En solitari i en doble, dues maneres semblants, però no iguals, de navegar

És com si naveguessis sol, però no estàs sol. És com anar amb tripulació, però normalment navegues sense ningú més. És una contradicció? Ho sembla, però no ho és. La navegació oceànica en doble és un món potser semblant, però en cap cas idèntic, a les altres dues maneres de navegació, la navegació en solitari i la navegació amb tripulació completa. Per això va néixer la Barcelona World Race, i per això aquesta regata al voltant del món sembla destinada a l’èxit. Els que l’han correguda hi volen tornar; i molts dels navegants oceànics que encara no s’han enfrontat a aquest repte es moren de ganes de fer-ho.

Articles JUL. 25, 2012 01:00

Si algú demana què té la navegació en doble que atreu tant els millors patrons en solitari com regatistes bregats en la Volvo, la resposta és tan variada com navegants preguntem. Per uns, es tracta d’una navegació en solitari en què pots descansar i tens l’avantatge de no sentir-te completament sol; per d’altres, és un repte radicalment diferent, el de construir un equip que no sigui només la suma de dues individualitats, sinó la multiplicació de les possibilitats dels dos tripulants; n’hi ha que consideren que la navegació en doble és com la navegació amb tripulació completa, amb la diferència que hi ha menys mans per fer la feina…
 
 Si mirem els barcos que van participar en la primera Barcelona World Race, aparentment són els mateixos que trobem a la sortida d’una Vendée. Tots són Open 60’ de la classe IMOCA, preparats per a la navegació en solitari. Sí, és veritat que en alguns podem trobar-hi petites diferències amb els barcos que surten en la Vendée (tant a la coberta, per adaptar-la al treball simultani dels dos tripulants en els moments més delicats, com a l’interior, per permetre l’estiba del menjar per als dos membres de la tripulació durant tota la volta al món, i la presència de dues persones a bord), però és una qüestió de detalls.

A dos, se fuerza más el barco

En doble es força més el barco

Tornem, doncs, al punt de partida. Si els barcos són bàsicament els mateixos i molts dels patrons també, quines diferències hi ha entre la volta al món en solitari i la volta al món en doble?
 
 "La navegació en doble és físicament més dura, perquè normalment fas més maniobres; en canvi, la navegació en solitari és més mental, canvies menys sovint. Per exemple, quan canvies una vela en solitari, has d’estar molt segur de no equivocar-te", comenta Alex Thomson, que va acabar segon en la primera Barcelona World Race i que no amaga el desig de tornar a ser l’any que ve a la línia de sortida de Barcelona.

En això semblen coincidir gairebé tots els entrevistats: en la navegació en doble forces més el barco. Javier Sansó, Bubi, reconeix que en el Mutua Madrileñavan deixar hissat deu dies seguits un spi que no hagués dubtat a arriar si hagués navegat en solitari: "Anàvem al límit del pilot automàtic. En solitari s’hagués hagut de reduir drap, però com que érem dos, vam portar la canya sense parar durant deu dies, en tirades de quatre hores cadascú".
 
 Això significa que el material pateix més desgast i que es multipliquen les possibilitats d’avaries i ruptures? No necessàriament: "El material pateix molt durant les maniobres, i les maniobres en solitari són molt més llargues que navegant en doble. Mentre agafes un ris a la major, per exemple, la vela està flamejant i això la desgasta molt. Com que entre dos la maniobra es fa molt més ràpid, en la navegació en doble es desgasta menys, tot i que es forci més", explica Guillermo Altadill, patró de l’Estrella Damm, amb sis voltes al món al darrere. "El que forces de més navegant en doble ho guanyes en fiabilitat i control perquè a bord hi ha dues persones", conclou Albert Bargués, patró de l’Educación sin Fronterasen la primera edició de la Barcelona World Race.

Dormir profundament: la gran diferència

Dormir a pierna suelta: la gran diferencia
La segona gran diferència entre una volta al món en solitari i una altra en doble, i en això coincideixen tots els interrogats, és la gestió del cansament. Amb una altra persona a bord, es dorm més i millor. És clar que aquest millorés molt relatiu: ningú no pot esperar descansar en un Open 60 al mig d’un temporal com si estigués en un llit king sized’un hotel de cinc estrelles. Al moviment, les acceleracions i desacceleracions del barco s’hi afegeix un soroll que pot ser ensordidor, perquè el buc de fibra de carboni actua com una veritable caixa de ressonància.

"Quan navegues en doble, a l’hora de dormir dorms; en canvi, quan navegues en solitari, mai no dorms de veritat", diu Thomson. "Dorms molt bé les teves quatre a sis hores cada dia, i això és fonamental", comenta Sansó, per qui "l’estrès d’un solitari d’anar a dormir sense que ningú vigili a coberta és brutal". Sébastien Josse, company de Vincent Riou en la primera edició de la Barcelona World Race, afegeix: "En doble vas més ràpid i et canses menys, perquè quan dorms, dorms de veritat. A més a més, l’hora d’anar a dormir no depèn tant de la meteorologia, i per això és menys freqüent arribar a un estat d’esgotament total". Jean-Pierre Dick, guanyador de la primera edició de la Barcelona World Race, en canvi, no coincideix amb aquesta visió segons la qual la navegació en doble és menys cansada que la navegació en solitari. Després de dir que al seu parer el cansament "és més o menys equivalent" en un tipus de navegació que en l’altre, confessa obertament que va acabar la Barcelona World Race més esgotat que la Vendée Globe que havia disputat dos anys abans.

