Cap de la Bona Esperança o de les tempestes

Cap de la Bona Esperança o de les tempestes

El cap de les Tempestes, com també es coneix el cap de Bona Esperança, respon millor a la seva reputació durant els mesos hivernals australs, de l’abril al setembre. No obstant això, sempre és possible veure en aquesta part del planeta onades de més de quatre metres i vents que, amb freqüència, superen els 30 nusos. La zona més perillosa és el banc d’Agulhas, on són habituals els temporals i on dominen els mars creuats i perillosos.

De fet, el cap de Bona Esperança no és el límit meridional del continent Africà. El títol li correspon en realitat al cap d'Agulhas, nom que li van donar els mariners portuguesos a causa de les moltes esculleres, fines i afilades que hi van trobar i que van estar a punt de fer-los naufragar.

Al segle XV, quan navegar pel Mediterrani per anar a Orient a buscar sedes i espècies era molt perillós a causa dels atacs dels vaixells de l’imperi Otomà i dels pirates barbarescs, els portuguesos van buscar una ruta alternativa per arribar a les Índies. Vorejant la costa africana, Bartolomé Díaz va arribar a l’actual cap de Bona Esperança el 1488. En un primer moment es va anomenar cap de les Tempestes, però Joan II de Portugal li va donar el seu nom actual perquè tenia l’esperança de trobar un bon pas que el portés cap a les Índies. El 1497, Vasco de Gama el creuà per primera vegada en la seva recerca de les Índies.