Els pioners

Els pioners

La història dels navegants solitaris es remunta a finals del segle XIX, els quals provenien majoritàriament de Nova Anglaterra, -a la costa nord-est dels Estats units- i feien travesses Atlàntiques d'oest a est, és a dir, cap a Europa. Tot i que en un principi molts s'ho van prendre com una aventura, poc a poc aquestes experiències van derivar en la creació de regates en solitari.

L’any 1876, Alfred Johnson va ser el primer navegant a travessar l’Atlàntic en un petit iot anomenat Doris, molt popular en aquells anys. Més endavant, l’estiu de 1899, Howard Blackburn va trigar 61 dies a navegar de Gloucester (Estat Units) a Gloucester (Anglaterra) i el 1901 va repetir-ho arribant aquest cop a Lisboa. La seva proesa tenia encara més mèrit, ja que havia perdut els dits d’una mà per congelació. D’aquells anys però, el navegant solitari més famós va ser Joshua Slocum que va recórrer 46.000 milles en 3 anys de periple al voltant del món.

Molts d'aquests navegants han deixat constància de les seves experiències en llibres o escrits. En general, tots els relats que parlen d'aquestes experiències resulten impressionants pel risc que suposen però, també per l'esperit d'aventura que desperta en moltes de les persones que es llencen a aquest tipus de viatges.

Joshua_Slocum_copy_By Hollinger & Co. [Public domain], via Wikimedia Commonsh.3b46344 (1)

Joshua Slocum

(Febrer de 1844 - aproximadament després del 14 de novembre de 1909).

Amb 51 anys, va ser el primer navegant a fer la volta al món a vela en solitari a finals del segle XIX. Va salpar de Boston a bord de l'Spray, un pesquer reformat d’11,2 metres aparellat com un iol, i va arribar a Newport després de navegar més de 46.000 milles durant 3 anys, 2 mesos i 2 dies. Va parar en 16 ports.

VitoDumas (1)

Vito Dumas

(1900, Buenos Aires, Argentina - 1965, Ídem)

Entre 1942 i 1943 va ser el primer a donar la volta al món en solitari pels Quaranta Rugents deixant "els tres caps" per babord. Una ruta considerada fins llavors com a '"impossible" a bord d'un veler esportiu. Vito Dumas va navegar en el Lehg II, un petit quetx de 9,55 metres, 20.100 milles en quatre etapes, i va patir tota mena de penalitats. El 1955 va aconseguir una altra gran proesa en navegar en una sola escala entre Buenos Aires i Nova York.

Chichester_PPL Media.

Francis Chichester

(1901, Barnstaple, RU - 1972, Plymouth, Regne Unit)

Aviador abans que mariner, és considerat un dels pares de la navegació en solitari moderna. El 1960, amb 58 anys i després que li diagnostiquessin un càncer de pulmó, va guanyar la primera regata a través de l'Atlàntic en solitari, la OSTAR. Sis anys més tard, entre 1966 i 1967, Chichester va donar la volta al món en solitari, a bord del Gipsy Moth IV, un quetx de 16 metres, per la ruta dels "tres caps" en dues etapes: de Plymouth a Sydney (107 dies) i de Sydney a Plymouth (119 dies).

ROBIN knox-johnston

Robin Knox-Johnston

(1939, Putney, Regne Unit)

Va ser el primer navegant a fer la volta al món a vela en regata sense escales i sense cap parada durant 313 dies, proclamant-se guanyador de la Sunday Times Golden Globe Race (1969) a bord del Suhaili, un quetx de 9,8 metres. El 1994 va aconseguir el rècord al voltant del món sense escales i amb tripulació (74 dies i 22 hores) a bord del catamarà Enza New Zealand de Peter Blake i es va convertir en el primer navegant en ostentar dos rècords de circumnavegació del planeta.

Moitessier_ copy_Museu de La Rochelle

Bernard Moitessier

(1925, Hanoi, Vietnam - 1994, Vanves, França)

Va ser un navegant incansable i, amb els seus llibres, un dels grans divulgadors de la vela oceànica. Es va convertir en un mite quan, navegant en primera posició en la Sunday Times Golden Globe Race (1968 - 1969) a bord del Joshua, un quetx d'acer de 12 metres, va abandonar la competició a l'Atlàntic Sud i va tornar cap a l'Índic i va navegar fins a Tahití (Polinèsia). Moitessier va aconseguir així ser l'únic navegant que ha donat una volta i mitja al món a vela, en solitari i sense parar.

eric_tabarly_00037

Éric Tabarly

(1931, Nantes, França - 1998, mar d'Irlanda) Navegant amb una sòlida formació en totes les disciplines científiques i tècniques. Va ser un dels grans innovadors de la vela oceànica i, per a la majoria de navegants, el pare de la vela en solitari i en doble modernes. Éric Tabarly va saltar a la fama en guanyar el 1964 la OSTAR (la travessia de l'Atlàntic Nord en solitari) i batre el rècord de Francis Chichester en més de 13 dies, cosa que li va valer el guardó de la Legió d'Honor a França. Va acumular una gran quantitat de triomfs en regates transoceàniques i va morir al mar d'Irlanda el 1998 en caure per la borda del seu vaixell d'època, el Pen Duick.