Catxalot

Reino: Animalia
Filo: Chordata
Clase: Mammalia
Orden: Cetacea
Familia: Physeteridae
Nombre científico: Physeter macrocephalus
Nombre común: cachalote

catxalot_marco_cortesi

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Família: Physeteridae
Nom científic: Physeter macrocephalus
Nom comú: catxalot

El catxalot és un cetaci cosmopolita tot i que hi ha diferències de distribució entre els diferents components de la població, així els mascles sexualment madurs es troben tant en aigües tropicals com polars, mentre que les femelles i els mascles immadurs troben el seu límit de distribució als 40º-50º N. Pot arribar a mesurar 20 metres de llarg, és de color gris fosc tirant a negre. La seva silueta resulta característica, amb un cap molt gros que pot arribar a ser un terç de la llargada total, on trobem el cervell més gran del món, d’uns 8 kg.

La bufada del catxalot és única i sorollosa, arribant als 15 metres i sortint amb un angle de 45º respecte l’eix central de l’animal, degut a que l’espiracle es troba desplaçat al costat esquerre.

Aquest cetaci és un animal d’estratègia pelàgica però és fàcil de veure en zones properes a la costa, sobretot en aquelles en què la plataforma continental és molt petita. Es capbussen durant 20-50 minuts i poden arribar als 1000 metres de fondària, el que fa que es puguin alimentar tant de preses que es trobin a la superfície com al fons. La seva dieta està basada en peixos i cefalòpodes, entre els quals destaca el calamar. Les femelles, per exemple, s’alimenten únicament de calamars.

La reproducció del catxalot es dóna a la primavera i la gestació dura 16 mesos. La cria que neix sol mesurar 4 metres i s’alleta durant sis anys. En el moment de la reproducció, el catxalot acostuma a formar un grup d’un o pocs mascles reproductors i entre vint i trenta femelles amb cries i, un nombre variable d’individus immadurs.

Es pot considerar que l’home ha estat històricament la major amenaça d’aquesta espècie, ja que era objectiu de la indústria balenera fins fa pocs anys. Des del segle XVII ja eren cotitzats pel seu greix, les dents de marfil i l’ambre gris. Als budells del catxalot es troba aquest ambre gris, format per concrecions esfèriques provinents dels becs dels calamars que ha ingerit i que s’utilitzen, un cop purificat, com a fixador d’olors en l’elaboració de perfums.