Convivència

Les exigències d’una volta al món requereixen que la compenetració entre els tripulants sigui molt alta.

La pressió de la regata pot fer que hi hagi moments de conflicte que després portin a tensions i retrets. Per sort, les tripulacions estan formades per gent molt experta, per professionals acostumats a conviure amb els altres, en situacions extremes durant molt de temps. Això mateix però, pot ser font de conflictes ja que molts estan acostumats a ser patrons autosuficients. Què pot passar si s’ajunta durant 100 dies a dos o dues navegants solitàries acostumades a fer-ho tot sense consultar ni ser consultades per ningú?

En la Barcelona World Race hi ha un repte de convivència important, ja que gairebé tot s’haurà de pactar amb el company o companya. A més, hi ha el problema de la manca d’espai. Evidentment l’espai disponible a dins la cabina d’un Imoca 60 afecta l’espai íntim i personal.

Això vol dir que la convivència implica compartir un petit espai, incòmode i poc ventilat, que en altres àmbits seria només accessible a les persones amb qui es té una forta familiaritat. Per això, és important que cada membre respecti un mínim espai de l’altre. L’espai i la intimitat afecten a coses tant evidents com les olors personals, l’ordre en què es deixen les coses dins la cabina, els sorolls, la música que s’escolta, el menjar que es tria, etc.

Probablement l’equip que estigui més unit i compenetrat tindrà més probabilitats de guanyar.