Les rutes comercials pel Mediterrani

Les rutes comercials pel Mediterrani

Durant l’Edat Mitjana, comença l’expansió de la Corona catalanoaragonesa per mar que fonamentarà un autèntic imperi comercial. Jaume I la inicia conquerint les illes Balears i València. Els seus successors amplien les terres conquerides fins a Alexandria i Bizanci i, per tant, obren noves rutes comercials. Al segle XV, època de màxim esplendor, hi havia setanta cinc consolats de mar.

 Les principals rutes comercials de l’època eren:

 

  • Ruta de ponent:ruta que lligava Barcelona amb els ports europeus de Bruges  i en menor mesura amb Londres. S’exportaven tan productes propis i de la resta de territoris de la corona, com mercaderies prèviament importades a través de la ruta de llevant. Les mercaderies que arribaven al port de Barcelona procedents de la ruta de ponent eren bàsicament els draps de llana i els metalls. Amb el ferro desembarcat es fabricaven armes, armadures i cuirasses que s’exportaven a altres ports del Mediterrani.
  • Ruta de llevant:aquesta ruta va ser la més important pels mercaders catalans des del punt de vista econòmic. Els ports de destinació d’aquesta ruta eren fonamentalment  Beirut, Alexandria i Constantinoble. Aquestes rutes facilitaven el contacte entre les  rutes asiàtiques amb el nord d’Europa, sent el Mediterrani un nucli importantíssim de comerç. Des del centre i l’est d’Àsia, recorrent milers de quilòmetres de territoris inhòspits, arribaven productes exòtics com ara la seda i les espècies.

Els principals ports d’escala fins a Barcelona de la ruta de les espècies eren Càndia, Palerm i Messina (Sicília) i després l’Alguer (Sardenya).

Pel que fa a la navegació, l’època medieval es va caracteritzar per la separació de la vela llatina de l’atlàntica o nòrdica, i van ser el poble víking amb les seves naus anomenades drakkars –dragons- o snekarsserps-, el primer que es va estendre per l’Atlàntic i arribar a Amèrica, Islàndia, Groenlàndia... La unió d’ambdues tradicions va permetre l’existència de gran varietat de naus en formes i mides com ara la coca, utilitzada a l’època d’expansió comercial catalana per la Mediterrània.