissions" de la Barcelona World Race, és molt important i marca el camí a seguir en la relació entre l'esport i la ciència. Tots hem d'avançar junts i així aprofundir i conscienciar més."