El velam

El velam

Avui en dia un veler s’entén com una màquina ecològica que aprofita l’energia que prové d’una font natural –el vent– per tal d’efectuar un desplaçament en l’espai. Per fer-ho necessita unes veles, que en el cas dels IMOCA 60 estan adaptades a la navegació en solitari o a dos.

 

Normalment, quan es navega amb tripulació, si cal canviar una vela perquè el vent ha rolat, es treu la vela que està posada i s’agafa la que es vol posar d’un cofre –compartiment sota coberta-. Aquesta maniobra és molt complicada de fer quan es navega en solitari o a dos, per aquest motiu tots els IMOCA 60 porten veles enrotllades a proa –a l’estai-. Així, les maniobres es limiten a enrotllar i desenrotllar veles, amb la comoditat afegida que es pot fer des de la banyera. Algunes veles –les dels rumbs oberts- sí que necessiten ser muntades des de proa, i demanen un gran esforç.

 

Per fer la volta al món porten com a màxim 10 veles, que inclouen una major i un gènova, un gènova petit, una trinqueta, diferents turmentins i una sèrie d’espinàquers i veles de través de diferents pesos, per tal de poder adaptar-se a totes les condicions de vent i mar.

 

Per moure les veles i ajustar-les al vent calen uns molinets o gigres anomenats winches que, mitjançant un sistema d’engranatges, permeten reduir l’esforç al estirar els caps.