La Direcció de Regata avança treball

Per als equips participants la Barcelona World Race pot durar només uns 90 dies al mar, però entre bastidors a la capital catalana la planificació per assegurar que la regata és segura, justa i comercialment viable, i que en tot el món la segueixen, es desenvolupa durant tot l'any, gairebé sense descans des que va acabar l'edició anterior. 

Articles NOV. 4, 2014 16:49

Quan la passada edició va finalitzar el procés de consulta va començar immediatament, i es van llistar un munt de noves idees i millores per a aquesta edició. Ara, a mesura que les setmanes van passant i s'acosta la sortida de la regata, molts d'aquests canvis i iniciatives es posen en pràctica. És una fase clau per a cada departament.

Els tres professionals que formen la Direcció de Regata acaben de reunir-se amb els navegants a la seu de l’FNOB. Ha estat una gran oportunitat per dialogar sobre algunes de les novetats que presentarà la regata en aquesta edició. Guillaume Evrard, assistent del director de regata, i que ja va treballar en la regata de 2010/2011, explica:

"75 dies abans de la sortida ha estat molt bo reunir-los a tots a Barcelona per parlar-los de seguretat i salvament, i nosaltres els vam explicar com treballarem, com seran els nostres torns perquè sàpiguen qui estarà pendent en cada moment i què poden esperar. Els detallem el pla de crisi i qui fa què. També hi va haver un bon briefing de SASEMAR, el servei de recerca i salvament marítim espanyol, i vam visitar la seva base de Barcelona. Allí els regatistes van poder fer una ullada a l'equipament de rescat i l'helicòpter. També vam tenir una presentació de Marcel Van Triest, el meteoròleg de la regata, que s'encarrega del tema dels gels juntament amb l'empresa CLS ".

Zona d'exclusió de gel

En aquesta edició de la Barcelona World Race no hi haurà portes de seguretat, com en la de 2010/2011. Llavors van servir amb èxit per evitar que els vaixells s'acostessin massa a la zona de gels, però van provocar que algunes unitats fessin un eslàlom pel Gran Sud. Aquesta vegada hi haurà una zona d'exclusió, que s'anunciarà el més aviat possible, tot i que estarà subjecta a canvis menors.

En paraules d'Evrard, "és com un gran polígon fet amb punts cada cinc graus, de tal manera que podem moure i organitzar-lo bé abans que les embarcacions arribin a la zona. En la xerrada amb CLS i Marcel els vam ensenyar com serà i com seguirem la posició dels gels durant la regata".

"La zona d'exclusió estarà més en el límit del gel, de manera que donarà més opció als patrons de navegar per on vulguin navegar. Els regatistes es van mostrar contents amb aquesta decisió. Durant les últimes regates hem provat diferents sistemes, però la clau és la mateixa, i és que no volem entrar per a res en una zona de gels. Aquesta és una solució que cal provar per veure si és millor que les portes de gel. Els patrons van demanar tenir els waypoints el més aviat possible, ho intentarem. No tindrem una bona idea de la situació del gel fins a 15 dies abans de la regata, i després caldrà anar controlant durant la competició. Establirem el límit bàsic sobre el 12 de desembre, crec, quan tenim el briefing amb els navegants. Després, durant la regata, podrem moure alguns punts de la zona d'exclusió".

"També hem tingut una presentació de Yann Groleau de Geovoile, la companyia que s'encarrega del seguiment dels vaixells i de les classificacions, extretes del tracking."

Per als participants i per al públic el posicionament s'actualitzarà quatre vegades al dia. La mateixa informació que reben els vaixells és la que veu el públic, però la Direcció de Regata i els MRCC (organitzacions de rescat i salvament) veuran l'actualització de les posicions cada trenta minuts.

Durant les sessions també s'han presentat el jurat internacional i les Instruccions de Regata, de les quals s'han aclarit alguns punts.

Motors sense segellar

"Aquest briefing ha estat força similar al que vam fer el 2010. Però aquí hem donat als navegants més oportunitat de prendre part en les decisions, en el sentit d'incloure'ls en el procés de presa de decisions. Per exemple, una proposta de Direcció de Regata i del Comitè de Regates és no segellar els motors. L'hem discutit amb els navegants, i al final hem decidit no segellar els motors. És una diferència respecte al briefing de l'última edició. Celebrar-lo ara, amb aquesta antelació, ha permès tenir els regatistes més concentrats".

També hi ha hagut una sessió de telemedicina, amb la doctora Belén Gualis, de l'Hospital Quirón Teknon de Barcelona, que s'encarrega de la cobertura mèdica de la regata.

"Per preparar el briefing vam estar un parell de setmanes, però a la vegada vam avançar treball per a la regata. En l'equip cada un té unes tasques assignades. Hubert Lemonnier s'encarrega de la comunicació amb les estacions de salvament de les àrees en les quals la regata entra i de les àrees de les quals procedeixen els participants. Contactem amb ells i els expliquem com poden seguir les posicions i quan ens posarem en contacte amb ells de nou".

Com en altres regates similars, hi ha un web dedicat per als serveis de rescat, d'accés restringit. Amb això s'ofereix informació precisa als serveis de salvament, tan ràpid com sigui possible en el cas d'una emergència. Tindrà tota la informació i imatges dels vaixells i els navegants, inclosa la seva història clínica.

"Estem contactant amb totes les estacions de MRCC, el que és un treball ardu", comenta Evrard.

Jacques Caräes, director de regata, està definint el pla de crisi. Tracta directament amb la direcció de l’FNOB per ajudar els diversos projectes, que estan en diferents fases de preparació, i per intentar assegurar que tots els equips estan a punt per a la sortida de la Barcelona World Race, el 31 de desembre.

Sense passar per l'estret de Cook

Evrard és el responsable de la relació amb Geovoile i del lliurament de les classificacions. I entre els tres treballen en les Instruccions de Regata, el Reglament, el Mesurament i les modificacions a l'Anunci de Regata, juntament amb l’FNOB.

El gran canvi en el recorregut per a aquesta edició és que no passa per l'estret de Cook. El recorregut és per tant més curt que el 2010, en unes 2.000 milles, el que representa uns sis o set dies menys a la velocitat mitjana d'un IMOCA 60. Algunes estimacions apunten que el guanyador podria acabar la volta al món en uns 80 dies.