Les parts del vaixell

Les parts del vaixell

Nascut el 1986 –encara que constantment actualitzat-, aquest vaixell és un dels monobucs de competició més ràpids de l'actualitat. Està construït en materials "composites", per ser alhora el més lleuger possible –el que es tradueix en un augment de velocitat- i prou sòlid per resistir les dures condicions meteorològiques d'una volta al món. 

Parts de l'IMOCA 60:

Vela major

Teixit que s’utilitza per propulsar el vaixell mitjançant l’acció del vent. Durant la navegació va sempre envergada al pal i fixada a la botavara. Està fabricada amb moderns i tecnològics materials compostos per aconseguir la màxima resistència i el menor pes.

Burdes

Caps o estais que sostenen el pal per popa i en controlen la seva curvatura. Hi ha una a cada costat: burda de babord i burda d’estribord. Sempre treballa una, la que està a sobrevent (el costat d’on ve el vent) mentre l’altra, la de sotavent, roman destensada.

Botavara

Perxa que sosté la vela major per la seva part inferior (pujament). El seu únic punt fix és quan s’uneix amb el pal, al voltant del qual pot girar lliurement uns 180°. És de fibra de carboni, com el pal.

Escota de la major

Cap que serveix per controlar l’angle d’obertura i la forma de la vela major.

Antena Inmarsat

Dispositiu que permet enviar i rebre arxius multimèdia (dades meteorològiques, vídeos, fotos, navegació per internet, etc.) mitjançant les comunicacions per satèl·lit.

Carro de la major

Conjunt de politges que llisquen sobre un rail per graduar l’angle de l’escota de la major i per tant la forma de la vela major.

Escotilla d’emergència

Obertura que ha de permetre als navegants sortir en qualsevol situació, pel que no ha de quedar submergida en cas de bolcada.

Bot salvavides

Embarcació petita situada prop de l’escotilla d’emergència.

Pales de timó

Els IMOCA 60 porten dues pales de timó disposades de manera asimètrica –una a cada costat del vaixell- perquè treballin en una posició propera a la vertical quan el vaixell està escorat. Poden ser fixes -situades sota el casc- o adossades a popa. Les pales fixes tenen l’inconvenient que en cas de xoc amb un objecte sòlid poden danyar el casc i pot ser molt difícil reparar-les a bord. Les abatibles garanteixen més seguretat ja que són més fàcils de reparar en cas d’avaria.

Roda i canya de timó

Els IMOCA 60 poden ser maniobrats per mitjà de la roda o canya de timó. En ambdós casos porten dues rodes o canyes, una a cada banda, perquè el timoner pugui escollir la millor posició per veure les veles o el mar. Les rodes normalment són el sistema de govern per les pales de timó fixes situades sota el casc i les canyes per les pales de timó abatibles.

Tancs de contrapès de popa

Dipòsits que s’omplen, mitjançant unes bombes elèctriques, d’aigua de mar quan es navega amb vents portants (a favor) per aixecar la proa i facilitar l’aplanament del vaixell. N’hi ha un a cada costat del vaixell i poden arribar a carregar fins a 1 tona d’aigua de mar.

Tancs de contrapès centrals

Dipòsits que s’omplen d’aigua de mar i s’usen en combinació amb els tancs de proa i els de popa. Aquests poden arribar a carregar fins a 2,5 tones d’aigua de mar. N’hi ha un a cada costat del vaixell.

Tancs de contrapès de proa

Dipòsits que s’omplen d’aigua de mar amb el propòsit d’aixecar la popa i ficar més la proa a l’aigua en navegar en cenyida (contra el vent). Poden arribar a carregar entre 1,6 i 1,7 tones d’aigua de mar. N’hi ha un a cada costat del vaixell, encara que alguns vaixells només tenen un.

Pistó hidràulic

Peça articulada al capdamunt de la quilla que serveix per inclinar-la lateralment. Hi pot haver un o dos (un a cada costat) i poden moure la quilla en uns 20-30 segons.

Quilla pivotant

Peça fonamental en qualsevol vaixell de vela que garanteix l’estabilitat i evita la bolcada produïda per la força del vent. Les quilles dels IMOCA Open 60 poden bascular fins a 40º a cada costat per incrementar el parell d’adreçament (la força de contrapès que evita que bolqui el vaixell). Qualsevol problema amb la quilla pot tenir greus conseqüències. La pèrdua de la quilla és poc probable, però en cas de pèrdua, pot ser molt dramàtic.

