Posicionar-se amb la costa a la vista

Posicionar-se amb la costa a la vista

Quan es navega amb la costa a la vista es diu que es fa una navegació de cabotatge. En aquest tipus de navegació el més pràctic és utilitzar la carta nàutica, que és la representació de la costa i el mar plasmats en dues dimensions. Totes les cartes nàutiques estan orientades al nord i duen les indicacions de longitud i latitud als marges: al superior i inferior es troba la graduació de la longitud, corresponent a la distància entre meridians, mentre que als de la dreta i l’esquerra, els de latitud, corresponent a la distància entre paral·lels. Barcelona per exemple es troba latitud 41º 24’ 7’’ N i longitud 2º 10’ 17’’ E.

Les cartes nàutiques aporten tota una sèrie d’informació que és d’utilitat: situació de fars, línies isòbates, edificacions destacades (esglésies, xemeneies, monuments, etc.), tipus de fons (sorra, fang, algues, pedres), esculls, zones prohibides a la navegació, etc.

El mètode per trobar la nostra ubicació sobre una carta nàutica és mitjançant la visualització de dos punts de referència a la costa. D’aquesta manera podem establir:

  • Demora: és l’angle format entre el nord i l’objecte visualitzat.
  • Enfilació: és la línia recta que uneix dos punts de la costa alineats amb el vaixell.
  • Marcació: és l’angle format entre qualsevol objecte i la línia de crugia del nostre vaixell.

 En la majoria d’aquestes operacions cal utilitzar un compàs de puntes, un transportador d’angles i un compàs de marcacions (o de demores). Aquest darrer és fonamental, ja que es tracta d’un compàs portàtil que permet apuntar a un punt fora del vaixell per veure quin angle fa respecte el nord magnètic.

Com ubicar-se amb la costa a la vista?

Per conèixer la nostra ubicació, si tenim la costa a la vista, es pot fer el següent:

  1. Localitzar a la costa dos punts de referència (torres, xemeneies, fars, monuments, edificis destacats, muntanyes, etc.) que estiguin representats a la carta nàutica. A poder ser que entre els punts hi hagi una separació entre 60º i 120º per disminuir el marge d’error.
  2. Orientar i fer coincidir el compàs de demores amb el primer punt de referència. Cal llegir els graus que marca i anotar-los (aquests graus marquen la demora, que és l’angle que forma el punt de referència amb el nord magnètic).
  3. Fer el mateix amb el segon punt de referència. Un cop s’han agafat les dues demores cal treballar sobre la carta nàutica amb el transportador d’angles.
  4. Situar el centre del transportador sobre del punt de referència i girar-lo fins que el nord del transportador (0º) coincideixi amb el de la carta nàutica. Buscar la primera demora al transportador i fer una marca a la carta.
  5. Agafar el regle i traçar una recta que passi per sobre del punt de referència i sobre la marca que s’ha fet.
  6. Fer el mateix amb el segon punt de referència. Un cop s’han traçat les dues rectes, cal allargar-les fins que es creuin en un punt. Aquest punt és la posició de l’observador.

Cal tenir en compte que...

Si un objecte es veu en direcció Nord vol dir que l’observador es troba al Sud d’aquest objecte. Per tant, a l’hora de situar la demora sobre la carta cal restar o sumar 180º, segons si la demora és major o menor que 180º.

  • Demora major que 180º → cal restar 180º
  • Demora menor que 180º → cal sumar 180º

 Per exemple, si es veu un element a 10º vol dir que des d’aquell punt veuen a l’observador als 190º.

costa a la vista