Els OFNIS, durs com el gel i ... a tot arreu

Les col · lisions amb els Objectes Flotants No Identificats (OFNIS) han demostrat ser un perill per a la navegació a vela que s'ha posat de manifest de manera creixent en les regates oceàniques en forma de nombrosos accidents i abandonaments. Són una realitat que està relacionada amb el deteriorament del medi marítim i que s'aparella amb el problema del gel pel que fa al desenvolupament de sistemes de detecció. En aquest article repassem els incidents més significatius, la vulnerabilitat dels moderns vaixells oceànics i els sistemes tecnològics de seguretat en què s'està treballant.

Articles GEN. 26, 2013 01:00

"Vaig sentir un fort soroll a proa d'on estava, crec que va ser una cosa que va xocar contra la quilla o contra l'orsa. Vaig sentir diversos sorolls més suaus a mesura que - el que fos-colpejava sota el casc i un soroll final quan va xocar amb el timó i el hidrogenerador." Aquestes paraules d'Alex Thomson durant aquesta Vendée Globe 2012/13 descriuen els moment d'incertesa i tensió que molts navegants oceànics han passat en impactar amb el que s'anomena un OFNI (Objecte Flotant No Identificat). Alex navegava a més de 20 nusos en el moment de la col·lisió, però va poder reparar i continuar, però molts dels que han patit una experiència similar no van poder acabar la regata. Aquest ha estat el cas de Bernard Stamm qui, després de la col·lisió amb un objecte desconegut, es va quedar sense l'únic hidrogenerador que funcionava en el seu Cheminées Poujoulat, veient-se obligat a rebre ajuda en forma de gasoil.

Container a la deriva

Poques setmanes abans, Jérémie Beyou havia vist com la seva quilla quedava seriosament danyada després de xocar amb un objecte i Vincent Riou destrossava 1 outrigger després de topar amb una boia a la deriva. Una mica més tard, Bubi Sansó va tenir també una col · lisió, encara que molt més afortunada que els seus companys, el 9 de desembre el navegant mallorquí reportava: "Avui he topat amb un objecte que no he pogut veure però sí escoltar. He vist en el meu deixant una peça taronja flotant. De seguida he pensat que era un timó trencat però al final crec que ha estat una de les tapes que té la quilla sota el casc perquè tingui menys resistència a l'aigua. De seguida que hi hagi una encalmada em tiraré a l'aigua a veure on ha estat l'impacte. Ho he mirat amb l'endoscopi però no arribo a veure bé la unió casc-quilla. El vaixell no té cap vibració estranya ni ha reduït la velocitat. També hi ha la possibilitat que hi hagi xocat amb una peça flotant de color taronja." En el moment d'escriure aquest article, amb el MACIF a uns centenars de milles de l'arribada, la Vendée Globe 2012/13 presenta un balanç de tres retirats per col·lisió amb un OFNI. Menció a part mereixen els abordatges a pesquers, que han costat la regata a Kito de Pavant i Louis Burton, però aquest és un altre tema que mereix un altre article. 

Una causa de dramàtics accidents 

Colgado de un improvisado arnés

A la llarga història de la volta al món en solitari els contratemps amb objectes sòlids a la deriva al mar es compten per desenes i superen amb escreix als incidents amb gels que no han passat d'ensurts afortunadament sense conseqüències. El problema ha anat creixent les últimes dècades i sembla haver-se ja establert com una amenaça constant en la navegació a vela. En la passada Vendée Globe 2008, també van ser tres els patrons que van haver d'abandonar després de la col·lisió amb un OFNI: Unai Basurto i Jean-Pierre Dick, per trencament d'un timó, i Jean Le Cam per pèrdua del bulb, un accident que li va fer bolcar i va posar en perill la seva vida fins que va ser rescatat per Vincent Riou. A la mateixa regata, Roland Jourdain va perdre la quilla del Veolia Environnement després de la col·lisió amb un cetaci i es va retirar a les Açores, mentre que Marc Guillemot va patir el mateix contratemps encara que va poder arribar amb el Safran a Les Sables d'Olonne navegant sense quilla. Si s'inclou el cetaci de Jourdain (aquest és un tema a part a abordar en un futur article), en aquella edició van haver 4 abandonaments per col·lisions, una xifra que entra en competència amb la de les ruptures de pal que van ser sis. Les proporcions semblen mantenir-se més o menys igual ja que el 2008 van prendre la sortida 30 vaixells, mentre que 20 ho han fet en aquesta.

Un historial semblant quant als incidents, encara que no en nombre relatiu d'abandonaments, el trobem a la Barcelona World Race. En la primera edició del 2007, l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Jonathan McKee va patir danys que després a Ciutat del Cap van ser irreparables. Al Pacífic Sud, Jean-Pierre Dick i Damian Foxall van haver de reparar una pala de timó en plena navegació (veure foto 1) i millor sort van tenir Dominique Wavre i Michèle Paret després de topar amb un objecte a l'Atlàntic Sud: "Hem sentit un 'bang' i de seguida hem amollat les veles - va explicar Dominique - Tot estava en ordre i mirem la quilla amb l'endoscopi: falsa alarma, respirem alleujats." I en la passada Barcelona World Race 2010/11 tots recordem l'espectacular reparació a càrrec d'Iker Martínez i Xabi Fernández a bord del MAPFRE després que una de les seves orses quedés seriosament danyada després d'una col·lisió (veure foto 2). També va ser probablement un OFNI el que va danyar la crash box del Foncia de Michel Desjoyeaux i François Gabart, obligant-los a recalar a Recife. 