Vela de la quilla

Part de la quilla que té la funció d’evitar el desplaçament lateral del vaixell per l’acció del vent (abatiment), també anomenada braç o orsa de la quilla. Té forma hidrodinàmica i està construïda amb carboni, titani o acer. És imprescindible que sigui molt resistent a la flexió, ja que en el seu extrem inferior, s’insereix el bulb de contrapès que pesa unes 4 tones.

Bulb

Peça situada al final de la quilla que fa de contrapès per mantenir el vaixell equilibrat. Pesa unes 3,5-4 tones. El llast de la quilla se l’anomena llast fix.

Orses asimètriques

Peces imprescindibles per compensar la pèrdua de pla d’antiabatiment (compensen i eviten el desplaçament lateral del vaixell per l’acció del vent). Hi ha una a cada costat i es poden calar i aixecar quan són necessàries. Les orses pesen molt i són necessaris aparells desmultiplicadors per aixecar-les. Poden ser rectes o corbes.

Veles estibades (emmagatzemades)

Algunes de les veles que no s’utilitzen se solen estibar a l’interior. En funció de la necessitat de contrapès es posen a un costat o un altre, pel que és habitual haver de moure-les cada vegada que es fa una maniobra de canvi d’amura (costat d’on ve el vent) per aprofitar el seu efecte de contrapès.

Mampares estanques

Parets fetes de fibra de carboni que separen diferents espais de l’interior del vaixell i eviten que s’enfonsi en cas d’una via d’aigua en un compartiment. El buc té 5 mampares de separació independents i hermètiques i una mampara de col·lisió a proa (crash box). Són obligatòries pel reglament de la classe IMOCA.

Crash box o mampara de col·lisió

Compartiment situat a proa, invisible des de l’exterior, farcit d’escuma sintètica que es pot destruir en cas de col·lisió sense que l’estructura del casc quedi afectada.

Bauprès

Prolongació allargada del casc situada a proa que s’usa per subjectar les veles de proa i separar-les de la vela major per a un major rendiment. El reglament de la classe IMOCA estableix la seva longitud màxima en 1,83 m.

Veles de proa enrotllades

Quan no s’usen, els gènoves, flocs i trinquetes s’enrotllen en els seus estais mitjançant uns aparells que s’anomenen enrotlladors.

Enrotlladors

Aparells en forma de tambor en què està inserit el puny d’amura de la vela. En girar al voltant del seu eix, la vela s’enrotlla o desenrotlla sobre el seu gràtil (costat de proa de la vela).

Espinàquer (spinnaker)

Vela que s’usa per vents portants (per la popa). S’embarquen uns 4 de diferents mides i gramatges (pes del teixit per unitat de superfície).

Pal

Peça fonamental de l’aparell ja que sosté les veles i transmet la força del vent al vaixell perquè aquest avanci. Són tots fets de carboni però tenen diferents tipus d’aparells: pal fix amb creuetes, pal giratori de perfil d’ala amb outriggers, pal giratori amb creuetes i diamants. Ha estat sempre un del punts dèbils de l’estructura de vela oceànica tot i que es treballa per evitar que es trenquin durant la navegació.

Radar

Aparell que permet localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones). És imprescindible per la seguretat del vaixell, sobretot a les zones d’intens trànsit marítim i les zones d’icebergs, encara que no detecta els blocs petits de gel. També és molt útil per detectar xàfecs a les zones de calmes equatorials.

Escotes de les veles de proa

Caps que serveixen per orientar les veles de proa i dóna’ls-hi forma. Es reenvien als winches de la banyera, per desmultiplicar la força necessària per tibar-les (caçar-les) i afluixar-les (amollar-les), i des d’on els tripulants les regulen.

Gigre (winch)

Aparell que s’utilitza per desmultiplicar la força necessària per tibar (caçar) i afluixar (amollar) els caps de la maniobra, sobretot les escotes i les drisses.

Molinet

Aparell que serveix per desmultiplicar la força necessària per fer girar els winches als que es connecten amb un sistema d’engranatges que discorren sota la coberta. També denominat pedestal o coffee (per la seva similitud al molinet de cafè).

Taula de cartes

Lloc de l’interior del vaixell on el navegant consulta l’ordinador, estudia la meteorologia i traça la seva estratègia. També és el lloc preferent per fer les comunicacions amb terra.

Presa de rissos

Maniobra de la vela major que serveix per reduir la seva superfície quan fa molt de vent. La vela s’arria fins que la presa de rissos arriba a la botavara. Els IMOCA 60 porten tres preses de rissos a la major.

Escotilla

Obertures que serveixin per accedir a l’interior del vaixell des de la coberta.