Propulsió amb el vent

Tots els velers avancen per l’impuls del vent però, contràriament al que sembla, això no es deu a què el vent empeny la superfície de la vela. Si fos així, un veler només podria navegar a favor de la direcció del vent (vents portants) i mai podria fer-ho perpendicularment (vents de través) i, encara menys, en contra (vents de cenyida). En aquest cas, els vaixells participants en la Barcelona World Race tindrien molt poc marge de maniobra en la direcció a seguir i la regata podria allargar-se mesos i fins i tot anys, en cas que els vents fossin contraris.

Durant segles, les veles han estat simplement pantalles de forma rectangular, com les de les caravel·les, que formen el que s’anomena un aparell rodó. En aquestes veles, el vent pressiona i empeny, per tant aquests velers depenen de la direcció del vent per establir les seves rutes ja que només poden navegar-hi a favor. Per exemple, si una nau mercant havia de creuar l’Atlàntic per arribar a Amèrica, navegava en latituds baixes per aprofitar els vents alisis per avançar, mentre que si ho havia de fer en direcció a Europa, navegava en latituds altes, ajudant-se amb els vents de l’oest de les borrasques atlàntiques. És a dir, els vaixells d’aparell rodó o veles quadres són oportunistes del vent portant.

Per poder aprofitar el vent vingui de la direcció que vingui, es va haver de modificar el tipus de veles i la forma dels bucs dels velers. Així van sorgir les veles de forma triangular o de trapezi, col·locades al llarg de l’embarcació de forma que tallen el vent. Aquest tipus de veles formen l’aparell de tall o de tallant i són les més emprades actualment ja que permeten navegar en qualsevol direcció respecte el vent (excepte si el vent ve per la proa). Els IMOCA 60 fan servir aquest últim model per afrontar una volta al món on es trobaran vents de totes direccions i hauran de ser capaços de trimar correctament les veles per anar el més ràpid possible.