La construcció de vaixells tradicionals

La construcció de vaixells tradicionals

Les drassanes de les costes catalanes, a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, eren espais dedicats a la construcció i a la reparació dels vaixells. Se situaven a les platges dels pobles costaners, platges que havien de tenir característiques adients que els permetessin bastir les embarcacions.

La construcció d’una barca no començava fins que l’armador i futur propietari de l’embarcació no li feia la comanda al Mestre d’aixa. En funció dels usos a què es volia destinar l’embarcació, el mestre d’aixa seguia el següent procés:

  1. L’armador encarrega al mestre d’aixa la construcció del vaixell.
  2. El mestre d’aixa construeix un model de mig buc on s’hi faran les modificacions que calgui.
  3. D’acord amb el model, es representa a escala natural el plànol de formes per obtenir les plantilles de les peces.
  4. Es construeix el llit on es recolzarà l’embarcació.
  5. La fusta es talla i es dóna forma a les peces que formaran el vaixell.
  6. Les primeres peces que es col·loquen són la quilla, la roda i el codast. Aquest procés s’anomena amaestrat.
  7. Es col·loquen les quadernes, la cinta i el dorment i després es revesteixen les quadernes amb el folre.
  8. Abans de pintar l’embarcació per protegir-la, s’ha de calafatar amb estopa untada de brea.
  9. Un cop acabada l’estructura del vaixell, cal completar-la amb la construcció dels interiors i col·locar-li el pal amb l’antena i les veles per poder fer-se a la mar.