Navegant per l'Atlàntic

Navegant per l'Atlàntic

Un cop creuat l’estret de Gibraltar, els participants de la Barcelona World Race es dirigiran cap a les Canàries, en un tram de 640 milles, buscant els alisis del NE igual com Cristòfor Colom va fer en el seu viatge cercant les Índies.

Un punt tàctic delicat serà afrontar el pas entre les illes Canàries, perquè el vent s’hi canalitza i hi provoca notables variacions d’intensitat que poden afectar molt a la navegació. També s’haurà de considerar el pas a sotavent de les illes, on es poden trobar diverses zones sense vent com a conseqüència del perfil orogràfic.

Un cop deixen enrere les Illes Canàries els navegants posen proa rumb a les calmes equatorials. En la primera part d’aquest tram els alisis del NE els impulsaran, però aquests vents aniran minvant a mesura que els vaixells s’acostin a la línia de l’equador. La tàctica que seguiran els navegants depèn, en bona part, de l’estabilitat d’aquests vents.

En el descens de l'Atlàntic Sud els vaixells recorreran de 3.200 a 3.600 milles. Aquí tot dependrà del règim dels alisis del SE, que bufen a l'hemisferi Sud, i de les evolucions de l'anticicló de Santa Helena.

Tan aviat com els vaixells baixin de latitud i s'aproximin al paral·lel 40°, i abans d’arribar a la longitud de l'extrem sud de l'Àfrica, els navegants hauran notat els primers embats de les altes latituds australs. La temperatura baixa dràsticament, l’onatge procedent de l’oest creix de forma amenaçadora i els Quaranta Rugents solen acomiadar l'Atlàntic i anunciar l’entrada al seu regne: l'Índic Sud.