De Barcelona a Gibraltar - La incertesa mediterrània

Els trams mediterranis –de Barcelona a Gibraltar i, de tornada, de Gibraltar a Barcelona– diferencien la Barcelona World Race de la resta de les regates al voltant del món. El Mediterrani Occidental és una zona la meteorologia de la qual pot causar problemes tàctics impredictibles.

Articles JUL. 25, 2012 01:00

El vessant occidental del mar Mediterrani és una de les regions més complicades des del punt de vista meteorològic. Les estadístiques climàtiques mostren que les dues terceres parts de les depressions que circulen pel Mediterrani es formen en la seva part occidental. Certament, les seves aigües temperades i les seves condicions climàtiques són les més afavoridores perquè això passi.

El principal problema que han de superar els navegants entre Barcelona i Gibraltar és un règim de vents la predicció dels quals s’escapa amb bastanta freqüència als models numèrics actualment vigents amb què es confeccionen els mapes meteorològics. Tot i que en l’última dècada s’ha avançat molt, el Mediterrani, un mar petit, rodejat de costes d’orografia abrupta i amb abundants carenes muntanyoses a prop, segueix generant situacions locals que sorprenen els navegants i provoquen daltabaixos en la classificació de les regates. En la darrera Barcelona World Race es va poder comprovar en diverses situacions. La primera va ser després de la sortida de Barcelona amb el dilema del pas d’Eivissa, que es va resoldre a favor dels que van optar per deixar l’illa a l’est, davant dels que se’n van anar cap a la costa peninsular amb l’esperança de trobar-hi brises tèrmiques que els ajudessin. Els ordinadors de bord no van donar una opció clara a ningú, i els que van decidir acostar-se a Alacant potser haguessin tingut èxit si hagués estat el mes de juliol i no el novembre, perquè a la tardor les brises tèrmiques són molt més impredictibles, i dèbils, que a l’estiu o la primavera.

Un altre exemple d’aquesta incertesa el trobem també en la situació que es va donar el dia de la sortida de la regata, l’11 de novembre, a Barcelona. La brisa tèrmica, el garbí, que va saltar un quart d’hora abans de la sortida, no va ser previst pels experts, sobretot després que la setmana prèvia a la sortida a Barcelona estiguessin bufant vents molt fluixos. Aquest garbí es va comportar com un vent estiuenc i va acompanyar la flota fins a la boia de Sitges, desapareixent a la posta del sol, deixant els participants amb una primera nit al mar extraordinàriament lenta i agafant l’Educación sin Fronterasabans de virar la boia en una gran encalmada davant la costa de Garraf.

Tramuntana, greg l Levant, Ponent…

Tramonte
01_mag_meteo_box1_2_levante_simpletop

La tramuntana, el gregal, el llevant i el ponent són les situacions isobàriques més comunes al Mediterrani Occidental. La situació atmosfèrica que origina la tramuntana (figura 1) sol ser de transició entre la del nord-oest i la del nord-est, i a l’hivern gairebé no dóna temps a observar-la perquè dura molt poc. El descens de la temperatura de l’aire és notori i les condicions més dures es troben a l’altura del cap de Begur i s’estenen fins a la costa nord de Menorca. La situació que genera el gregal sol ser una evolució de l’anterior de tramuntana, en la qual la borrasca s’ha desplaçat cap a Itàlia. El gregal es produeix quan l’anticicló de les Açores agafa forma ovalada, estenent-se fins a les illes britàniques, mentre una borrasca se situa al Mediterrani, cap a Itàlia. L’aire que arriba és molt fred i sec; per això el més freqüent és que els núvols que origina siguin poc espessos i per tant les precipitacions, escasses. Les situacions solen durar de 3 a 5 dies, i després segueixen uns dies de temps estable, amb mar de fons.

El llevant és el vent més important per la seva transcendència meteorològica i climàtica en tota la costa mediterrània. Es considera llevant el vent que bufa del sector Est, dins de l’angle comprès entre els 80º i els 100º. Apareix (figura 2) quan hi

01_mag_meteo_box1_3_ponient_simpletop
ha un anticicló al nord d’Espanya, més o menys oval, i una zona de baixes pressions al nord d’Àfrica. La freqüència del llevant és, en conjunt, moderada.

Pel que fa al ponent, o vent de l’oest, és poc freqüent al Mediterrani i el trobem gairebé exclusivament a l’hivern. Qualsevol borrasca que passi per França cap a l’est produirà ponent al Mediterrani, però aquest només té importància si hi ha unes quantes borrasques consecutives (figura 3). En aquests casos, el vent de l’oest es manté uns quants dies. A les costes balears origina de forta maror a maregassa; no acostuma a originar pluges, sinó que arriba sec i càlid per l’efecte foehn, originant una forta pujada de temperatures a tota la costa del llevant peninsular.

Les 530 milles de Barcelona a Gibraltar també tenen en el tram final, al mar d’Alboran, una altra zona complicada. Les condicions més difícils són de ponent a l’anada i de llevant a la tornada. En la Barcelona World Race 2007/08 es van donar totes dues, però el ponent de l’anada va ser suau. En tots dos casos la millor opció es anar fent bords a prop de la costa andalusa. En el cas d’anar a Gibraltar amb ponent, el vent ofereix un angle més bo per passar l’estret si un s’hi acosta des del nord; en el cas d’un vent dur de llevant, com el que van tenir els quatre primers barcos de la Barcelona World Race, els bords prop de la Costa del Sol permeten navegar amb condicions més manejables de vent i mar.

La situació meteorològica més dura que es pot trobar al Mediterrani Occidental la primera meitat de l’hivern és el temporal de llevant, que pot arribar a ser especialment dur al llarg de tota la costa est de la península Ibèrica, sobretot en l’aproximació al cap de Gata. De tota manera, el llevant impulsaria els 60 peus en un través molt ràpid en aquest primer tram i després, al mar d’Alboran, els faria arribar a l’estret de Gibraltar en un temps rècord. El règim de llevant té l’avantatge que és el que es pot predir més bé, perquè respon a una situació isobàrica molt determinada.