Iker Martínez y Xabi Fernández

Però mentre aquests accidents queden un tant diluïts en el context de la informació que generen les regates oceàniques, n'hi va haver un que va deixar en evidència el problema de manera impactant: l'abandonament del primer intent del Banque Populaire V d'aconseguir el Trofeu Jules Verne a càrrec de Pascal Bidégorry el 2011. El maxi-trimarà, en el que el navegant era l'espanyol Joan Vila, va xocar amb un OFNI al Gran Sud quan navegava a ni més ni menys de 37 nusos. L'impacte va destrossar una de les orses i va danyar la caixa del flotador impedint que el Banque Populaire V continués amb possibilitats de rècord (veure foto 3), però, com Pascal va declarar, els danys van poder haver estat pitjors en el cas que l'objecte es hagués estavellat contra el casc central ja que l'energia desencadenada en un xoc a aquesta velocitat és enorme. 

I si ens remuntem a les travessies de l'Atlàntic, van ser lamentablement famoses les vies d'aigua sofertes a la Transat Jacques Vabre del 2009 per l'Hugo Boss d'Alex Thomson i Ross Daniel que va topar amb un OFNI, i la de Bernard Stamm i Jeff Cuzon, qui van haver de ser rescatats per un helicòpter en la passada edició de 2011 després d'una col·lisió a la proa del Cheminées Poujoulat, que va quedar semienfonsat encara que va poder ser remolcat després fins les Açores. 

La fragilitat d'un veler de regates 

Daños en la orza del maxi-trimarán Banque Populaire V

Els moderns velers de regates oceàniques són extremadament vulnerables als impactes amb objectes sòlids que suren al mar. Més enllà de les possibles vies d'aigua al casc, hi ha l'exposició constant dels apèndixs com la quilla, les orses i les pales de timó que formen un front que abasta la pràctica totalitat de la màniga de l'embarcació. 

L'aparició dels timons penjants per la popa amb pales abatibles obeir en gran part a aquest problema, ja que les col·lisions en les timoneries tradicionals, amb els eixos travessant el casc, podia causar - i de fet havien causat - greus vies d'aigua. Després de desenvolupar-se en la Classe Mini, va ser Michel Desjoyeaux el primer que ho va instal·lar en un IMOCA Open 60, va ser en el PRB a la Vendée Globe 2000/01. En aquella regata, Desjoyeaux va presentar un sistema de pales que podien ser substituïdes per una part de les orses, el que permetia portar un parell de recanvi per tenir una notable seguretat quant a reposició d'apèndixs. 

La primera generació de pales abatibles solucionar els problemes de perill de dany estructural, però elles mateixes eren fràgils i el seu sistema de "fusible" en cas d'impacte no acabava de funcionar bé, tot i que els sistemes s'han perfeccionat notablement en els nous dissenys. No obstant això, un nou taló d'Aquil·les ha aparegut en els vaixells de regata oceànica: els hidrogeneradores, un nou parell d'apèndixs cada vegada més importants en la carrera per l'estalvi energètic i encara més vulnerables als OFNI i tan determinants en un abandonament com poden ser-ho les pales o les orses (recordem el cas de Bernard Stamm citat més amunt). 

Colgado de un improvisado arnés

Poc poden fer els navegants per evitar aquestes col·lisions. D'altra banda, molts dels OFNIS són pràcticament impossibles de detectar ja que estan semisubmergits i en moltes ocasions tot just sobresurten uns pocs centímetres de l'aigua, com és el cas dels bidons o contenidors inundats. 

El primer intent tecnològic per detectar objectes per la proa del propi vaixell del navegant va ser el de la càmera infraroja del Safran de Marc Guillemot a la Vendée Globe 2008/09 (veure foto 4). El sistema es basava en una anàlisi a l'ordinador de bord de les imatges obtingudes per la càmera mitjançant un programari que disparava una alarma en el cas d'una imatge sospitosa. L'experiència no va acabar de ser del tot satisfactòria a causa de la complexitat del desenvolupament del programari necessari que encaria notablement la seva implementació. Vincent Riou va provar un sistema similar durant uns mesos abans d'aquesta Vendée Globe, instal·lant la càmera amb un estabilitzador en un penjador de quatre metres d'altura a la proa del seu PRB, però els 10.000 € de cost de l'aparell més la fragilitat de la seva instal·lació i el cost afegit del desenvolupament del programa li van fer desistir. 

No obstant això, no hi ha dubte que per al futur les solucions vénen de desenvolupaments mixtes de detecció per satèl · lit i amb sistemes de bord que englobin conjuntament el problema dels gels i els objectes flotants. 

D'on provenen els OFNIS?

Hi ha dues principals fonts de OFNIS: les naturals, com els troncs arrossegats per les avingudes dels rius, i les originades per l'activitat humana que són els casos més freqüents. S'estima que els vaixells amb contenidors perden prop de 10.000 contenidors a l'any, usualment durant les tempestes, després hi ha els bidons i altres objectes que es llancen irresponsablement a la mar, tant des de terra com des dels vaixells; cal afegir-hi les restes de naufragis i les boies a la deriva arrencades per temporals. 

La cámara infrarroja instalada en el palo del Safran

Aquest problema enllaça directament amb el de la contaminació marina per altres deixalles sòlides com el gran problema dels plàstics i de les xarxes a la deriva que causen estralls en la fauna marina. A la propera taula rodona que s'oferirà en directe en streaming des d'aquest web, Jorge Luis Valdés, científic de Intergovernmental Oceanographic Commission de la UNESCO, tractarà del tema juntament amb el navegant Joan Vila i el meteoròleg Marcel Van Triest

Santi Serrat