Vell marí

Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora 
Família: Phocidae
Nom científic: Monachus monachus
Nom comú: foca mediterrània o vell marí

vell marí Miguel Angel Cedenilla CBD-Habitat

Vell marí

La foca mediterrània o vell marí és l’únic fòcid que es troba a la Mediterrània. La seva distribució era no només la Mediterrània, sinó també la mar Negra, l’Estret de Gibraltar fins al Senegal i els arxipèlags de les Canàries, Açores i Madeira.

En l’actualitat, el vell marí és una de les deu espècies més amenaçades a nivell mundial i només hi ha poblacions més o menys viables a Grècia, Turquia, Marroc i Mauritània. S’estima que la població total arriba a uns pocs centenars d’exemplars.

La foca mediterrània viu en grup, té cos en forma de torpede amb el cap petit i el morro amb pèls llargs com si fossin bigotis, quasi no té orelles i presenta les potes molt curtes, amb una membrana que uneix els dits. Pot arribar a mesurar 3 m de llarg i pesar més de 300 kg. Les cries, en el moment de néixer, presenten una taca blanca al ventre que és pròpia de l’espècie. És típic de les foques que posseeixin quatre incisius i dos parells de mamelles i no un de sol. A més, aquestes sofreixen un procés de muda en el qual els cauen trossos sencers d’epidermis amb els pèls adherits. Les seves capacitats d’immersió són molt limitades, només de 7 o 8 minuts i fins a 70 metres de fondària.

El vell marí s’alimenta de peixos i pops. Sovint busca l’aliment entre les xarxes de pesca cosa que ha fet que des d’antic els pescadors l’hagin perseguit. Aquesta ha estat la principal causa de desaparició del vell marí de les costes de la Mediterrània, sense oblidar la urbanització massiva del litoral, la gran quantitat de tràfic marítim i moltes altres causes que hi han influït.

Per saber més
 
www.cbd-habitat.com
www.focamonje.es