Escala de Douglas

Escala de Douglas

L'Escala de Douglas és una escala que classifica els diferents estats de la mar en 10 graus prenent com a referència la grandària de les ones. Va ser creada pel vicealmirall anglès Henry Percy Douglas el 1917 quan dirigia el Servei Meteorològic de l'Armada Britànica.

L’Escala de Douglas recull els diferents estats del mar segons els vent que bufa. Quan aquest bufa sobre la superfície del mar origina ones a nivell local que formen un mar de vent. Quan el vent augmenta, la superfície de l’aigua comença a rissar-se, originant ones petites de fins a una longitud d’ona de 4cm. A mesura que el vent va bufant, les ones van creixent fins a 10-50 cm d’alçada amb longituds d’ona de 3 a 12 m, és el que anomenem marejol. Quan els vents arriben a velocitats de 60km/h es pot generar maregassa amb ones de varis metres d’altura.

En canvi, el mar de fons o onatge distant és l’originat per una tempesta distant, la qual genera un onatge molt uniforme i les ones que el formen són llargues.

Cada país ha adaptat l’Escala de Douglas als noms tradicionals que descriuen els diferents estats del mar.