Problemes de convivència

Capítol apart mereix la relació constant de dues persones durant uns tres mesos. Vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana, durant més de 12 setmanes seguides, cada participant no veu ningú més que el seu company, amb qui, a més a més de la feina, el cansament, les dificultats i el menjar liofilitzat, ha de compartir un espai vital que segurament no arriba ni a 10 metres quadrats. Per Sébastien Josse, "aguantar l’altre és el més dur" d’una volta al món en doble, tot i que deixa clar que ell mai no va estar tip del seu company de fatigues. "S’ha d’anar amb compte amb la manera de viure, perquè un no està sol. S’han d’establir unes normes i respectar-les", afegeix el patró francès, amb una Vendée i una Volvo com a patró al darrere i que, amb el seu company Vincent Riou, va encapçalar la classificació de la Barcelona World Race fins que la ruptura del pal va forçar la retirada del PRB.
 
 Albert Bargués també posa de relleu que no es pot córrer una regata en doble com si fossin dos solitaris que coincideixen a bord: "Dura, la convivència? No, pot ser dura, però també pot ser meravellosa. És el més bonic de l’ésser humà. El que és important, això sí, és compartir valors. Navegar en doble no és la suma de dos navegants solitaris. Jo en la Barcelona World Race vaig aprendre a conviure i vaig incrementar la capacitat d’acceptació, tant durant la volta al món com en la introspecció posterior".
 
 Per Dick, en aquesta regata la tripulació és un element clau. Des del seu punt de vista, la gestió de la relació de la parella ha de ser una de les principals ocupacions del patró. El resultat de la seva gestió segur que va ser bo perquè, a més de guanyar la primera Barcelona World Race, no descarta repetir amb el mateix company, Damian Foxall, en la propera edició.
 
 "En definitiva, són relacions de parella. Parlar d’això és com donar una conferència sobre el matrimoni. Les baralles, o les discussions, s’arreglen afluixant. Si no estàs disposat a afluixar, no t’embarquis en una regata a dos, assegura el doctor Nando Muñoz, metge de l’organització de la Barcelona World Race, amb dues voltes al món al darrere i navegant d’altura en doble aficionat.
 
 Una mala relació a bord pot influir negativament en el rendiment del barco durant la competició, igual que passa en un vaixell amb tripulació completa. Un barco feliç sempre és més ràpid que un barco amb males cares. De tota manera, el mateix Muñoz deixa clar que els participants de la Barcelona World Race "són professionals que cobren per fer una feina, i per fer-la bé. Se suposa que hi van a treballar, no a casar-se, i per això les emocions s’han de deixar a casa. La convivència pot ser difícil, però no cal que es facin petons. També han de tenir clar que no poden ser rivals".
 
 Alex Thomson, en canvi, no veu cap problema de convivència a bord, per molt reduït que sigui l’espai: "És millor que estar sol; sempre tens algú amb qui parlar i és més divertit", sentencia el patró de l’Hugo Boss.

Solitario y a dos, dos formas parecidas, pero no iguales de navegar

Les preferències

És millor donar la volta al món en solitari o en doble? És difícil aconseguir que els navegants oceànics es defineixin amb claredat. En general, eviten la resposta com un nen a qui se li pregunta si estima més el pare o la mare. Però hi ha excepcions. El patró de l’Hugo Bossno se n’amaga: "Prefereixo la navegació en doble". En canvi, Javier Sansó, Bubi, es decanta per la navegació en solitari sense pensar-s’ho ni un moment: "Navegar sol és incomparable; tant si poses dues persones a bord com si n’hi poses cinc, és com anar amb una tripulació completa". Però tampoc no deu ser tan dolent navegar a dos quan el patró mallorquí també somia en la seva segona Barcelona World Race. I alguna empremta devia deixar-li quan tots recordem com va saber transmetre’ns l’experiència a bord del Mutua Madrileñaen la primera edició de la regata, en companyia de Pachi Rivero.
 
 La majoria, però, prefereixen no decantar-se per una modalitat o per l’altra. De fet, en totes dues naveguen, que és el que més els agrada fer. I el que més atrau aquests navegants de volta al món és la possibilitat de tornar a llançar-se pels inhòspits oceans australs, al regne dels albatros i dels temporals quasi permanents. Allà, en solitari o en doble, se senten íntimament units a la immensitat de la mar i de la natura. Allà és on se senten plenament realitzats. Per allà navegaran els qui participin en la pròxima Barcelona World Race.