Avaries

Avaries

El desgast i portar el vaixell al límit durant 3 mesos fan que les coses es trenquin o s’espatllin. Una de les pitjors avaries és que fallin els generadors o el motor. Sense energia, els instruments no funcionen, el pilot automàtic perd eficiència, i més greu encara, la potabilitzadora deixa de produir aigua per al consum. Altres situacions greus apareixen quan s’avaria el mecanisme que fa pivotar la quilla o quan s’obturen els orificis per on entra i surt l’aigua de mar dels tancs de llast. Hi ha qui ha tingut problemes amb la unió de la botavara al pal, altres amb les veles o amb els cables que sustenten el pal.

Aquests cables que aguanten el pal estan fets de diversos filaments enroscats. Quan un es trenca, la resta comença a patir un sobreesforç, amb l’agreujament que la punta del que s’ha trencat pot estripar les veles quan freguen el cable. Aquest és un perill habitual quan la força del vent supera la capacitat de l’aparell.

L’avaria més greu però és la ruptura del pal, ja que és molt difícil reparar-lo exitosament i que el vaixell segueixi sent competitiu. Resulta evident doncs, que si el pal es trenca, s’abandona la regata.

Qualsevol avaria relacionada amb el pal, l’eixàrcia o les veles i que sigui difícil de reparar a mar obert, obliga a improvisar el que es diu un aparell de fortuna amb pals i restes de veles que hi hagi disponibles per aconseguir arribar al port més proper. Com que els velers de regata no tenen massa autonomia amb el motor, han de seguir navegant a vela encara que vagin més lents.

L’ajuda externa durant la regata està penalitzada, per això, quan es produeix una avaria són els mateixos navegants els qui l’han de solucionar. Les reparacions a bord són una lliçó molt important que han d’aprendre els regatistes abans de començar la regata.