Atu i els ciclons tropicals

Els ciclons tropicals són sistemes de tempestes que es generen al voltant d'un centre de baixa pressió i que produeixen forts vents i abundants pluges. Com indica el terme cicló, tenen una rotació en el sentit contrari al de les agulles del rellotge a l'hemisferi nord i en el sentit de les agulles del rellotge a l'hemisferi sud. S'originen en zones tropicals i depenent de la seva força i localització, també pot anomenar-se depressió tropical, tempesta tropical, huracà, tifó o simplement cicló.

Articles JUL. 25, 2012 16:21

Els ciclons tropicals són fenòmens meteorològics que poden produir vents extremadament forts amb onades de grans dimensions, desordenades i de rumbs molt variables. Tornados, pluges torrencials i enormes maregasses en àrees costaneres són altres de les seves conseqüències. Es desenvolupen sobre extenses superfícies d'aigua càlida i perden força quan penetren a terra o, com en el cas d'Atu, es mouen sobre aigua a menys temperatura que la que els va originar.

Aquests sistemes funcionen pel que es coneix com a nucli càlid, on es produeix l'expulsió de grans quantitats de calor de vaporització que s'eleva i provoca una important condensació de vapor d'aigua. Aquesta calor es distribueix verticalment al voltant del centre de la tempesta de manera que, a qualsevol altitud (excepte prop de la superfície, on la temperatura de l'aigua dictamina la temperatura de l'aire) el centre del cicló sempre és més càlid que al seu voltant.

Les principals parts d'un cicló són l'ull, la paret de l'ull i les bandes plujoses. Normalment, l'ull es troba lliure de núvols i la temperatura és càlida, augmentant en altura. El mar, en canvi, pot ser extremadament violent. L'ull és de forma circular i pot tenir de tres a 370 quilòmetres de diàmetre.

La paret de l'ull és l'àrea d'activitat tempestuosa que limita el centre del cicló. Es caracteritza per una nuvolositat simètrica molt densa (Central Dense Overcast, CDO), cosa que determina que l'ull sigui perfectament circular. En aquesta zona els vents assoleixen les màximes  velocitats, els núvols l’altura més gran i la precipitació és més intensa. Quan la paret de l'ull s'afebleix, el cicló tropical, també; i la pressió al centre augmenta.

Les bandes plujoses són zones de precipitació i tempesta que giren ciclònicament cap al centre. Les ràfegues de vent són fortes i les màximes precipitacions solen produir-se per àrees que s'alternen amb altres zones de temps relativament calmat entre elles.

Atu, el cicló de Vanuatu

Atu, que deu el seu nom a l'arxipèlag de Vanuatu, on va néixer la setmana passada, està situat 400 milles al nord-est d'Auckland i té unes 300 milles de radi. En l'actualitat s'està afeblint i aviat es convertirà en una tempesta tropical. La profunda convecció tropical i les tempestes associades han perdut força en les últimes 24 hores, així que es dedueix que el fenomen ha entrat en una transició. Malgrat aquesta reclassificació, la depressió creada encara produirà forts vents sostinguts de 35-45 nusos amb ràfegues de 55, acompanyades de mar confús i onades de 10 metres mentre es desplaça al sud-sud-est.

Per tenir una idea de la importància d'aquesta gran depressió, només cal dir que el model de previsió meteorològic europeu calcula per al dia d'avui una pressió de 964 mil·libars en el seu ull mentre el model americà la xifra en 984 mil·libars. Els vents que s’hi generen es veuen incrementats, a més, per un gradient isobàric molt important, de 20 a 35 mil·libars, segons cada model, en les 300 milles que van de l'exterior al centre d'Atu.