Residus al mar

Residus al mar

L’ésser humà utilitza el mar com un gran abocador que sembla que s’empassi les escombraries. Aquests residus abocats no coneixen fronteres ni distàncies i poden arribar a zones molt allunyades del focus contaminant. Per exemple, allà on la llum no pot arribar -als 2.000 m de fondària- la fauna desconeguda dels fons batials comparteix el seu espai amb tones de residus acumulats. Però, hi ha una part que no se submergeix sinó que sura és el que es coneix com a Objectes Flotants no Identificats (OFNIs) i que provoca greus problemes. Aquests residus són transportats pels corrents marins i el vent acumulant-se en els grans girs oceànics formant una mena de sopa de plàstic que sura entre dues aigües.

La major part d’aquests OFNIs són de llarga vida i poden trigar molts anys a degradar-se. Per exemple, una llauna pot trigar uns 300 anys, el plàstic entre 100 i 1.000, el vidre 4.000, les puntes de cigarreta 4 anys, etc.

El 80% dels residus que hi ha al mar provenen de terra ferma, bé sigui arrossegats per l’aigua dels rius, rieres, torrents i clavegueres, sobretot en època de pluja; o bé pel vent, pel que fa a materials més lleugers. Una proporció molt més petita, el 20% s’origina directament en els vaixells, que aboquen al mar aquest tipus de residus.

D’altra banda, una de les amenaces més grans són els contenidors. Els grans vaixells mercants perden a l’any al voltant de 10.000 contenidors a alta mar a causa de les tempestes i accidents que puguin patir. Aquests contenidors, en ser hermètics, queden surant al mar i resulten molt perillosos per als navegants ja que, de la mateixa manera que els icebergs, només es veu la part que sura i, a gran velocitat, un xoc pot tenir conseqüències fatals per a l’embarcació. Es pot obrir una via d’aigua o trencar la quilla d’un Open 60.